Els nous fulls de ruta

Després d'una legislatura vertiginosa, pràcticament tots els partits es presenten a les eleccions del 21-D amb una nova oferta de futur respecte a les relacions entre Catalunya i l'Estat. Tots coincideixen a dir que s'obre una nova etapa, si bé els independentistes no renuncien als seus objectius i els constitucionalistes aposten clarament per deixar enrere el secessionisme. Entre tots dos, els comuns miren de posar l'agenda social en el frontispici polític.

Junts per Catalunya: Aplicar l'1-0 però aquesta vegada sense terminis

Junts per Catalunya no és Junts pel Sí. Aquesta vegada no hi haurà terminis per arribar a la independència, com es va prometre el 2015, en unes eleccions que ja es van definir com a decisives. A falta de sorpreses, aquesta vegada no hi haurà un gran acte com el de fa dos anys a la seu del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, en què (aquella vegada junts) Convergència i ERC prometien arribar a la independència en 18 mesos, després d'una sèrie de passos que llavors no incloïen cap tipus de referèndum sinó que es basaven de la implementació de les anomenades estructures d'Estat i una declaració unilateral d'independència, que posteriorment va ser redefinida com una «declaració d'intencions».

El programa d'aquesta nova etapa reivindicarà el referèndum de l'1 d'octubre i els seus resultats. Però queda per saber com encara el programa electoral -que es presenta oficialment aquest dilluns- la qüestió de la unilateralitat per accedir a la sobirania. Per un costat, la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, ha deixat clar en diverses intervencions públiques (la penúltima, una entrevista a la cadena SER) que en aquesta nova legislatura toca obrir una nova etapa. I que la «pantalla» de la unilateralitat ja està passada i que ara és el temps de la negociació, la bilateralitat i la tasca interna consistent a fer créixer la majoria sobiranista. El mateix ha dit, en una entrevista a EL PERIÓDICO, el cap de files del partit a Madrid, Carles Campuzano, que no es cansa de receptar per als nous temps una prioritat: la negociació, el diàleg i el pacte amb Madrid, per difícils que siguin.

No obstant, davant d'aquestes tesis, hi ha les del cap de cartell i president cessat, Carles Puigdemont. En el seu discurs, sempre carregat de vehemència i nervi, no deixa ni de bon tros enrere la unilateralitat. «Si davant nostre algú no exclou la unilateralitat, nosaltres no podem excloure res», és la seva recepta (en declaracions la setmana passada a TV-3). 

Els més pròxims a Puigdemont a la candidatura de Junts per Catalunya també sostenen que s'ha de fer valer el resultat del referèndum de l'1 d'octubre i restablir a més el Govern, començant pel president, encara que guanyin les eleccions els republicans. Aquest discurs, però, no especifica si s'ha de donar per bona la declaració d'independència.

Una vegada més, les discrepàncies internes es veuen clares en aquesta matèria, perquè en la direcció del PDECat es recomana prudència sobre aquella DUI no executada. Veus com la ja esmentada de Carles Campuzano o fins i tot la de l'expresident Artur Mas eren clarament partidàries de convocar eleccions autonòmiques abans d'haver d'arribar a la DUI. En tot cas, i jugant amb certa ambigüitat, el que es pot posar al damunt de la taula (i a més de forma acordada amb ERC i la CUP) és l'obertura de l'anomenat procés constituent perquè els ciutadans defineixin quina Catalunya volen crear de cara al futur. Però quedarà clar que ja no hi ha terminis (Mas ha fet clara autocrítica sobre els terminis) per arribar a la Ítaca de l'Estat català.

ERC: Independentisme ferm però tranquil

A falta de més concreció del programa, ERC mirarà d'oferir als seus electors un independentisme «ferm i tranquil». Ferm perquè es proposa desplegar la «República proclamada el 27 d'octubre» i tranquil perquè s'ha «canviat de fase i la unilateralitat ens va permetre arribar fins a aquella declaració i ara toca omplir-la de contingut».

Esquerra es fixa, doncs, rescatar i posar en pràctica totes aquelles lleis de caràcter social que l'independentisme ha aprovat i el Govern de Mariano Rajoy ha recorregut al Tribunal Constitucional i, per això, s'hagin suspès. Una mena de ‘desobediència o unilateralitat social’. Els republicans han pres nota de la reacció de l'Estat i semblen molt poc donats a obrir noves batalles per fets simbòlics. Si hi ha d'haver hostilitats, que sigui per qüestions que es pugui considerar de les que afecten directament la gent. Per exemple, la llei de pobresa energètica i la renda mínima garantida.

El desplegament de la república, entén ERC, ha de servir, també, per guanyar base social favorable a la independència. L'obertura d'un procés constituent, pot ser secundat, per exemple pels comuns, que en aquesta nova legislatura comptaran amb un perfil ben diferent del que va ser Catalunya Sí que es Pot: Xavier Domènech i Elisenda Alamany no són Lluís Rabell i Joan Coscubiela.

Les qüestions socials, no sense les seves tibantors negociadores, han d'acostar els republicans també amb la CUP, tot i que ERC sap que els anticapitalistes aniran trufant la legislatura d'exàmens a Esquerra i a Junts per Catalunya.

Això sí, el que no hi haurà, de nou, és l'autoimposició de terminis d'execució d'aquell farciment de la nova república. Els terminis autoimposats van ser fruit de la tendència que va adoptar l'independentisme de pensar que l'objectiu, la secessió, estava únicament a la seva mà. Que si l'Estat s'avenia a negociar, millor, però que tot depenia dels partits i del Parlament, en definitiva, dels ciutadans de Catalunya.

Qualsevol nou moviment, sempre a l'escenari independentista, ha de ser negociat amb l'Estat. No hi ha més solució si es vol una secessió pacífica.

El resultat, clau. Els ulls dels republicans se centren en el fet que els tres partits independentistes revalidin la majoria absoluta, per això són unes eleccions parlamentàries, però són conscients que el programa de debò s'haurà de traçar amb els resultats del 21-D a la mà.

Un recompte amb un vot als tres partits secessionistes per sobre del 50% suposaria un reconeixement al projecte independentista que acusaria el Govern de Mariano Rajoy, sobretot ara que, des del referèndum de l'1-O, la qüestió catalana està plenament internacionalitzada. Els republicans sostenen, de fet, que la immediatesa de les eleccions convocades per Rajoy, per al 21-D, quan totes les quinieles apuntaven a un període de sis mesos abans dels nous comicis, va venir imposada per la comunitat internacional a manera de referèndum.

Ciutadans:demolir l'herència del procés

Respecte al procés, les propostes de Ciutadans requereixen més d'una bola de demolició que d'un bisturí o d'esparadrap. Començant per una «auditoria integral de despesa pública» per detectar i fulminar qualsevol partida destinada a l'independentisme, Ciutadans advoca per «obrir una nova etapa de convivència, estabilitat econòmica i democràcia» on el sobiranisme quedi completament apartat de les institucions.

La candidatura d'Inés Arrimadas defensa la necessitat de tornar a participar «en tots els òrgans de cooperació de l'Estat i amb les comunitats autònomes», en referència a la conferència de presidents i a les negociacions sobre la reforma del finançament autonòmic que va desdenyar el Govern de Carles Puigdemont. Així mateix, es compromet a suprimir totes les ‘estructures d’Estat’, eliminant «tots els xiringuitos polítics destinats a promoure l'independentisme» i «suprimint totes les duplicitats i estructures administratives innecessàries». En aquesta ‘operació enderrocament’ Ciutadans inclou el tancament del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), dedicat en els últims anys a promoure la imatge de Catalunya a l'exterior, i també del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) perquè en la seva opinió no garanteix la pluralitat als mitjans de comunicació públics «i s'ha convertit en una eina més del separatisme». Sobre la tele i la ràdio autonòmiques el partit taronja deixa entreveure una gran retallada al sostenir que «TV-3 és la televisió autonòmica amb més pressupost» i que s'ha de «garantir una gestió eficaç» d'acord amb «les necessitats reals dels catalans».

Altres esmenes són «despolititzar» els mitjans públics, acabar amb la «publicitat institucional repartida a dit per finançar mitjans afins a la causa independentista», revisar el funcionament de l'Agència Tributària i «despolititzar» també els comandaments directius dels Mossos. I liquidar la immersió lingüística i implementar un model trilingüe de castellà, català i anglès.

PSC: La recepta Iceta per a la reconciliació

Ni més ni menys que 700 plats inclou el llibre de la ‘recepta Iceta’ per canviar Catalunya. El manual de cuina del PSC per abaixar el suflé és del més variat i pensat per a tota mena de paladars, des dels que segueixen dietes democristianes com Ramon Espadaler fins als que els agrada més el pebre vermell com l'expodemista Carlos Jiménez Villarejo.

El primer de l'extensa llista de punts del programa socialista és plantejar un «acord per l'estabilitat i la confiança» per al retorn de les empreses que se n'han anat des de l'1-O. Iceta ha posat èmfasi en la necessitat de «cosir i curar les ferides» i de treballar des del «catalanisme social» per aconseguir la «reconciliació entre catalans, amb la resta d'espanyols i amb Europa». En el paquet de promeses, també brilla amb llum pròpia l'impuls d'un nou model de finançament que culmini en un «pacte fiscal federal». La seva idea de negociar amb l'Executiu espanyol una quitança del deute per a Catalunya i altres autonomies que han realitzat «un esforç excessiu» per intentar reduir el seu dèficit ha provocat que Ciutadans, el PP i diversos barons socialistes rondinessin. Igual que també ha sigut rebuda amb recel la seva oferta d'Hisenda federal.  

La reforma constitucional en clau federal torna a ser la solució que posen sobre la taula per resoldre l'encaix de Catalunya i Espanya; una proposta que implicaria una doble votació (una a tot Espanya per validar la nova Constitució i una altra a Catalunya del nou Estatut federal) per a la qual prefereixen no fixar calendari perquè creuen que és una carrera de fons. Per evitar indigestions com l'actual, el llibre de receptes d'Iceta aposta per aparcar el ‘fast food’ del ‘tenim pressa’ per tornar a la cuina a foc lent.

Catalunya en Comú: pla per sortir del bucle

Els comuns s'havien marcat el repte de canviar el full de ruta independentista, trencant el matrimoni de conveniència d'ERC i el PDECat. Però les expectatives electorals no els són, de moment, gaire favorables per postular-se als republicans com a substituts dels postconvergents com a companys de Govern. A l'espera de l'aritmètica que es dibuixi després del 21-D, Catalunya en Comú-Podem es presenta als comicis com l'alternativa als blocs de la DUI i del 155 per sortir del bucle i impulsar una agenda social.

El seu full de ruta passa per prioritzar el perfil social del Govern i abandonar la unilateralitat per tornar a insistir en la recerca d'un referèndum pactat, la bandera que els va portar al doble triomf a Catalunya en les dues últimes eleccions generals. Al costat d'aquesta consulta acordada reclamen també la llibertat dels consellers presos i dels Jordis i la recuperació de l'autogovern amb el final del 155. "Aquests són els únics punts de consens de país més enllà dels punts de cada part", explicar Xavier Domènech.

El candidat dels comuns desplegarà durant la campanya la seva oferta d'"un 'New Deal' per a Catalunya", un pacte de país obert a "absolutament tothom" que permeti "nova relació de tu a tu" amb Espanya. Un acord polític, social i nacional que incorpori l'impuls d'una llei de la claredat, com la canadenca, per aconseguir un referèndum pactat.

L'ombra dels recursos al Tribunal Constitucional no hauria de ser, per a ells, una excusa per no intentar amb audàcia abordar polítiques més socials. Per això han perfilat 300 mesures en matèria social, com ara fixar un sòl d'inversió social en els pressupostos de la Generalitat, garantint que la despesa en protecció social s'iguali a la mitjana europea, passant d'un 21% a un 28% del PIB. Posant la Barcelona d'Ada Colau com a mirall que una altra política és possible, es propugnen iniciatives en política redistributiva (renda garantida i més gravamen per als més rics) i per controlar, entre d'altres, el preu dels lloguers. Per poder finançar totes aquestes mesures s'advoca per una Hisenda pròpia solidària.

PP: tornada a la legalitat

Acabar amb el procés, tornar les institucions i els mitjans de comunicació públics a la neutralitat i obeir un altre cop l'Estatut i la Constitució espanyola. Així resa, segons han avançat fonts del Partit Popular de Catalunya (PPC) a EL PERIÓDICO, el seu programa electoral per a les eleccions del 21-D, encara per presentar públicament.

La prioritat dels populars, que no és cap secret, passa per formar un govern constitucionalista a Catalunya que aparti els independentistes del control de les institucions. Per això, asseguren als seus votants que mai recolzaran iniciatives que puguin col·locar un sobiranista al capdavant que «estigui a favor o no d'un referèndum pactat».

Constants apel·lacions a la legalitat i a l'estabilitat política inunden l'escrit, que defensa el desmantellament dels «xiringuitos independentistes» que ha edificat el Govern de Junts pel Sí per a «difondre l'independentisme». És a dir, l'eliminació de les ambaixades de la Generalitat a l'exterior i el cessament dels que «difonen mentides sobre Catalunya i Espanya», en paraules del líder de la candidatura, Xavier García Albiol, cosa que el president del Govern, Mariano Rajoy, ja ha ordenat amb l'aplicació del 155.

Els populars no ometen la seva ofensiva contra els mitjans de comunicació públics per la seva cobertura del procés sobiranista. Encara que Albiol va proposar «tancar TV-3 i tornar-la a obrir amb gent normal», en el programa es rebaixa el to i s'apel·la a una «redimensió» per retallar el seu pressupost. Al mateix temps, fan una crida a vestir-los de més pluralitat ideològica.

CUP: República o "boicot"

No hi ha marxa enrere. La República derivada del referèndum de l'1 d'octubre ha de ser desenvolupada i implementada. És el punt principal del programa amb el qual la CUP es presenta a les eleccions del dia 21, tancant així la porta a qualsevol negociació amb l'Estat. Això sí, la candidatura (el cap de llista de la qual és Carles Riera seguit de Maria Sirvent) fa una crida a «no repetir els mateixos esquemes de classe» i les «mateixes indefinicions polítiques» en què el bloc independentista, segons ells, ha incorregut en els últims dos anys.

És aquí on advoca per tornar a introduir la «perspectiva de classe». L'agenda social torna a ser prioritària. I, juntament amb ella, aquesta vegada, la lluita per la llibertat dels polítics independentistes a la presó i l'amnistia.

Una altra novetat: la CUP fa una crida a fer «boicot» a ERC i Junts Per Catalunya (JxCat) en cas que reculin i no acatin el compromís de fer efectiva la República. Aquest «boicot» es farà mitjançant la no assistència als plens o el vot de bloqueig. La finalitat és «desemmascarar el verdader programa autonomista d'alguns autoanomenats independentistes».

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

RENOVACIÓ. Dissabte, a dos dies de l'inici de la campanya electoral, el secretariat de la CUP va dimitir davant la necessitat d'un «procés de renovació» després de «dies de debats». Mantindrà les seves funcions fins al nou període.

Els sondejos donen als anticapitalistes menys de 10 escons, els que van aconseguir en l'anterior legislatura. Això s'entén, en part, per un retorn del vot prestat d'aquells votants d'ERC que el 2015 no van voler recolzar la llista de JxSí, encapçalada per CDC.