Sense procés no hi ha Parlament

Si es descompten els projectes de llei, proposicions, interpel·lacions, comissions, resolucions, mocions, propostes, votacions i altres iniciatives relacionades amb el procés, l'activitat legislativa del Parlament durant l'última legislatura queda reduïda a la mínima expressió. Des de la investidura de Carles Puigdemont el gener del 2016 fins al mes de novembre, la Cambra catalana ha aprovat 25 lleis, la gran majoria relacionades amb el full de ruta independentista i tantes com conflictes oberts té la institució amb el Tribunal Constitucional.

Per dies històrics al recinte del parc de la Ciutadella no ha quedat en l'XI legislatura. El 27 d'octubre, JxSí i la CUP van aprovar amb vot secret una declaració unilateral d'independència en què els efectes pràctics van ser l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per part de l'Executiu central -amb la consegüent destitució del Govern de la Generalitat i la convocatòria d'eleccions autonòmiques per part de Mariano Rajoy-, l'empresonament de la meitat de consellers i la marxa a Bèlgica de l'expresident i la resta del seu equip.

La transcendència d'aquella DUI va engalanar el Parlament de l'ambient de les grans jornades, amb la presència inclosa de desenes d'alcaldes sobiranistes amb la vara de comandament a la mà i alguns milers de persones celebrant-ho davant de l'estació de França. Dins de l'hemicicle, no obstant, la tensió dialèctica, tot i ser elevada, no va arribar als decibels de sessions anteriors.

Dos dies esperpèntics

El 6 de setembre, els grups independentistes van tirar endavant la llei del referèndumllei del referèndum amb què unes hores després el Govern en ple va convocar el plebiscit de l'1 d'octubre, i l'endemà van fer el mateix amb una llei de transitorietat cap a la república independent que no es va arribar a aplicar mai. En aquells dos dies sí que van saltar més que guspires entre els escons d'un i altre bloc. Van ser dues maratonianes i esperpèntiques sessions en què JxSí i la CUP van retreure el "filibusterisme" de l'oposició mentre que l'altre bloc va criticar el "partidisme" de la presidenta, Carme Forcadell, i va acusar els independentistes de saltar-se la Constitució, l'Estatut, els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries i el reglament del Parlament, la reforma del qual també van acordar els sobiranistes aquesta legislatura per aprovar lleis per la via exprés.

Tant aquesta normativa com totes les lleis que encaminaven cap a la secessió van acabar suspeses pel Constitucional, convertit en un actor més de la legislatura catalana a instàncies principalment de l'Executiu de Rajoy, encara que també amb alguns recursos del PSC i Ciutadans i, en sentit invers, amb els presentats pel Parlament per la suposada invasió de competències per part del Govern central.

Per la seu del TC han passat altres normes aprovades aquests dos anys com la de l'impost als béns de luxe, la de l'Agència de Protecció Social, diversos articles de la llei per afrontar la pobresa energètica i les partides destinades al referèndum de l'1-O en els pressupostos del 2017. Perquè aquells comptes de la Generalitat sí que va aconseguir Puigdemont posar-los en marxa, no com els de l'any anterior, quan el veto de la CUP (i de la resta, evidentment) va forçar el llavors president a sotmetre's a una qüestió de confiança, de la qual va sortir triomfant en un altre dia històric amb aquell "referèndum o referèndum", plebiscit que el seu grup parlamentari havia descartat mesos abans a l'entendre que era pantalla passada des de les eleccions del 27 de setembre del 2015.

Clubs cannàbics

La llei de la comunitat catalana a l'exterior, la regulació dels 400 clubs cannàbics que hi ha a Catalunya, el registre dels grups d'interès i l'impost a les begudes ensucrades van ser altres normes que van veure la llum durant la legislatura, en què van destacar sobretot unes altres dues: la de la reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que anul·la tots els judicis de la dictadura, i la creació de la renda garantida de ciutadania de 664 mensuals per lluitar contra l'exclusió social.

Notícies relacionades

Últimes notícies de Catalunya i les eleccions | Directe

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

L'impuls d'aquesta última reglamentació, la fita social més gran dels últims 21 mesos parlamentaris, clamava al cel, ja que partia d'una iniciativa legislativa popular (ILP) del 2013 en què es van reunir més de 120.000 firmes. Altres tramitacions per la mateixa fórmula, no obstant, hauran d'esperar una bona temporada, entre elles la de protecció dels animals, que reclama la prohibició dels correbous; la de mesures urgents per a la vivenda, la de la llei electoral de Catalunya i la de modificació de les finances públiques. Totes quatre s'hauran de seguir tramitant el pròxim curs.

També queda pendent el nomenament de 83 càrrecs de designació parlamentària, com els quatre membres de la Sindicatura de Comptes i el president del Consell de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, responsabilitat que ostenta provisionalment Núria Llorach des de mitjans del 2016. El que sí que va quedar liquidat va ser la comissió d'investigació sobre l'operació Catalunya, que amb l'absència del PSC, el PPC i Ciutadans va concloure que el Govern central va fer una "guerra bruta" per desprestigiar l'independentisme. Una altra comissió d'investigació, la que havia d'aclarir les declaracions de l'exjutge i exsenador d'ERC Santi Vidal que la Generalitat havia obtingut il·legalment les dades fiscals dels catalans, entre altres, va néixer morta perquè JxSí i la CUP van vetar totes les compareixences. Sí que va sobreviure (encara que com a comissió d'estudi) la referent a la corrupció que continuava els treballs de la comissió Pujol, però va passar sense pena ni glòria i amb unes conclusions que no van ser més que un plagi de les aprovades dos anys abans i que segueixen sense aplicar-se. Pel que s'ha vist, en aquesta legislatura tocava més parlar del procés que de la corrupció.