Amor "constitucionalista"

En aquests temps de bàndols identitaris i de missatges com més directes millor ha quedat batejat com a bloc constitucionalista el format per Ciutadans, el PSC i el PPC. Els seus rivals prefereixen anomenar-los «unionistes» pel sentit pejoratiu de la paraula, ja que el terme evoca el dels partidaris de la unió d’Irlanda del Nord i la Gran Bretanya, on el conflicte va estar envoltat de violència durant anys. Per aquesta raó aquestes tres forces catalanes se senten més còmodes amb el primer vocable, i ahir tocava demostrar qui sent més amor per la Carta Magna aprofitant el 39è aniversari de la seva aprovació en referèndum.

A l’acte diari de campanya, a la plaça de la Universitat de Barcelona, Ciutadans va treure pit afirmant que ja fa uns quants anys que commemora el Dia de la Constitució i no només ara en temps més complicats. «Jo no la vaig votar perquè vaig néixer el 1981, però amb ella hem tingut l’etapa de pau i prosperitat més important», va subratllar Inés Arrimadas davant mig miler de simpatitzants. «Volem que la Constitució segueixi vigent i actualitzada al segle XXI, per això volem reformar-la, no destruir-la», va afegir.

El partit taronja dedica un paràgraf del seu programa a apuntar aquestes intencions de modernitzar la Llei de lleis «per corregir les carències de l’actual model», però no apunta quins preceptes aposta per modificar, tot i que és evident que cap d’ells afecta el nucli dur de la unitat, la sobirania i altres… «Volem reformar el Senat», va asseverar Arrimadas. «¡I la llei electoral!», cridava un home del públic. «I el sistema de finançament, perquè sigui just i solidari», va prosseguir la cap de cartell, que va rebutjar qualsevol intent d’acontentar amb això els independentistes «perquè ells no volen que Espanya vagi millor». 

Un cop finalitzat el míting, molts assistents s’afanyaven amb banderes d’Espanya i senyeres a sumar-se a la manifestació en defensa de la Carta Magna que se celebrava a la plaça d’Urquinaona i que va reunir 12.000 persones segons l’ajuntament. Ciutadans hi va estar representat per diversos dirigents, però no per Arrimadas, cosa que va aprofitar el líder del PPC, Xavier García Albiol, per carregar contra ella. «Em sento molt satisfet d’haver sigut l’únic candidat constitucionalista a manifestar-se per la Constitució, però ara que treballem a favor d’un govern alternatiu hi trobo a faltar la resta», va deixar anar, i els va retreure no haver anteposat la marxa a la seva agenda electoral.

El candidat popular va fardar del 155 i va animar a «donar-li continuïtat» passat el 21-D per evitar que «se surtin amb la seva» els que volen «portar a terme un cop d’Estat» a Catalunya. En un acte amb Nuevas Generaciones, les joventuts del seu partit, va assegurar que la proposta dels independentistes és «letal» perquè significa «el contrari» dels valors constitucionals: «Tancar-se en un mateix, aïllar-se del món, viure al marge de la realitat i negar les oportunitats als més joves». Per això, els va animar a «alçar la veu» per «posar punt final» a l’independentisme, una cosa que va titllar de «conservadora, antiga i passada de moda». 

Notícies relacionades

El País Basc, tan lluny

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

«Només els que estimen de veritat la Constitució volen reformar-la perquè visqui molts anys», va exclamar Miquel Iceta davant mig miler de persones a Canovelles però dirigint-se als dubtes de Ciutadans i el PP. Un hora abans va ser a Rubí, on des de l’any passat se celebra la Constitució amb la lectura d’alguns dels seus fragments. «He volgut sumar-me a aquesta celebració dels 39 anys de més prosperitat i estabilitat d’Espanya i manifestar la necessitat d’impulsar la reforma constitucional», va valorar, assenyalant que l’any que ve, el del 40è aniversari, seria el moment idoni per afrontar aquesta reforma. Una reforma que requerirà «molts consensos», com l’elecció del pròxim president. 

I, pel que apunten les enquestes, l’únic constitucionalista amb opcions reals d’arribar a la Generalitat és Iceta, perquè només ell podria arribar a sumar en una investidura els suports de comuns als vots dels seus dos veïns de bloc.