10 anys més de desmemòria

La llei de memòria històrica, impulsada contra vent i marea per José Luis Rodríguez Zapatero i que Mariano Rajoy va deixar en paper mullat al retirar-li el pressupost, aquest mes fa 10 anys. L’aniversari arriba en un moment en què l’esquerra, inclòs el PSOE, i els nacionalistes impulsen diverses iniciatives per reformar o superar la norma, aprofitant la minoria del PP.

La polèmica legislació va veure la llum el 26 de desembre del 2007, després d’una agitada tramitació, en què el PP s’hi va oposar amb força perquè implicava «obrir velles ferides». De l’altra banda, ERC, igual que els col·lectius de víctimes del franquisme, va considerar que els seus preceptes en favor del reconeixement i l’ampliació de drets eren insuficients.

Avui en dia, l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH), entitat encarregada de la majoria de les exhumacions de fosses amb restes de represaliats, considera que la llei «no dona satisfacció als tres elements que conformen els programes de transició de les dictadures a la democràcia: veritat, justícia i reparació».

Mentrestant, el portaveu de la xarxa catalana de suport a la querella argentina, Felipe Moreno, posa veu al sentiment generalitzat entre les víctimes a l’assenyalar que «el que havia de ser una llei per reparar dècades d’oblit es va convertir en una llosa, en una llei de punt final i en una operació de maquillatge».

2.446 declaracions de nul·litat

I l’arribada de Rajoy va comportar la derogació, de facto, de la llei. Des del Govern se sosté que es continua aplicant, però no es facilita la quantitat anual que s’hi destina i es reconeix que no s’ha ajudat a obrir cap fossa, tot i que la llei parla de la «col·laboració» de l’Estat. En aquests deu anys, això sí, s’han emès 2.446 declaracions de nul·litat i s’han concedit 337.642 nacionalitats a exiliats i membres de les brigades internacionals. «Hi ha aspectes amb els quals el PP coincideix i n’hi ha que no, però tots constitueixen el dret vigent i es compleixen», afirma el portaveu popular a la Comissió Constitucional, Francisco Martínez.

El PP és partidari de «mirar al futur» i amb aquest mantra és l’únic partit que s’oposa a perfeccionar la norma. C’s està obert a introduir-hi canvis «sempre que es busqui el consens i no es faci servir amb finalitats partidistes ni per tapar debats que importen». La resta de partits promouen modificacions de manera activa. Podem, per exemple, considera «urgent» que es dediqui una «verdadera atenció als damnificats» i se’ls ajudi a donar digna sepultura als seus parents i persones pròximes, afirma el diputat Eduardo Sotos.

Les dues iniciatives

Ara hi ha dues iniciatives que conciten un ampli suport. La que més recorregut té és la promoguda pel PDECat per declarar nul·les les sentències franquistes, com va fer el Parlament. La llei de memòria en reconeix la «il·legitimitat» perquè es comptava, segons va recordar el diputat Jordi Xuclà en la defensa de la proposició, que serien els jutges els que declararien la nul·litat dels processos, però no ha sigut així.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Tampoc els tribunals espanyols han enjudiciat els crims de la dictadura, segons la llei d’amnistia de 1977, que va exonerar els delictes compresos entre el 1936 i la Transició. Per això, desenes de víctimes s’han vist forçades a trucar a la porta de jutjats estrangers, sobretot a l’Argentina, on hi ha oberta una querella amb poques possibilitats de prosperar per la poca col·laboració del Govern espanyol.

És per això que l’esquerra i els nacionalistes ha registrat una iniciativa que busca afegir a la llei d’amnistia un únic article que deixi clar que les seves disposicions no impediran sentenciar delictes de genocidi o lesa humanitat.