AJUNTAMENT DE MADRID

Hisenda intervé els comptes de l'Ajuntament de Madrid perquè ajusti la despesa

El Consistori de Manuela Carmena podria recórrer la mesura

El PSOE ha demanat la compareixença de Montoro al Congrés dels Diputats

Hisenda intervindrà les operacions financeres de l’ajuntament de Carmena a Madrid. / EFE / EUROPA PRESS VÍDEO

3
Es llegeix en minuts
EL Periódico / Agències

El Ministeri d’Hisenda augmenta la seva pressió sobre l’Ajuntament de Ma­drid. En el que podria ser interpretat com l’antesala d’una pròxima intervenció dels comptes del primer ajuntament espanyol, governat per Podem i les seves confluències, el Ministeri d’Hisenda va requerir ahir a la corporació que presideix Manuela Carmena perquè «amb periodicitat setmanal» l’informi de quines mesures està adoptant la corporació municipal per frenar el creixement de la seva despesa pública.

És la primera vegada que es fa aquest pas en l’aplicació de la llei d’estabilitat financera i pressupostària sobre els ajuntaments (que ja remeten la seva informació a Hisenda amb caràcter trimestral), si bé la mesura ja va ser assajada sobre Catalunya al juliol per controlar la despesa de la Generalitat amb fins independentistes.

Des del punt de vista d’Hisenda, l’ajuntament de Madrid està incomplint la denominada «regla de despesa» –que impedeix que el pressupost creixi el 2017 més del 2%– per una quantia equivalent a 238 milions d’euros. Des del punt de vista de l’Ajuntament, la corporació local no està incomplint la regla de despesa ja que el que està fent és finançar inversions per aquest import amb càrrec als estalvis d’anys anteriors (superàvit).

Però Hisenda no accepta aquest argument; entén que l’ajuntament està intentant burlar la llei d’estabilitat pressupostària i dona a entendre que si no torna al carril el següent pas podria ser la intervenció formal dels comptes municipals, segons es desprèn de les advertències llançades pel mateix ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro.

Preservar el superàvit dels ajuntaments en nivells elevats és clau per compensar l’excés de números vermells que previsiblement anotarà la Seguretat Social aquest any i poder complir l’objectiu de dèficit que Brussel·les ha imposat a Espanya.

«Vull insistir a l’ajuntament, als seus responsables i als seus funcionaris encarregats del control de la despesa que tenen una elevadíssima responsabilitat en l’aplicació de la llei vigent. No vull recordar-los que a Catalunya el Govern d’Espanya també va entrar amb la Llei d’Estabilitat Pressupostària», va advertir el ministre als passadissos del Senat, informa Pilar Santos.

L’Ajuntament de Madrid és l’únic entre els grans que està sotmès a la tutela del Ministeri d’Hisenda. Altres, com els de Barcelona, València, Sevilla o Bilbao, estan sota tutela autonòmica. Segons Montoro, s’ha decidit extremar el control sobre els comptes madrilenys després de «nombroses advertències» i tenint en compte que s’acosta el final de l’exercici. «Si no ho fem ara no sé quan ho farem».

"Tracte injust"

La decisió d’Hisenda ha sigut rebuda com un atac polític a l’Ajuntament de Madrid. La portaveu municipal, Rita Maestre, va denunciar el «tracte injust» a què Hisenda «sotmet una Administració que té més de mil milions d’euros anuals de superàvit i que ha reduït el seu deute més d’un 40%, més de 2.000 milions en dos anys».

«Ens agradaria que expliqués a què es deu aquest tracte injust amb la ciutat de Madrid quan hi ha entre 600 i 800 ajuntaments que d’una manera sistemàtica també incompleixen la regla de despesa i quan hi ha administracions com la Comunitat que la incompleixen cada any en els seus pressupostos», va sentenciar la regidora.

Notícies relacionades

El ministre d’Hisenda, no obstant, va esgrimir que «hi ha milers d’ajuntaments» que tenen superàvits en els seus comptes i que no obstant compleixen la regla de despesa (que impedeix que aquesta pugi per sobre del creixement potencial de l’economia).

«Si fossin tan amables d’explicar-nos per què ells són tan especials…» va dir Montoro en to irònic. «No estem demanant que facin retallades en les despeses, sinó que no creixin per sobre del 2%», va voler precisar.