ACUMULACIÓ DE PROCEDIMENTS

La fiscalia s'oposa que la causa per rebel·lió vagi al Suprem abans del 21-D

La jutge Lamela envia a l'alt tribunal l'informe sobre el seu procediment que li va reclamar el magistrat Llarena

El TSJC remet al TS la causa que seguia contra la Mesa del Parlament per desobediència i malversació

Mariano Rajoy, conversa amb el fiscal Luis Navajas , a la capella ardent del fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza. / ÁNGEL DÍAZ / VÍDEO: EFE

2
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez / J. G. Albalat

La fiscalia considera prematur pronunciar-se sobre l’acumulació de les causes per rebel·lió abans del 21-D i de moment manté el criteri que el 30 d’octubre el va portar a interposar dues querelles, una davant el Tribunal Suprem (TS) contra els membres de la Mesa del Parlament i una altra davant l’Audiència Nacional contra l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i la resta de membres del deposat Govern.

El ministeri públic recorda que fins al resultat que surti d’aquestes eleccions només els membres de la Mesa del Parlament, excepte Joan Josep Nuet, són aforats, de manera que informarà el magistrat de l’alt tribunal Pablo Llarena en contra d’incorporar a la seva causa per rebel·lió, sedició i malversació la que la jutge Carmen Lamela instrueix pels mateixos delictes a l’Audiència Nacional.

La magistrada, per la seva part, ja ha remès al TS els «aspectes fàctics, processals i investigatius» del procediment que va obrir per sedició contra l’excap dels Mossos d’Esquadra, el major Josep Lluís Trapero; la intendent Teresa Laplana; el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i l’ara expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ACN) i candidat de Junts per Catalunya al 21-D Jordi Sànchez. A aquest procediment va acumular la querella per rebel·lió contra el Govern.

Segons la fiscalia, les dues causes «gaudeixn de substantibilitat pròpia» per ser instruïdes per separat, encara que estiguin relacionades amb la celebració de l’1-O i la declaració d’independència. Serà Llarena qui tingui l’última paraula sobre l’acumulació de causes, si entén «inescindibles» els fets investigats en totes dues.

Doble instància judicial

Notícies relacionades

La fiscalia basa la seva negativa a l’acumulació de procediments en l’«evitació d’una macrocausa» i en el fet que no es pot privar els no aforats de la possibilitat de disfrutar d’una doble instància judicial, circumstància per la qual Espanya ha sigut condemnada reiteradament per la justícia europea. Els condemnats pel TS no compten amb l’opció que es revisi la seva situació més enllà de l’empara del Tribunal Constitucional. En tot cas, es remet al principi d’unitat d’actuació de la fiscalia per propiciar una aplicació uniforme de la llei en els dos òrgans judicials.

Per la seva part, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja ha remès al Suprem la causa en què s’investigava la Mesa del Parlament per desobediència, prevaricació i malversació, arran de les deduccions de testimoni realitzades pel Constitucional al veure desateses les seves resolucions reiteradament. Aquesta causa va ser reclamada per Llarena el 9 de novembre, el dia en què va prendre declaració a la presidenta de la Cambra, Carme Forcadell, i cinc membres més de la Mesa.