ERC i Junts per Catalunya, la lluita sorda per l'hegemonia

Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, socis de Govern fins a l'aplicació del 155, s'han mirat constantment de reüll durant tota la campanya electoral que està a punt d'acabar. Una campanya en què els uns i els altres han obviat gairebé en tot moment les referències crítiques. Però hi ha en joc no només la victòria electoral, sinó l'hegemonia del sobiranisme.

Aquest dilluns, Junqueras ha aprofitat la seva primera entrevista telefònica, a RAC1, per llançar el que es podria interpretar com un dard a Puigdemont: "Hem demostrat que donem la cara, soc aquí perquè no m'amago mai del que faig i perquè soc conseqüent amb els meus actes i decisions". Uns minuts més tard Puigdemont, a la mateixa emissora, responia dient que ell també és a Brussel·les "donant al cara davant la justícia europea".

JxCat, tot a una sola carta

Junts per Catalunya s'ha jugat tota, absolutament tota la campanya a una sola carta: votar Puigdemont és l'única manera d'aconseguir que el president torni a ser president. Una manera implícita d'afirmar, una vegada i una altra, que ERC no garanteix aquest retorn. I tampoc la CUP. La pregunta del milió d'euros és què passarà a Junts per Catalunya si, com indiquen la majoria de sondejos, és ERC la que queda guanyadora. La versió oficial, en privat, és contundent: de cap manera els vots dels diputats de JxCat donaran suport a cap candidat que no sigui Puigdemont, perquè això seria legitimar que el 155 ha servit per canviar el Govern. És a dir, que no es recolzarà Junqueras tot i ser un candidat igualment independentista.

Sempre segons aquesta versió oficial, és ERC la que hauria de votar Puigdemont, i no seria la primera vegada que els republicans voten un president que no és la llista vencedora (ho van fer amb Pasqual Maragall i José Montilla, recorden, el 2003 i el 2006 respectivament). Una manera subtil d'afirmar que Junqueras no ha de ser president és la que usa el número 4 de JxCat, l'exconseller excarcerat Jordi Turull, quan sosté que Junqueras serà restituït com a vicepresident, juntament amb la resta de consellers destituïts.

Bé, aquesta és la versió oficial. Però altres veus, en aquest cas de la direcció del PDECat, admeten que "hem d'esperar a veure què diu el nostre candidat". Tot estarà en mans de Puigdemont, però el protagonisme del partit serà més gran, ja que durant tota la campanya els càrrecs postconvergents s'han mossegat la llengua, però no ho faran en cas de derrota. "No és una decisió fàcil, no hi ha gaires alternatives", admet la mateixa font consultada sobre si facilitar la presidència d'un altre independentista, Oriol Junqueras.

ERC recolzaria JxCat i espera reciprocitat

Esquerra, per la seva banda, ha evitat en tot moment la confrontació directa amb els altres agents de l'independentisme, ja sigui el PDECat/Junts per Catalunya, la CUP, o les entitats sobiranistes. Ni quan l'ANC, dissabte, va dit que només recolzaria la presidència de Carles PuigdemontCarles Puigdemont, els republicans han variat el rumb. I és que la relació entre els republicans i l'expresident que es troba en el seu retir brussel·lès és, potser, un dels principals punts febles de l'independentisme per a aquest 21-D.

ERC ha dedicat poc temps, de moment, a analitzar les possibles caramboles que donin pas a un pacte de govern. El war-room republicà treballa a ple rendiment en la difícil tasca d'allunyar-se de Ciutadans en les enquestes. I llançaran pocs pronòstics sobre acords possibles fins no veure els resultats de dijous.

Això sí, presumeixen que el temps i els fets ja han desmentit alguns dels motto usats repetidament pels postconvergents, com que ERC preparava una reedició del tripartit 2006-2010 amb el PSC i els comuns. Si guanyen, tal com ja van avançar fa mesos, oferiran un pacte al PDECat i a la CUP.

Suport segur a Puigdemont si guanya

Els republicans, així mateix, reconeixen que òbviament recolzaran la investidura de Puigdemont en el cas que Junts per Catalunya sigui la força més votada. I esperen reciprocitat. Per diversos motius. El primer és que si tots els partits han acceptat concórrer a aquestes eleccions i la ciutadania va a les urnes en les proporcions que s'especulen, entén ERC que el president que es derivi del 21-D comptarà amb tota la legitimitat.

Notícies relacionades

Eleccions a Catalunya | Últimes notícies en directe

ERC i JxCat es distancien en l'últim debat electoral del 21-D

La segona raó és potser més política i tàctica. "Si el PDECat refusa donar suport a Junqueras, hauran d'explicar molt i molt bé el perquè, entre altres coses perquè la seva negativa abocaria a una repetició de les eleccions. O el que és el mateix, que, gràcies als postconvergents, l'aplicació de l'article 155 es prolongués en el temps".

I fins i tot un tercer motiu, encara més polític. Els republicans dubten que el PDECat, en plena refundació, es pugui permetre el luxe de renunciar a una àrea de Govern amb les seves conselleries. És a dir, amb tot un grapat de càrrecs disposats a ser ocupats per postconvergents. Amb tot, amb les enquestes a la mà, una altra ombra plana sobre els republicans i és que, en el cas que ni amb el PDECat i la CUP s'arribés als 68 diputats, i davant el previsible no dels comuns, s'hagués d'anar igualment a una repetició dels comicis.