Turull i Rull demanen sortir de la presó i acaten el 155

La defensa dels exconsellers de Presidència i Territori, Jordi Turull i Josep Rull, ha demanat a l’Audiència Nacional que els posi en llibertat al·legant que han acatat «expressament» les mesures de l’article 155, sense oferir ni promoure cap «resistència». Tots dos ja van esgrimir sense èxit en un recurs anterior davant la jutge que els va empresonar, Carmen Lamela, que acceptaven els efectes del 155, argument que reiteren.

Els exconsellers demanen a la sala d’apel·lació revocar la presó preventiva de Lamela, aplicant-los els mateixos criteris pels quals el Suprem va alliberar amb fiança la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la Mesa de Junts pel Sí.

Els exconsellers del PDECat estan en presó preventiva des del 2 de novembre, amb sis exmembres més del Govern, per ordre de Lamela. Els investiga per una querella de la fiscalia per suposats delictes de rebel·lió, sedició i malversació. Fonts de la defensa de Turull i Rull

indiquen que aquests arguments ja constaven en el recurs de reforma del 5 de novembre del llavors advocat de tots dos, Jaume Alonso-Cuevillas, i per això ara s’han vist en l’obligació de reproduir-los.

Acaten les mesures de l'article 155

Jordi Pina, advocat dels dos  exconsellers, descarta en els seus escrits el risc de reiteració delictiva en què Lamela va basar l’ingrés a la presó –juntament amb el de fuga i destrucció de proves–, argumentant que, tot i discrepar «políticament del seu contingut i legitimitat», els seus clients i la resta de membres del Govern querellats «han acatat expressament les mesures de l’article 155 de la Constitució sense efectuar ni promoure cap tipus de resistència a la seva aplicació».

Després de l’aplicació del 155, destaca l’advocat, no s’ha adoptat «cap acord ni dictat disposició de cap mena» per part del Govern, que, recorda el recurs, «va estar reunit al finalitzar la sessió parlamentària del 27 d’octubre» (en què el Parlament va votar la independència) «sense adoptar cap acord».

Els recursos insisteixen que cap dels «cessats consellers» han aprovat tampoc cap acord: «n’hi ha prou de consultar el Diari Oficial de la Generalitat per comprovar que no s’hi ha publicat res ja des de l’aplicació del citat precepte constitucional». L’advocat subratlla que cap dels membres del Govern querellats «ha optat per oferir ni promoure resistència al nou escenari (després d’aplicar el 155), anunciant, per contra, el seu propòsit de concórrer a les urnes (el 21-D)».

«No hi ha doncs voluntat, ni risc, de reiteració delictiva, sinó el compromís de mantenir les legítimes aspiracions polítiques en el camí de la confrontació democràtica electoral, amb ple respecte al pluralisme polític que ha de regir la convocatòria electoral», afegeixen els recursos.

Jordi Pina argumenta a més que l’empresonament «contravé el dret a eleccions lliures», així com «el dels ciutadans a tenir representants polítics», i recorda que els querellats «participarien sens dubte» en la campanya del 21-D si estiguessin en llibertat.

La fuga de Puigdemont

Notícies relacionades

Últimes notícies sobre Catalunya i les eleccions del 21 de desembre | Directe

¿Marejol a Euskadi?

La defensa descarta que el fet que l’expresident Carles Puigdemont i quatre dels seus exconsellers hagin fugit a Bèlgica després de la declaració d’independència suposi un augment del risc de fuga que justifiqui mantenir a la presó els exconsellers que van seguir a Espanya.

«Els que són aquí, podent haver estat allà (a Bèlgica), són aquí», destaca la defensa, que insisteix que Rull i Turull han mostrat sempre que estan totalment «a disposició de la justícia». «Els querellats que estan a Bèlgica han dit en públic que només pretenen poder pilotar el període electoral (greument perjudicat per aquest procés penal), sense intenció d’eludir definitivament l’acció de la justícia», esgrimeix la defensa.