Quan Forcadell va prometre no fer "ni un pas enrere" pel 155

Poques hores després que Mariano Rajoy anunciés el cop de destral que pretenia infligir a l'autogovern català, en aplicació de l'article 155 de la Constitució, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va llegir un comunicat en què el qualificava de “cop d'Estat de facto” contra el Parlament amb més “legitimitat de la història recent de Catalunya”. I va advertir que en cap cas l'acció del Govern central, que llavors encara havia de sancionar el Senat, comportaria un “pas enrere” ni de la Cambra catalana ni de les institucions autonòmiques, que va cridar a defensar. Aquest dijous, Forcadell ha acatat el 155 davant el jutge del Tribunal Suprem que la investiga per rebel·lió.

La presidenta del Parlament, segona autoritat civil de Catalunya, va utilitzar aquell 21 d'octubre un to molt dur. Va assenyalar que l'empresonament dels presidents d'Òmnium i de l'ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez (que va definir com a “presos polítics”), va ser la “resposta” de Rajoy a l'oferiment de “diàleg, mediació i negociació que li havia fet el president Carles Puigdemont el 10 d'octubre”, el dia que va declarar sense declarar la independència, poc abans de suspendre el que no havia sigut declarat, valgui el galimaties.

En el si de la UE

Notícies relacionades

Últimes notícies sobre Catalunya i Puigdemont | Directe

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Forcadell va asseverar llavors que el “cop d'Estat” de Rajoy es produïa en un país membre de la UE i que arribava “després de set anys en què els ciutadans catalans han sigut regits per un Estatut que no van votar”. La presidenta del Parlament va assegurar que les mesures acordades pel Consell de Ministres excedien els límits de la Constitució, fet que segons la seva opinió constituïa una enorme paradoxa com és que “aquells que s'omplen la boca” amb la Carta Magna “cauen en la més flagrant de les il·legalitats”.

Va atribuir a Rajoy certa mala fe, ja que va afirmar que havia pogut fer “el que ha intentat al llarg de tota la legislatura, és a dir, dictar del que es pot o no es pot debatre al Parlament. Primer ho va intentar amb la fiscalia i amb querelles”, va sentenciar Forcadell.