CAMÍ DE LES URNES

Els presos i el "fracàs" del procés, eixos del primer debat electoral

Els independentistes es reivindiquen com ofesos i no admeten errors

PSC i Ciutadans animen els catalans a obrir una etapa de diàleg

Ahir a la nit es va celebra el primer debat televisat ofert per Televisió Espanyola. / EFE VÍDEO

2
Es llegeix en minuts
Daniel G. Sastre

A aquestes altures de la campanya ja és clar que les disputes en l’eix nacional, i no en el social, marcaran el camí fins al 21 de desembre. I el primer debat televisiu dels tres previstos, que va emetre ahir a la nit TVE, va complir amb aquestes expectatives. A un costat, els partits independentistes, que van esgrimir els seus dirigents presos com a prova de l’«anormalitat democràtica» que envolta les eleccions; a l’altre, els constitucionalistes, entestats sense èxit que Junts per Catalunya, Esquerra i la CUP reconeguessin el «fracàs» del procés. Al mig, un Xavier Domènech (Catalunya en Comú Podem) incapaç de redirigir la picabaralla cap a assumptes més profitosos per a les expectatives del seu partit.

Malgrat que el debat estava formalment dividit en dos blocs, el primer per repassar l’accidentada última legislatura i el segon perquè els partits fessin propostes de futur, els candidats tornaven una vegada i una altra al mateix punt. L’estratègia de Jordi Turull (JxCat), per exemple, va quedar clara des de la seva primera intervenció: «Una abraçada molt forta a Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Joaquim Forn i Oriol Junqueras». Són els presos que els independentistes creuen que demostren que a Espanya hi falta democràcia.

El mateix Turull, número quatre a la llista de JxCat, va al·ludir en diverses ocasions les seves vivències a la presó. I tant ell com Roger Torrent, número dos d’ERC per Girona, van subratllar que ni Puigdemont ni Junqueras podien participar en el debat. Tots dos portaven llaços grocs en solidaritat amb els presos.

No obstant, les diferències internes en aquest bloc van aparèixer en detalls més subtils. Com el fet que el representant d’ERC defensés sobretot la tasca econòmica de l’anterior Govern, una àrea els principals responsables de la qual eren els dirigents del seu partit.

Evitar l'autocrítica

Cap d’ells –ni tampoc Carles Riera (CUP), que no va dubtar a titllar de «franquista» l’Estat– estava massa interessat a parlar d’episodis recents com la fuga de seus socials d’empreses, ni tampoc de la república nonada. Potser l’inici de la campanya ha impedit que els independentistes poguessin aprofundir en l’autocrítica que van iniciar tímidament fa tres setmanes; el que és clar és que ahir van preferir reivindicar-se com a ofesos que reflexionar sobre els seus errors.

Però Ciutadans, PSC i PP els van atacar incansablement per aquest flanc. Inés Arrimadas va proclamar «el fracàs del procés», i, aprofitant que les últimes enquestes la col·loquen amb opcions fins i tot de disputar la victòria, va animar els catalans a obrir «una nova etapa de diàleg i reconciliació». Però també va rebre diverses andanades de Domènech, que va dir que és «la candidata de Rajoy i Aznar». 

Notícies relacionades

El socialista Miquel Iceta va intentar mostrar un perfil més presidencial. Però això no li va impedir assegurar que el Govern destituït de Puigdemont havia marcat un «rumb de col·lisió», i que ara es tracta de recuperar el temps perdut per al «pacte». Les seves principals propostes són tres: «Enfortir l’autogovern, millorar el finançament i recuperar el prestigi de Catalunya».

El 155

Xavier García Albiol (PP) va reivindicar sense miraments la intervenció de Mariano Rajoy en l’autonomia catalana, via article 155 de la Constitució. Va assegurar que el president espanyol «ha tornat la calma a la societat catalana», i es va encarar amb Turull i Riera quan van qüestionar que Espanya sigui un país democràtic.