Puigdemont i els exconsellers al·legaran que Espanya els persegueix per les seves idees polítiques

L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els quatre exconsellers que l'acompanyen a Brussel·les, Lluís Puig, Clara Ponsatí, Antoni Comín i Meritxell Serret, estan convocats aquest divendres a partir de les dues del migdia davant el tribunal de Brussel·les que haurà de decidir si executa o no l'ordre europea de detenció i entrega cursada per la jutge Carmen Lamela. Una vista en què l'equip d'advocats rebutjarà l'euroordre i al·legarà que estan sent perseguits a Espanya no per fets constitutius de delicte sinó per les seves idees polítiques.

“Aquests fets no presenten cap caràcter delictiu. Del que s'acusa els interessats és d'haver executat, com a membres del Govern català, lleis adoptades pel Parlament”, sosté Michele Hirsch, advocada amb Christophe Marchand, de Comín i Serret. “La llei penal no hi té res a veure. Es tracta de fets rellevants que correspon dilucidar en el marc del dret constitucional o administratiu. Per tant aquest mandat és polític i manifestament abusiu”, ha explicat per primera vegada en declaracions als diaris Le Monde i Le Soir.

Hirsch ha confirmat telefònicament a EL PERIÓDICO que són els arguments que esgrimirà l'equip d'advocats --del qual també forma part Paul Bekaert, que representa Puigdemont i els exconsellers del PDECat-- aquest divendres durant l'audiència tot i que no ha volgut fer declaracions sobre el tema. Serà a porta tancada i hi compareixeran els cinc polítics catalans junts.

El primer que farà l'equip d'advocats és rebutjar l'euroordre al·legant el risc de vulneració de drets fonamentals, recordant les disposicions de la convenció europea de drets humans i la Carta de drets fonamentals, i subratllant que si són extradits a Espanya no podran fer campanya en les eleccions autonòmiques del 21-D.

“El jutge belga que s'ocupa de l'ordre espanyola s'ha convertit en el garant de les llibertats fonamentals”, argumenta Hirsch. “Haurà de dir si els drets fonamentals de les persones afectades s'han vulnerat o no. I determinar si aquesta ordre s'ha llançat únicament per reprimir opinions, la llibertat d'associació i el dret a presentar-se lliurement a les eleccions”.

Cinc delictes per comprovar

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

Les autoritats espanyoles han sol·licitat l'extradició d'acord amb cinc delictes: rebel·lió, sedició, malversació de fons públics, prevaricació i desobediència. La interlocutòria, sostenen, fa aigües per tot arreu. “No he vist mai una ordre d'entrega tan mal formulada, imprecisa i fràgil”, opina Marchand, subratllant el fet que l'euroordre és calcada per als cinc polítics --encara que ocupaven diferents funcions i van portar a terme diferents accions-- i que no inclou fets penalment censurables, clarament identificats i imputables a cadascun d'ells.

Segons els advocats, el jutge no hauria de tenir en compte ni els delictes de prevaricació ni de desobediència perquè estan castigats a Espanya amb una pena inferior als 12 mesos, cosa que els invalida en el marc de l'euroordre. La corrupció, l'únic dels 32 delictes previstos en l'euroordre com a motiu automàtic d'entrega, no és equiparable a la malversació de fons públics per organitzar el referèndum prohibit pel Tribunal Constitucional. Mentre que estima que la rebel·lió i la sedició no passaran la prova del cotó fluix judicial perquè no compleixen el requisit de la doble incriminació --que estiguin castigats als dos països-- ja que a Bèlgica només es contemplen en cas que hi hagi ús de la violència.