Anar al contingut

La llista de Puigdemont es dirà Junts per Catalunya

La intenció del PDECat és copar la candidatura d'independents i alcaldes

ERC també fa autocrítica respecte a la falta de preparació del post 1-O

zentauroepp40854879 el president carles puigdemont durant el seu discurs en l ac171108193850

Laura Pous

Junts per Catalunya. Així es dirà la candidatura que encapçalarà el president cessat, Carles Puigdemont i que estarà gestionada pel PDECat, si bé el partit vol que en la candidatura tinguin protagonisme els fitxatges de personalitats independents i els alcaldes per difuminar la idea partidista i mirar d'oferir una imatge de pluralitat.

Junts per Catalunya és un dels noms que es van proposar per batejar el partit successor de Convergència, però va ser rebutjat d'entrada. Ara serà la marca amb què el PDECat competirà amb ERC i la CUP el 21-D. El partit d'Artur Mas i Puigdemont mira d'aconseguir fitxatges externs per a la seva candidatura. Es busquen perfils com el del diputat de Junts pel Sí i economista Oriol Amat. Però aquest últim ja ha rebutjat seguir al Parlament la pròxima legislatura. 

Es donarà cabuda als diputats actuals del partit i als consellers cessats que estan empresonats o a Brussel·les. Però la prioritat és donar una imatge molt poc "PDECat". Entre altres, qui ha confirmat que no repetirà és un ja veterà de la formació, l'actual cap de files de Junts pel Sí al Parlament, Lluís Corominas, que va comparèixer davant el Suprem la setmana passada com a exmembre de la Mesa del Parlament.

Autocrítica

Per una altra part, i mentre no arriba la campanya pròpiament dita, l'independentisme, o una part d'aquest, sembla decidit a fer autocrítica del procés sobiranista. Si diumenge va ser la consellera cessada Clara Ponsatí la que va admetre que el Govern no estava preparat per implementar la República, aquest dilluns ha sigut el portaveu d'ERC i un membre de la CUP els que han parlat en termes similars, mentre a Brussel·les, el president cessat, Carles Puigdemont, obria també el ventall de les possibilitats futures a una opció final no independentista.

Després de la reunió de la direcció republicana aquest dilluns, el seu portaveu, Sergi Sabrià, ha argumentat que la República declarada des del Parlament no es va arribar a implementar mai perquè el Govern català no estava preparat per a "la violència" de l'Estat:  "El país i el Govern català no estaven preparats per afrontar un Estat autoritari i sense límits a l'hora d'aplicar la violència. El Govern tenia una línia vermella, que era la de la no-violència", ha exposat en roda de premsa. Així, els republicans asseguren que sí que hauria sigut possible desenvolupar la independència després de la votació del Parlament, però no es va fer davant "els riscos" per als catalans que suposava enfrontar-se a la resposta estatal.

ERC defensa que la Generalitat hauria implementat una República si no hi hagués violència, però assegura que el Govern català tenia indicis que l'escenari no seria pacífic: "Davant les proves clares d'aquesta violència, vam decidir no traspassar la línia vermella". Sabrià ha defensat que no volien "comprovar amb morts" fins on hauria arribat la resposta de l'Estat, i ara inclouran en el programa electoral l'impuls d'un procés constituent català sense posar termini sobre quan ha d'aconseguir-se un Estat català.

La CUP també

També la CUP està fent autocrítica, o més aviat crítica respecte al Govern per no haver posat en marxa la República. "Votant lleis no n'hi ha hagut prou per construir una República", ha afirmat el regidor cupaire Lluc Salellas en declaracions a Catalunya Ràdio.

En una entrevista al rotatiu francòfon 'Le Soir', el president destituït, Carles Puigdemont, reflexiona sobre les possibles alternatives a la via secessionista. Sosté que una solució diferent de la independència és "sempre possible" si bé explica seguidament que aquesta ha sigut una alternativa llargament oferta en el passat, sense èxit: "¡He treballat durant trenta anys per obtenir un altre ancoratge de Catalunya a Espanya! Hem treballat molt en això, però l'arribada al poder del senyor Aznar va aturar aquesta via", afirma.

0 Comentaris
cargando