PROCÉS JUDICIAL

Forcadell declara aquest dijous al Suprem per rebel·lió

Seguint el criteri marcat a l'Audiència, el fiscal previsiblement demanarà presó per a la presidenta del Parlament i altres membres de la Mesa

La dirigent de la Cambra catalana ha al·legat altres vegades la inviolabilitat parlamentària

zentauroepp40786260 madrid 02 11 2017 politica  carme forcadell sale del tribuna171102115501

zentauroepp40786260 madrid 02 11 2017 politica carme forcadell sale del tribuna171102115501 / DAVID CASTRO

2
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat / Ángeles Vázquez

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els exmembres de la Mesa seran interrogats avui pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llanera per la querella presentada contra ells per la fiscalia per rebel·lió, en què se’ls acusa d’haver «dinamitat» els «fonaments de l’Estat» amb els seus actes –com permetre la tramitació de la proposta de declaració d’independència–, realitzats «amb absolut menyspreu» a la Constitució i proclamant la separació d’una part d’Espanya. Les declaracions es van ajornar la setmana passada perquè els advocats poguessin preparar la defensa.

Seguint el criteri exposat pel ministeri públic amb l’exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers a l’Audiència Nacional, s’espera que la fiscalia demani presó per als investigats llevat per a Joan Josep Nuet (Catalunya Sí que es Pot) –a qui se li podria sol·licitar una fiança–, sobretot si opten per no declarar i no desmarcar-se de la desobediència a la Constitució que se’ls atribueix.  En anteriors declaracions judicials, Forcadell es va remetre a la inviolabilitat parlamentària.  Juntament amb Forcadell, defensada per l’advocat Andreu Van de Eynde, també declararan Anna Simó (ERC), representada pel mateix lletrat, i els membres del PDECat Lluís Corominas, Lluís Guinó i Ramona Barrufet, assistits per Javier Melero.

S’haurà de veure si es desmarquen de l’estratègia de Junqueras i els consellers empresonats per l’Audiència que només van contestar als seus advocats. Nuet sí que pretén aclarir el que considera «errors» de la querella, ja que se li imputa haver votat a favor de la tramitació de la llei de transitorietat i de la resolució d’independència, quan en realitat es va abstenir en el primer cas i es va mostrar contrari al segon.

ACTE POLÍTIC/Aquesta serà la tercera vegada que Forcadell comparegui davant un jutge. La primera ho va fer el desembre del 2016 al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 

Notícies relacionades

(TSJC) per haver permès que es votessin les conclusions de la comissió del procés constituent. «Si al carrer es pot parlar de la independència, ¿per què no al Parlament?», va afirmar llavors. I va detallar que va permetre la tramitació perquè era un «acte polític», que va complir amb el reglament de la Cambra. Es va remetre a la seva obligació de defensar la «inviolabilitat» dels diputats. 

A aquesta inviolabilitat Forcadell es va tornar a referir en la seva segona compareixença al TSJC. La fiscalia la va acusar d’haver permès la tramitació de la resolució que advocava per convocar un referèndum. Va negar haver transgredit cap decisió del Constitucional i va sostenir que les resolucions de la cambra catalana estan orientades a «cristal·litzar» els debats dels diputats.