¿És alt el dèficit fiscal de Catalunya?

Aquesta sèrie d’articles diaris persegueixen l’objectiu de contrastar la veracitat dels arguments i promeses econòmics que les forces independentistes esgrimeixen amb més freqüència en favor de les seves aspiracions polítiques.

¿És massa alt el dèficit fiscal de Catalunya?

Sí

Oriol Junqueras, vicepresident deposat

1/4/2011 / Carta a tots els eurodiputats

«Catalunya és una de les regions europees amb més potencial malgrat que Espanya li dedueixi anualment el 10% del seu PIB. Com sap, per decisió del Tribunal Constitucional, a Alemanya les transferències entre regions estan limitades al 4,5% del PIB regional (...) És necessari acabar amb aquesta situació ja que l’asfíxia econòmica de Catalunya significa, sense cap dubte, l’asfíxia econòmica d’Europa».

31 de gener de 2012 / Al seu blog

«Fins fa no gaire, el dèficit fiscal era un discurs assumit únicament per una part de la ciutadania. I amb freqüència, Esquerra Republicana de Catalunya s’ha trobat sola defensant-ho. Amb els anys, i amb un esforç pedagògic titànic, tant nostre com de molts actors de la societat civil i també gràcies a l’evidència irrefutable dels fets, més i més sectors socials i polítics han anat constatant que el sistema de finançament que patim (incompliments flagrants a banda) és d’una magnitud que no resisteix comparacions a Europa. Tant és així, que les aportacions del land més ric d’Alemanya no arriben ni a la meitat del dèficit fiscal català. És per això que parlem d’espoli fiscal, d’un mannà ingent de recursos que flueix cap a Madrid i que no torna mai més».

No

Governs de regions riques de països europeus

El diari Financial Times ha recollit declaracions de polítics europeus esgrimint el seu dèficit fiscal en el mateix rang dels 16.000 milions (8% del PIB català):

15/10/2013

«De Weber (líder nacionalista flamenc) es proposa explotar el ressentiment que hi ha a Flandes per subsidiar les parts més pobres de Bèlgica» i cita un estudi que també xifra la transferència fiscal en el 7% del seu PIB.

8/2/2013

Va donar compte que Luca Zaia, governador del Vèneto, estima la seva en €18.000m (el 12,27% del PIB).

17/7/2012

Explicava que Baviera havia portat al Tribunal Constitucional d’Alemanya l’anomenat «sistema d’anivellament horitzontal» i el seu ministre estimava les transferències als länder més pobres en el 6% del PIB, fet que significa que el seu dèficit fiscal és per necessitat significativament més elevat ja que Baviera contribueix, a més, a finançar els serveis federals que no gestionen els governs regionals.

Govern de Western Australia

Va elaborar un document el primer paràgraf del qual diu: «El sistema actual de solidaritat fiscal a Austràlia és extrem en excés [...] fins a un punt que no existeix en cap altre país federal del món». I estima el seu dèficit fiscal en el 7,6% del PIB. (GST Distribution Review (2011)).

Professor Klaus-Jürgen Nagel, de la UPF

Revista de la Fundació Josep Irla, vinculada a ERC (Eines, estiu 2013)

«Alemanya no ha calculat mai les balances fiscals per cap mètode (...). Les subvencions del Govern federal poden alterar l’ordinalitat i de fet ho fan (...). Alemanya representa un cas de solidaritat interterritorial molt extrem, molt més que en altres federacions, incloses les que tenen un Estat del benestar molt desenvolupat».

Jurgen

Revista Avenç (setembre de 2012)

«En la discussió al voltant del dèficit fiscal català, molt sovint, s’esgrimeix com a argument l’exemple alemany. S’afirma fins i tot que a la federal Alemanya, la solidaritat té límits i algú s’atreveix a fixar aquest límit en un 4% del PIB per càpita.»

Conclusió

El més habitual als països descentralitzats és instrumentalitzar políticament la solidaritat interterritorial. Per exemple, Seehofer, president de la rica Baviera des del 2008 fins al 2017, no ha perdut mai pistonada: "Els estats pobres tenen serveis que nosaltres no podem pagar"; "¿com pot ser que els estats rics s'hagin d'endeutar per fer transferències als estats pobres?".

Wowereit, alcalde entre el 2001 i el 2014 de Berlín (gran receptora de fons), va dir que "Berlín és pobre però sexi", cosa a què Seehofer va replicar que "Baviera és rica però no estúpida".

El diari Frankfurter Allgemeine Zeitung va resumir el juliol del 2012 l'essència del debat:

"És molt fàcil donar el titular 'Baviera paga, Berlín rep', però les regles sobre l'anivellament fiscal són molt més complicades, com també ho és reformar-les. Hi ha raons polítiques, econòmiques i socials per fer-ho. Qualsevol canvi radical en el sistema violaria l'imperatiu constitucional de fer que les condicions de vida siguin iguals a tot Alemanya. A més, hi ha 4 estats donants i 12 de receptors i l'experiència ha demostrat que serà difícil impulsar una disminució de la solidaritat contra la majoria".

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

I Janice MacKinnon, professora universitària que va ser ministra de Finances d'un dels estats canadencs, ha donat la seva visió: "La idea que hi ha un dèficit fiscal és una invenció dels estats, en particular d'Ontario; el Govern federal no reconeix que aquest dèficit existeixi i argumenta que el dèficit calculat per Ontario es deu al fet que té ciutadans més pròspers que paguen més, ja que el sistema tributari és progressiu".

En la preparació de 'Las cuentas y los cuentos de la independencia', l'ambaixador d'Alemanya a Espanya va contestar formalment a Josep Borrell que el seu país ni calcula les balances ni hi ha cap límit al dèficit fiscal.