VIATGE PER CARRETERA

Rumb a Brussel·les

Un total de 250 autocars de l'ANC van sortir des de més de 100 localitats catalanes dimecres per assistir a la manifestació sobiranista que se celebra aquest dijous a Brussel·les

Partidaris de la Independència es desplacen per carretera fins a Brussel·les, per anar a la manifestació. / JUDITH FIGUERAS

3
Es llegeix en minuts

Esteladescartells amb simbologia independentista i el color groc han inundat aquest pont les carreteres franceses. Centenars de cotxes i autocars han fet un viatge cap a la capital europea, on, des del 30 d'octubre, hi ha l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els exconsellers Meritxell Serret, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig.

Han recorregut gairebé 1.400 quilòmetres d'asfalt per reunir-se en la multitudinària manifestació, convocada per les organitzacions civils Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, que tindrà lloc aquest dijous, 7 de desembre, i que finalitzarà davant la seu del Consell de la Unió Europea. Milers de catalans participaran en la marxa per protestar contra l'aplicació de l'article 155 i demanar la llibertat de l'exvicepresident Oriol Junqueras, l'exconseller Joaquim Forn i els dos Jordis.

En total, han sigut 250 els autocars de l'ANC que van emprendre el viatge ahir al matí des de més de 100 localitats catalanes. "Hi anem amb la voluntat de fer-nos sentir", afirma l'Octavi, que va sortir a les 5.30 hores del matí des de Sant Vicenç de Montalt amb 50 persones més. Des d'aquesta localitat van sortir tres autocars i els veïns afirmen haver-se organitzat a través del "moviment de la gent i el boca a boca". L'Octavi, igual que tots aquells que van organitzar aquest viatge a través de l'ANC, ha passat aquesta nit a Brussel·les i reprendrà el trajecte de tornada després de la mobilització.

De pas, turisme

No obstant, altres han decidit organitzar el recorregut pel seu compte i aprofitar el pont del desembre per visitar altres destins europeus a prop de la capital belga. En Gabriel, en Roger i en Marc són tres nois que venen de Vic i asseguren que intentaran viatjar fins a Amsterdam després d'assistir a la marxa independentista. Els tres joves es disposen a aventurar-se a la carretera sense haver reservat allotjament per passar cap nit. "Portem una tenda de campanya i sacs de dormir per si hem d'acampar".

Igual que per a aquests nois, el fred no és cap impediment per al grup de motards que han decidit envair les carreteres amb la intenció d'omplir Brussel·les. En Jordi, de Barcelona, explica que es va unir a aquesta iniciativa a través de Facebook, on va trobar fins a 500 motards més disposats a compartir aquesta experiència.

No és la primera vegada que organitzacions d'amants del motor, com Motards per la Independència, emprenen aquest tipus d'iniciatives. Cada 11 de setembre, en Joan, de Calella de Palafrugell, condueix amb la seva moto fins a Barcelona per celebrar la Diada. Aquesta ocasió, no obstant, és especial per a ell, que expressa la seva admiració i destaca "la capacitat de mobilitzar tantíssima gent".

El paper de les xarxes socials

Notícies relacionades

Les xarxes socials han adoptat un paper essencial en l'organització d'aquest esdeveniment. No només per les iniciatives que oferien diferents vies per arribar a Bèlgica, sinó perquè durant el trajecte han servit per advertir els conductors i aconsellar les rutes més ràpides. Com molts altres, en Pep, de l'Hospitalet de Llobregat, va poder evitar la congestió que es va produir ahir a primera hora del matí a l'AP-7 per un accident en què es va incendiar un cotxe. Ho va fer gràcies a Twitter, on a través del hashtag #OmplimBrusselles va poder saber les diferents dificultats que presentava la ruta.

Dimarts a la nit, Puigdemont va enviar un missatge a tots aquells que ja havien iniciat aquest viatge o estaven a punt de fer-ho. L'expresident, que es presenta com a candidat per a la llista de Junts per Catalunya en les eleccions del 21 de desembre, demanava als manifestants que omplissin els carrers de Brussel·les de color groc. El color protagonista d'aquesta marxa cap a Bèlgica i, al seu torn, centre d'una polèmica electoral a Catalunya.