La CUP no descarta un "conflicte d'alta intensitat amb l'Estat" que duri "anys"

La "conformació" de la república anirà de la mà de la "confrontació constant" amb l'Estat, un procés que "potser durarà anys". Ho ha dit el cap de llista de la CUP, Carles Riera, aquest dimecres a la tarda en una roda de premsa a l'Agència Catalana de Notícies (ACN).

Riera ha sostingut que la "legislació social" defensada per els anticapitalistes sols es pot desenvolupar en un "context republicà", que impliqui "perpètua desobediència". "No és un escenari fàcil -ha reconegut-. Es tractaria de un conflicte obert d'alta intensitat amb l'Estat".

La 'revolució dels somriures' (terme utilitzat per l'ANC i Òmnium) sembla quedar enrere. Ara ha arribat l'hora de la realitat, especialment, segons el líder de la CUP, després de l'"error" comès per Carles Puigdemont a l'esperar trobar-se amb un "Estat dialogant" i una "UE més democràtica i menys demofòbica". "¿Qui ha dit que una revolució democràtica descarta la repressió?", s'ha preguntat. I ha defensat mantenir la confrontació ciutadana sempre de manera "pacífica" i "no violenta". "Qui posa la violència és l'Estat", ha dit.

Crítiques també, en el dia de el seu 39a aniversari, a la Constitució, que considera "presó de pobles i de drets socials". "Avui, res a celebrar", ha asseverat.

Unilateralitat: sí o sí

La candidatura anticapitalista és, ara com ara, l'únic partit defensor de la via unilateral, ja que considera impossible qualsevol intent de diàleg amb l'Estat. "Tot està lligat com ho va deixar el dictador perquè no fos possible el dret d'autodeterminació", ha criticat Riera, que ha insistit, com ja va fer fa uns dies, que "la CUP no anirà al Parlament a gestionar l'autonomia" ni "facilitarà" la investidura d'un Govern que no es comprometi amb la república.

Notícies relacionades

La CUP: "No volem una Constitució espanyola en versió catalana"

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

La desconfiança de la CUP cap a ERC i JxCat, que no han recolzat les seves propostes de pacte, és manifesta. Per a Riera, els programes electorals d'aquests partits són "inquietants" perquè, segons ell, fan pensar en el "retorn a les tesis autonomistes". L'autonomia, segons ells, és una etapa que es va tancar amb la victòria del 'sí' en el referèndum de l'1 d'octubre i per això la CUP ja no es troba ni tan sols en la fase de discutir un projecte federal, sinó únicament de "materialitzar" la república.

Una república en què estarien vigents les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional (TC), en la qual no hi hauria "presos polítics" i que apostaria per les "polítiques públiques", la "desprivatització" dels serveis bàsics i la redistribució de la pobresa. Tot això, segons Riera, "no és possible" a l'Estat espanyol. I ha acabat amb una crida per "treballar des del carrer i des dels ajuntaments". Poder popular.