Màxima incertesa abans del 21-D

A Catalunya, la principal incògnita de les eleccions al Parlament era, durant dues dècades, per quant guanyava Jordi Pujol. L'erosió de CiU va donar pas al tripartit, que també va acabar cremat, i el 2012 Artur Mas va iniciar el procés esperonat per la crisi econòmica. En les eleccions d'aquest dijous els ciutadans decideixen si giren full a cinc anys convulsos o si volen que el nou Govern perseveri en la batalla contra les institucions espanyoles.

Han passat moltes coses l'última legislatura, i la incertesa és màxima. Fins ara mai dues opcions tan antagòniques com ERC i Ciutadans s'han disputat la victòria. Mai s'havia previst una participació tan alta participació tan altaen unes eleccions al Parlament, i mai ha estat menys clar que ara quin rumb agafarà el país. Tots els partits estan convençuts que fins i tot l'últim vot compta, i la campanya s'ha convertit en una electritzant i esgotadora lluita per atraure els indecisos. "Tal com estan d'ajustats els sondejos, pot passar de tot", resumeix un dirigent sobiranista el sentiment general. 

Hi segueix havent dos blocs, l'independentista i el no independentista, però aquests dies s'ha demostrat que no són monolítics. En el cas d'ERC i Junts per Catalunya, les desavinences larvades s'han fet públiques a mesura que s'acosta el 21-D. La llista encapçalada per Carles Puigdemont només té un objectiu: restituir l'expresident, que es presenta com a cap "legítim" de la Generalitat. Per això ha plantejat tota la campanya com el pròleg d'un plebiscit per escollir entre ell o Mariano Rajoy, i per això la tanca aquest dimarts amb un "megamíting" per videoconferència del líder deposat.

El filó sentimental

Per a ERC, l'elecció real és entre Oriol Junqueras i Inés Arrimadas. Així, les estratègies dels dos grans partits independentistes s'han anat allunyant. Els republicans van començar la campanya amb una tímida autocrítica, però al veure que JxCat explotava amb èxit el filó sentimental i que Puigdemont no estava disposat a explicar als ciutadans els contratemps reals del seu pla de tornar a Catalunya "per la porta gran" després del 21-D, han rectificat.

La plana major d'ERC ha estat aquest dimarts a la presó d'Estremera per deixar clar que ells també tenen de què queixar-se. Oriol Junqueras segueix pres i gairebé no ha pogut participar en la campanya, i aquesta circumstància ha pesat més del que preveien els gurus del partit en l'evolució de les enquestes. "Soc a la presó perquè no m'amago mai", va dir dilluns en el seu missatge més àcid d'aquests dies contra qui dirigia el Govern fins al 27 d'octubre.

No obstant, ni en el programa d'ERC ni en el de JxCat hi ha aquesta vegada terminis per executar la secessió, ni projectes unilaterals concrets. Més enllà de vaguetats com "continuar la construcció de la república catalana" (els postconvergents) o "guanyar la república" (en el cas de la candidatura de Junqueras), les dues llistes es comprometen a negociar amb Madrid per buscar una solució.

Però els no independentistes no se'n refien. I aquesta desconfiança ha sigut un dels eixos de la campanya de Ciutadans, un partit que es va presentar a les eleccions per primera vegada fa només 10 anys i que ara està en disposició de disputar la victòria. L'altre ha sigut la necessitat que tots els que volen acabar amb el procés es mobilitzin, i per això Inés Arrimadas tanca la campanya a Nou Barris, el barri de Barcelona amb més potencial per al creixement de la participació.

Incursions d'última hora

El PSC ha escollit en la campanya la bandera de la reconciliació i el diàleg. Miquel Iceta sap que probablement no serà el candidat més votat, però confia en les seves opcions de convertir-se en president perquè els vetos creuats dificultaran la formació del pròxim Govern. L'aspirant socialista es ven com l'únic capaç de buscar suport en els dos blocs, tot i que els últims dies s'ha abocat a impedir que el 'cinturó roig' es converteixi en taronja. Les incursions d'última hora de Josep Borrell o el final de festa a Cornellà donen una idea de les prioritats del partit.

Pel que fa als comuns, s'han trobat durant la campanya amb el revers de la moneda de les eleccions generals. Si en aquella ocasió --dues ocasions, en realitat-- el seu paper de frontissa entre blocs els va servir per imposar-se, aquesta vegada s'han vist incapaços de trencar la polarització identitària de la campanya.

Notícies relacionades

ERC i JxCat es distancien en l'últim debat electoral del 21-D

Rajoy camina ràpid per Barcelona

Tots els partits s'han llançat sobre els votants que va obtenir Xavier Domènech en les dues convocatòries del 2016. La CUP intenta convèncer-los aquests dies que votar els comuns és votar contra la independència per mantenir el paper determinant que els antisistema han tingut al Parlament els últims dos anys.

L'afició de Rajoy

¿I el PP? Les alarmes han saltat al carrer de Génova, perquè les enquestes auguren a Xavier García Albiol un resultat tan pobre que podria perjudicar l'equilibri de poder a Madrid, sobretot si la distància amb Ciutadans és escandalosa. A Rajoy se l'ha vist molt per Catalunya en la recta final de campanya, i aquest dimarts ha aparegut caminant ràpid per Barcelonacaminant ràpid. Es tracta d'una afició curiosa que el va ajudar a guanyar les generals l'any passat; ara espera que serveixi almenys perquè els populars mantinguin el tipus i no es quedin com un clau.