Anar al contingut

EL TRET DE SORTIDA

Eleccions Catalunya: Els jutges obren la campanya

El Suprem deixa a la presó Junqueras i allibera sis exconsellers, mentre la justícia belga dona una altra treva a Puigdemont

El CIS esperona i abat sobre Catalunya l'amenaça de la ingovernabilitat

Jose Rico

Unes autonòmiques excepcionals convocades per lExecutiu espanyol. / EFE VÍDEO

Només fa 2 anys, 2 mesos i 23 dies, en la Diada del 2015, començava una campanya electoral a Catalunya en un ambient d’eufòria per a l’independentisme, que se les prometia felices amb les seves «plebiscitàries». La campanya que arrenca avui, la que havia de servir per ratificar la república catalana, presenta un panorama una mica més agrest: el favorit en (gairebé) totes les enquestes haurà de fer campanya entre reixes; el president sortint ho farà des del seu aparentat exili belga i amb una ordre de detenció internacional, i la Generalitat viu lligada de peus i mans pel mateix Estat del qual a aquestes altures, segons el guió processista, tocava estar ja desconnectat.

La demolició incontrolada del desafiament unilateral ha sigut de tanta magnitud que van haver de ser dos jutges, un del Tribunal Suprem i un de belga, els que dictaminin hores abans de l’enfrontament partidista les condicions de l’escarpat camí pel qual hauran de caminar els secessionistes per revalidar una hegemonia que el CIS deixa a la corda fluixa. I el període de convalescència sobiranista després del forçat harakiri (davant les seves pròpies hosts i en seu judicial) està sent tan prolongat que els mateixos socis que van anar de la mà fins a la DUI no han sigut capaços de pactar ni tan sols un mínim comú denominador en els programes electorals.

Oxigen argumental

En aquest context, la decisió qui sap si buscadament salomònica del magistrat Pablo Llarena de deixar a la presó Oriol Junqueras (juntament amb Joaquim Forn i els Jordis) i concedir la llibertat sota fiança de 100.000 euros cadascun a la resta del Govern deposat suposa un baló d’oxigen argumental per a ERC. Coadjuva els republicans a situar-se com a víctimes principals, gairebé úniques, de les urpes d’un Estat que, en canvi, sí que ha deixat lliures la majoria d’exconsellers del PDECat, contra qui el jutge no aprecia el risc de reiteració delictiva que sí que percep en Junqueras. La candidata in pectore d’Esquerra Republicana a presidenta de la Generalitat, Marta Rovira, no ha trigat a denunciar una il·legalització encoberta del seu partit.

ERC, PDECat i CUP fracassen en el seu intent de pactar un full de ruta comú per tractar de salvar el procés

 Una estratègia amb la qual l’exvicepresident també guanya punts en el cos a cos amb ERC que persegueix Junts per Catalunya, la marca en què Carles Puigdemont ha diluït el PDECat. Després que la justícia belga hagi imitat la parsimònia de la seva homòloga espanyola mantenint en suspens l’expresident sobre la seva extradició fins al 14 de desembre, Puigdemont podrà fer campanya des d’aquell país. Lluny de Catalunya, sí, però amb una llibertat de moviments de la qual no disposarà Junqueras. En el seu fins fa poc número dos havia d’estar pensant el candidat de JxCat quan el seu entorn va deixar caure ahir el missatge que ell no pensa tornar a Catalunya per ser detingut i «fer-se el màrtir».

'Hung parliament'

Enmig d’aquest foc ¿amic? s’ha deixat sentir la tremolor del CIS, amb rèpliques a un costat i a l’altre del tauler català. L’enquesta, efectuada a finals de novembre a partir de 3.000 entrevistes, dibuixa un hung parliament, una Cambra ingovernable en què la calculadora no dona 68 a cap de les potencials majories de futur. Els independentistes es quedarien en 66-67 diputats; el tripartit a l’estil del 2003 (ERC-PSC-CeC) se situa en 62, i l’aliança constitucionalista (C’s-PSC-PP) es col·loca en 60. La guinda del pastís és que el sondeig brinda a Inés Arrimadas l’esperança d’una victòria electoral, situant-la en empat tècnic amb Esquerra, que obté amb això un altre bon comodí: el que li permet agitar l’espantall d’un Govern «espanyolista».

La medalla de bronze seria per a Puigdemont, però amb el PSC molt a la vora. Més despenjats, i tots a la baixa, hi ha comuns, cupaires i el PP. Si el 21-D s’ajustés a aquesta fotografia, els candidats haurien d’incomplir els vetos mutus que s’han imposat per no abocar Catalunya a una repetició electoral. Si els independentistes no sumen o si sumen però no s’entenen, Miquel Iceta vol demanar torn en la investidura sota la premissa que sempre concitaria més suport que no pas Arrimadas. Però l’ombra del procés segueix sent, quan falten 15 dies per al judici de les urnes, bastant allargada per a l’encoratjat constitucionalisme.

0 Comentaris
cargando