Eleccions Catalunya: El Suprem frena amb Puigdemont

Mentre a Catalunya els candidats, efectius o sobrevinguts per les circumstàncies, es dediquen a intercanviar-se vetos i a detallar com sepultaran, modularan o renovaran el procés independentista si de cada un d’ells depèn, la primera jornada de la campanya electoral del 21 de desembre s’ha disputat a Madrid amb una toga sota el braç. A l’anul·lar les ordres europees de detenció dictades contra l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers que segueixen fugits a Bèlgica, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha disfressat de cop d’efecte l’assumpció d’una possible estirada d’orelles de la justícia belga a la seva homòloga espanyola.

    

Sense l’espasa de Dàmocles de l’arrest, el candidat de Junts per Catalunya queda desprotegit del mantell protector europeu, però el Tribunal Suprem s’estalvia el perill  que els seus col·legues de Brussel·les esmenin la plana a Espanya rebaixant la gravetat dels delictes que se li imputen.

LES RAONS ESGRIMIDES

Per donar per tancat el procés obert a Bèlgica, el magistrat Llarena argüeix la seva voluntat d’evitar que, pel fet d’haver-se fugat, Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig i Clara Ponsatí es vegin beneficiats respecte als altres imputats a Espanya pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació. Només deixa en vigor les ordres de detenció nacionals, cosa que suposa que tots ells seran detinguts en el moment que posin els peus a Espanya, fet que posa l’expresident davant la tessitura de prolongar el que ell denomina «exili» per una molt llarga temporada o aterrar a Catalunya en algun moment estratègicament propici per als seus interessos personals o els de la seva candidatura.

    

Però la clau del cop d’efecte del Suprem, reconegut per Llanera en la seva interlocutòria, és que tanca la porta a la possibilitat que Bèlgica «denegui parcialment l’execució de les ordres de detenció», és a dir, limiti a Espanya els delictes pels quals els fugats haurien de respondre davant la justícia. Per justificar-se, el magistrat al·lega que aquest condicionant suposaria un benefici per a Puigdemont respecte al seu rival a les urnes el 21-D, Oriol Junqueras, a qui el jutge acaba d’allargar la presó preventiva. Segons Llarena, una resposta contradictòria entre tribunals diferents «introduiria pertorbacions de defensa per als investigats que sí que estan a disposició del Suprem, que podrien ser investigats i enjudiciats per tots els delictes que el jutge instructor preveu, i es col·locarien així en pitjor dret que els que estan fugats».

LA REBEL·LIÓ SEGONS BÈLGICA

Si traduïm aquests tecnicismes jurídics, el magistrat està admetent implícitament la possibilitat que Bèlgica pogués haver extradit Puigdemont però desposseït de l’acusació de rebel·lió que penja actualment sobre ell. Un delicte regulat de manera diferent en la legislació belga. D’aquí ve que Llarena subratlli que la rebel·lió de la qual acusa l’expresident està «dotada d’unitat jurídica inseparable», i que hauria sigut comesa per una «organització» amb repartiment de papers.

    

Les ordres de detenció i entrega europea, així com les de recerca i captura per a ingrés a la presó van ser cursades el 3 de novembre passat per la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela. Però ara hi ha un nou escenari, en què «els investigats semblen haver mostrat la seva intenció de retornar a Espanya, amb la finalitat de prendre possessió i exercir uns càrrecs electius per als comicis dels quals s’han presentat recentment».

    

No obstant, llevat que el martirologi ho recomani, Puigdemont i la resta de l’ex-Govern fugit no tenen per què acudir al Parlament després de les eleccions. La legislació electoral i el reglament de la Cambra catalana permet delegar tràmits com la recollida de l’acta de diputat, la presentació de la declaració de béns i activitats i la jura o promesa de la Constitució i l’Estatut.

LA INVESTIDURA

Una cosa diferent és que la seva absència de l’hemicicle impedirà a Puigdemont presentar-se a una hipotètica investidura i participar en qualsevol votació, minvant així la força de Junts per Catalunya. L’advocat flamenc de l’expresident i antic lletrat de la banda terrorista ETA, Paul Bekaert, va insistir que Puigdemont no té intenció de tornar a Catalunya ben aviat, però el seu advocat a Espanya, Jaume Alonso Cuevillas, va deixar oberta la porta a la possibilitat que es presenti al seu col·legi electoral el 21-D.

    

El mateix candidat de Junts per Catalunya va mostrar via Skype a les seves hosts apostades a Reus el seu propòsit d’estar a Catalunya «com més aviat millor». De moment, el candidat i els seus exconsellers deixaran d’estar vigilats per les autoritats belgues per petició de la fiscalia.

Notícies relacionades

Últimes notícies de Catalunya i les eleccions | Directe

¿Quants diners de més obtindria la Generalitat amb la secessió?

    

La decisió del Suprem va marcar una primera jornada de campanya en què alguns dels exconsellers del Govern que van ser excarcerats han protagonitzat actes de campanya de les seves respectives candidatures. Carles Mundó es va sumar a la campanya d’ERC ja des del mateix tret de sortida, i ahir dimarts s’hi van sumar els postconvergents Jordi Turull i Josep Rull. Ells i els seus partits han denunciat una espiral venjativa de l’Estat contra l’independentisme després de la DUI. Les forces constitucionalistes, per la seva part, han passat bastant de puntetes pels últims esdeveniments judicials, encoratjades per unes enquestes que els han insuflat moral i il·lusió, tot i que bastant contingudes.