El Govern admet el risc d'atac cibernètic el 21-D

El Govern va admetre ahir de forma pública que està inquiet per les amenaces cibernètiques que es puguin donar el pròxim 21 de desembre, quan els catalans votin per elegir un nou Parlament. El ministre portaveu de l’Executiu, Íñigo Méndez de Vigo, va intentar llançar un missatge de tranquil·litat i va assegurar que la Moncloa està fent un esforç per evitar «possibles intromissions» o «interferències de tipus informàtic» la nit electoral.

Méndez de Vigo va reconèixer que el Consell de Ministres havia abordat l’assumpte en la seva reunió setmanal, en què justament es va aprovar l’estratègia de seguretat nacional, que per primera vegada inclou com a amenaces per a Espanya els ciberatacs, la difusió de notícies falses a les xarxes i «els desafiaments a la legalitat» (en referència a Catalunya, a la qual no esmenta). La preocupació per les malifetes dels pirates informàtics és gran, com mostra el fet que el mateix Mariano Rajoy i diversos ministres denunciessin aquests dies enrere davant Brussel·les i als mitjans de comunicació la inundació de notícies falses procedents majoritàriament de perfils russos falsos amb motiu del referèndum del dia 1 d’octubre.

El cap de l’Executiu i el seu equip han anat amb compte de no obrir una crisi diplomàtica amb el Kremlin i remarquen que els missatges provenen d’ordinadors situats en territori rus. La Moncloa considera que el pols que se li està presentant ara a les xarxes a Espanya, aprofitant la crisi territorial amb Catalunya, i abans al Regne Unit, quan va votar el brexit, o a França, on els perfils falsos recolzaven l’extrema dreta, s’ha de guanyar a Brussel·les i no de manera individual. 

Seguretat en l'escrutini

Els resultats de la votació del dijous 21 a la nit a Catalunya els centralitzarà l’empresa Indra, que ja treballa en el programa informàtic, tal com va publicar aquest diari fa 10 dies. L’escrutini a Espanya, segons la llei orgànica del règim electoral (que és la que regeix a Catalunya, ja que no en té una de pròpia), es fa de forma manual i física, així que la tupinada és impossible. Les actes firmades pels presidents, vocals i interventors de cada mesa electoral arriben en paper als jutjats i dies després les dades incloses són processades per les juntes electorals provincials.

Els responsables de seguretat del 21-D sí que van admetre, malgrat tot, el risc de «cert caos» la mateixa nit electoral si s’aconsegueix atacar la web amb els resultats provisionals que posi en marxa Indra (i que són comunicats per telèfon al Centre de Recollida d’Informació).

En aquest context tan delicat, diversos departaments del Govern espanyol i també el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), on està inclòs el Centre Criptològic Nacional, que vetlla per la seguretat dels ordinadors de les Administracions Públiques, tindran un paper rellevant aquell dijous de desembre.

Acord amb el PSOE i C's

La nova estratègia de seguretat nacional, que actualitza l’aprovada el 2013, s’ha consensuat, segons Méndez de Vigo, amb el PSOE i Ciutadans. Ara es remetrà per al seu vistiplau a la comissió mixta de seguretat nacional del Parlament.

Notícies relacionades

Últimes notícies de Catalunya i les eleccions | Directe

Puigdemont insta els exconsellers presos i els Jordis a "fer el que calgui" per sortir de la presó

El document, de 128 pàgines, inclou «els desafiaments a la legalitat i a l’interès general» i la «descohesió territorial» com a riscos interns. A més a més, al capítol dedicat a descriure «el perfil de l’Espanya actual», plasma que es tracta d’un país en què es pot defensar qualsevol projecte «sempre que es faci en estricta observança de la legalitat i amb respecte als drets i llibertats de tots els seus ciutadans».

Entre les amenaces externes destaquen la del terrorisme gihadista, la de les crisis migratòries i la «limitada» interconnexió energètica de la Península.