L'OPINIÓ DELS EXPERTS

Candidats des de la presó

Els experts consultats destaquen la situació inèdita oberta amb l'empresonament del Govern

Coincideixen que una presó preventiva no limita el dret a ser elegits dels exconsellers', però el dificulta en la pràctica

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

La resposta a la pregunta de si es pot concórrer a unes eleccions des de la presó preventiva és rotunda: sens dubte que sí. El problema es planteja en les preguntes següents, quan s’intenta aprofundir en el com. El motiu és que l’empresonament de l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i altres exmembres del Govern que han verbalitzat la intenció de presentar-se a les eleccions del 21-D condueix a una «situació inèdita», a un «terreny sense explorar», a una circumstància que «no s’havia estudiat, perquè ningú imaginava que passés», ja que en principi cap partit voldria comptar amb el llast de portar a les seves llistes qui té problemes amb la justícia.

Tots els catedràtics de Dret Penal, Processal i Constitucional consultats per aquest diari coincideixen en el punt fonamental, que una presó preventiva no és una condemna i per tant no afecta el dret de sufragi passiu, és a dir, a poder concórrer a unes eleccions. També coincideixen en el fet que és una situació anòmala i en la confiança que d’aquí al 5 de desembre, quan comenci formalment la campanya electoral, la situació dels vuit polítics empresonats sigui una altra. Miguel Presno, professor de Constitucional de la Universitat d’Oviedo, a més, calcula que la constitució del Parlament no es produeixi «fins ben entrat el gener», cosa que dona més marge per a la revocació de la mesura.

Luis Aguiar, catedràtic de la Universitat Carles III, destaca «els problemes pràctics» que comporta participar en actes electorals des de la presó, ja que han de ser autoritzats per la jutge instructora, en aquest cas Carmen Lamela. Juan María Bilbao, de la Universitat de Valladolid, afegeix que «no hi hauria cap raó» perquè no poguessin assistir a la presa de possessió si són elegits, ja que «ha de prevaler el dret de ser candidat» a la presidència de la Generalitat per sobre d’altres.

Si continuen a la presó després de la constitució del Parlament «s’estaria davant una experiència pilot» sobre com s’articula la seva presència als plens i les comissions parlamentàries. Això també requeriria de permisos continus per part de la jutge instructora o de l’instructor, si la causa ja és en mans del Tribunal Suprem, com passarà tard o d’hora segons els experts consultats perquè hi ha aforats que haurien d’arrossegar-la a l’alt tribunal. Malgrat això, el catedràtic de la UNED Vicente Gimeno Sendra admet que sobre això hi ha resolucions «per a tots els gustos». En tot cas, si són elegits, també serien aforats i només podrien respondre davant del Suprem.

Amb la primera condemna

Vicente Guzmán, catedràtic de Processal de la Pablo de Olavide, recorda que la reforma de la llei de règim electoral general determina que quan hi ha una primera sentència per determinats delictes especialment greus, entre els quals hi ha la rebel·lió i la sedició, els condemnats queden inhabilitats per exercir o aspirar a càrrecs públics sense necessitat que la resolució adquireixi fermesa. Presno afegeix que en aquesta llista també hi ha els delictes contra l’administració pública, com la malversació i la prevaricació, que també s’imputen als exmembres del Govern.

Notícies relacionades

De la presó se’n pot sortir amb permisos per situacions excepcionals, com la mort o la malaltia d’un familiar, entre les quals no s’inclou la participació en actes de campanya, ja que fins i tot per fer servir xarxes socials a la presó cal autorització judicial, assenyala Guzmán. Com que no existeixen candidatures personals a Espanya, la seva assistència a l’acte del partit no resultaria crucial, ja que veu improbable que el jutge interpreti de forma tan generosa les circumstàncies previstes a la norma.

Tampoc diu res sobre l’assistència a la presa de possessió si són elegits. Però el que sí que considera impossible és que se li permetés assistir a totes les sessions parlamentàries. Això «generaria una tensió pel fet de tenir un càrrec que no podrien exercir que caldria veure com es resol». És per això que considera «jurídicament raonable» substituir la presó per una altra mesura cautelar, com ara compareixences o la retirada del passaport.