Anar al contingut

CAMÍ DE LES URNES

La macedònia de les llistes del 21-D

Les candidatures electorals han trencat les fronteres ideològiques de molts partits

L'objectiu és esgarrapar fins a l'últim vot en unes eleccions molt ajustades

Jose Rico

Fa com a poc un lustre que l'eix esquerra-dreta ha quedat notablement enfosquit en la política catalana, per no dir directament fulminat. Les pulsions independentistes han fet estranys companys de llit, amb el matrimoni de conveniència PDECat-ERC al Govern i la seva parella de fet amb la CUP al Parlament com a exemples més eloqüents. Però la confecció de les llistes electorals del 21-D, a velocitat de llebrer davant l'excepcionalitat de la seva convocatòria, no només ha certificat aquest mestissatge ideològic, sinó que en algun cas els partits han muntat un autèntic trencaclosques amb peces de gairebé tots els taulers.

No hi ha força política que no hagi fitxat més enllà de les seves fronteres per a unes eleccions en les quals la balança entre els escons (i els vots) independentistes i els no independentistes serà la que decideixi el vencedor moral de l'envit. Les enquestes pronostiquen una partida molt ajustada, i per això pescar suports en caladors aliens pot resultar determinant per treure un bon resultat. Aquesta estratègia de perseguir la transversalitat ideològica ha donat com a resultat unes candidatures en què conviuen perfils progressistes i conservadors sense solució de continuïtat.

ERC

Oriol Junqueras surt com a favorit en els sondejos, però aquesta vegada ha de competir per l'hegemonia secessionista amb el seu fins ara cap al Govern, Carles Puigdemont. Per això ERC i el PDECat s'han hagut de repartir les restes de la demolició de Junts pel Sí. Darrere Junqueras i Marta Rovira, aniran Raül RomevaCarme Forcadell i Carles Mundó. La candidatura per Girona la liderarà l'exconsellera empresonada Dolors Bassa; la de Lleida, l'exconsellera actualment a Brussel·les Meritxell Serret; i la de Tarragona, el també destituït delegat de la Generalitat Òscar Peris.

L'activista i productor musical Ruben Wagensberg -impulsor de la campanya 'Casa nostra, casa vostra' per fomentar l'acollida de refugiats sirians- ha sigut l'últim fitxatge d'ERC per a una llista en la qual, també com a independents, figuren l'atleta Núria Picas, l'escriptora Jenn Díaz i l'experta en immigració Najat Driouech. Tancant el cartell per Barcelona anirà Ramon Cotarelo, que no fa tants anys va ser un dels mentors ideològics de Podem.

Però Esquerra ha fitxat a tort i a dret. Igual que el PSC, Junqueras ha pescat en un sector de l'extinta Unió, en aquest cas a l'ala independentista dels democristians. El líder de Demòcrates, Antoni Castellà, i la seva coreligionària Assumpció Laïlla aniran a la candidatura republicana, conjugats amb antics representants del socialisme català avui en plataformes com Nova Esquerra Catalana (Ernest Maragall), Avancem (Fabian Mohedano) i Moviment d'Esquerres, Magda Casamitjana.

JUNTS PER CATALUNYA

Encara que no ho sembli, Junts per Catalunya és la candidatura del PDECat. La pressa amb què s'han convocat els comicis, la fase de construcció per la qual encara passa el partit, la falta d'un lideratge sòlid i el futur dels esdeveniments després de la DUI van forçar Puigdemont a trencar la paraula donada de no presentar-se a la reelecció. Des del seu 'exili' brussel·lès encapçalarà una llista amb la majoria d'exconsellers empresonats i Jordi Sànchez, també a la presó, que serà el seu número dos.

Darrere del ja expresident de l'ANC aniran els exconsellers Clara PonsatíJordi Turull i Josep Rull. Fins al número sis no es troba el primer candidat que no està ni empresonat ni a Bèlgica. Es tracta de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes. I a continuació es van trufant figures postconvergents amb un bon grapat d'independents, com el cessat ambaixador de la Generalitat a França, Martí Anglada, i el director de les revistes Catalan International View i ONGCFrancesc Dalmases.

En posicions de sortida van el president del Consell Escolar de Catalunya, Lluís Font; el fins ara director de RAC-1, Eduard Pujol; el professor de Dret Constitucional Héctor López Bofill, el director teatral Joan Lluís Bozzo i la historiadora Aurora Madaula. En llocs més simbòlics se situen l'exconsellera socialista Marina Geli, el sacerdot Manel Pousa -popularment conegut com el pare Manel-, el politòleg Ferran Requejo, la il·lustradora Pilarín Bayés, el sociòleg Salvador Cardús i l'exseleccionadora espanyola de natació sincronitzada Anna Tarrés.

CIUTADANS

Dins del bloc constitucionalista, Ciutadans i el PPC han sigut els més continuistes en les seves candidatures. Inés Arrimadas encapçala una llista acompanyada pel nucli dur parlamentari d'aquesta última legislatura, persones amb professions diverses com advocats, periodistes, personal sanitari i docent i membres de l'administració pública. L'únic fitxatge destacat és el politòleg i periodista Nacho Martín Blanco, que solia ubicar-se en l'òrbita del PPC.

PSC

Miquel Iceta ha sigut el blanc de moltes crítiques de sobiranistes i de no sobiranistes per aliar-se amb l'ala moderada d'Unió que representa Ramon Espadaler i la seva plataforma Units per Avançar, que ocupa sis llocs en la candidatura socialista. Però la transversalitat de la llista del PSC va fins a l'altre extrem del tauler, amb la inclusió de l'exfiscal Carlos Jiménez Villarejo tancant la candidatura per Barcelona. Villarejo va anar a la llista d'ICV-EUiA a les autonòmiques del 2006 i més tard, el 2014, va aconseguir acta d'eurodiputat amb Podem, tot i que va renunciar al cap de dos mesos.

Era propòsit d'Iceta fitxar algun representant del sector d'ICV menys procliu a la independència, però va fracassar en el seu intent. Sí que ha aconseguit pescar diverses figures sindicals: Juan Carlos Fernández López (SEAT), Marcos Delgado (UGT), Manolo Gómez Acosta (CCOO). Però l'altre cop d'efecte socialista és la inclusió de dirigents de les tres principals entitats no secessionistes: Álex Ramos (Societat Civil Catalana), Mario Romeo (La Tercera Via i Portes Obertes del Catalanisme) i Beatriz Silva (Federalistes d'Esquerres).

CATALUNYA EN COMÚ

La nova confluència dels comuns està molt protagonitzada per representants de les formacions que la integren: Barcelona en ComúICVEn Comú PodemEUiA i Podem. Als independents se'ls han reservat llocs simbòlics: el periodista Jaume Barberà, els sindicalistes Joan Carles Gallego (CCOO) i Rosa Cañadell (Ustec), i l'activista contra la repressió franquista Maria Salvo.

PPC

Igual que Ciutadans, els fitxatges a la llista del PPC es poden comptar amb els dits d'una mà. De fet, amb un dit n'hi ha prou. L'alcalde dels Gimenells, Dante Pérez, ha deixat la militància al PSC per anar de número dos dels populars per Lleida. D'altra banda, Xavier García Albiol també s'ha envoltat dels fidels que l'han acompanyat al Parlament aquests dos anys.

CUP

Tampoc a l'extrem esquerre del tauler hi ha gaire pesca. Tot i els seus estrictes estatuts, que impedeixen repetir en un càrrec institucional més d'una legislatura, la CUP ha tirat de bases per omplir les seves llistes. El diputat Carles Riera, que sí que pot repetir perquè no ha estat la legislatura sencera al Parlament, liderarà una candidatura en la qual s'ha integrat l'escriptora Bel Olid, presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, i representants del Col·lectiu Ronda.

0 Comentaris
cargando