Anar al contingut

MANIFESTACIÓ DE L'ANC I ÒMNIUM

Si avui és dijous, això és Brussel·les

Els vols van patir endarreriments i el col·lapse circulatori provocat pels autobusos va provocar que molts haguessin de fer l'últim tram a peu

La policia belga eleva a 45.000 els manifestants independentistes a Brussel·les. / ACN / VÍDEO

Si Carles Puigdemont no va a la muntanya, la muntanya va a Carles Puigdemont. I una muntanya de gent, desenes de milers, va anar aquest dijous a una grisa, freda i plujosa Brussel·les, és a dir, Brussel·les en estat pur, per fer sentir la seva veu i aclamar l'expresident. Desenes d'autobusos van col·lapsar el centre de la capital burocràtica d'Europa. La ràdio local va alertar de la manifestation des catalans. Pel centre només s'hi van veure estelades.

Hi van arribar per terra i aire, i aquests últims van haver de matinar força. L'inici de l'experiència històrica d'un dia començava a les quatre de la matinada i prometia el retorn després de mitjanit. Amb transport inclòs fins a la manifestació, el cost era de 420 euros. Homologable al que costa anar a veure un partit de Champions en un viatge igualment llampec.

Tenint en compte que els avions xàrter es van poblar de persones vingudes, algunes, de poblacions distants més d'una hora de Barcelona, l'esforç va ser, per a molts, no tant homèric com guardiolesc.

Si quan es discutia, allà cap al 27 d'octubre, dia de la proclamació simbòlica i política però no legal de la independència, com agafar el control de les infraestructures l'ANC hagués muntat alguna cosa, la feina hauria estat feta. La multitud va ocupar a aquestes maleïdes quatre de la matinada la terminal 2 del Prat. Pacíficament i sense un sol càntic. És clar que la mitjana d'edat, pròxima a la que abans permetia jubilar-se, tampoc hauria permès mantenir el control del Prat gaire temps.

Vols amb retard

Ja dins d'un dels avions, el democristià aliat amb ERC Antoni Castellà es va asseure a una fila del convergent Josep Maldonado, que va registrar el gener del 2016, quan es va allunyar de la política activa, una bona marca de 37 anys de permanència en càrrec públic. Aquest diari no va poder ser testimoni de cap salutació.

Els vols van funcionar amb retard, com sol ser habitual en aquests casos. Una culpa que segurament no ha de recaure en la companyia hongaresa que va traslladar els manifestants.

Ja en terra sedició-rebel·lió free, és a dir, Bèlgica, sorpresa per l'absència ja no de sol, sinó de llum. "Aquí no deuen tenir càncer de pell, no", va deixar anar un viatger del Berguedà. "Però sí molts suïcidis", va respondre una de les seves companyes en mode cunyada.

Últim tram a peu

"Il faut demarrer", va cridar un passatger amb notables coneixements de belga al conductor de l'autobús. S'arribava tard. I a més, el col·lapse produït pels mateixos catalans va provocar que bona part d'ells fessin l'últim tram a peu.

Ja a la manifestació, les consignes de sempre. El món CUP, a falta de representants, si tenim en compte el perfil dels presents, va estar en l'esperit d'"els carrers seran sempre nostres". I fred. Molt fred. I fotos per al record. Del dia que els catalans van ocupar Brussel·les.

0 Comentaris
cargando