Els consellers a Bèlgica expliquen que cada membre del Govern va poder decidir què fer

Elsconsellers del Govern cessat que són a Bèlgica han explicat que cada membre de l'Executiu va decidir personalment què fer després de la declaració d'independència al Parlament, després de la qual van poder debatre abans de decantar-se per anar a l'Audiència Nacional o quedar-se a Brussel·les.

🔊 EXCLUSIVA | Catalunya Ràdio parla amb Puigdemont i els consellers cessats

"Europa no pot tenir presos polítics"https://t.co/Du4UwmpDEH pic.twitter.com/uo7xb2Edx1

— Catalunya Ràdio (@CatalunyaRadio) 7 de noviembre de 2017

Ho han dit en una entrevista de Catalunya Ràdio gravada dilluns a la nit i emesa aquest dimarts des de Bèlgica, juntament amb el president Carles Puigdemont. L'exconseller de Salut Toni Comín ha explicat que tots els consellers van poder parlar abans de separar-se i van pactar que cadascun havia de decidir tant políticament com personalment. Tota opció era arriscada però "tots van poder prendre la decisió que van voler", ha afirmat Comín.

Meritxell Serret, cessada d'Agricultura, ha explicat que "tots teníem molt clar que hi havia riscos a tot arreu" i cap certesa, tot i que confiaven més en la justícia belga que en l'espanyola, i ha afegit que tots serveixen a l'objectiu de seguir defensant la legitimitat del Govern i que no van cometre cap delicte.

L'exconseller de Cultura Lluís Puig ha dit que el seu compromís és anterior al de ser conseller i ha recordat que el 21 d'abril ja hi va haver un acte en què també alts càrrecs que no eren consellers -llavors ell era director general- van firmar un document comprometent-se al referèndum i a aplicar el resultat.

Els quatre consellers i Puigdemont han defensat la seva decisió d'estar a Bèlgica. Clara Ponsatí, cessada d'Ensenyament, ha dit que aquests dies li evoquen el franquisme però amb la diferència que abans "una vegada arribaves a Perpinyà ja estaves segur. Ara, no".

També ha retret que partits que es consideren democràtics avalin la presó de consellers i de presidents d'entitats sobiranistes: "¿Ho poden explicar als seus col·legues internacionals?", i ha al·ludit especialment els socialistes.

Objectius a Bèlgica

Comín ha explicat que estan a Bèlgica amb tres objectius; un d'ells, "la batalla pel relat", ja que considera Espanya una democràcia fallida. Per ell, que l'única dreta que no va combatre el feixisme fos l'espanyola té conseqüències, ha afirmat.

Considera que la conseqüència és l'actitud de la mateixa dreta, però a més el PSOE i el PSC "han quedat capturats" per aquesta democràcia fallida de la qual ha parlat Comín. El segon objectiu per estar a Bèlgica és el jurídic, perquè el que fa la justícia belga "pot tenir rebot" en l'espanyola, segons ell.

I el tercer és l'objectiu electoral, per guanyar amb contundència el 21-D, per a la qual cosa ha demanat concórrer amb "la fórmula que doni més vots", encara que ha dit que ara des de Bèlgica no pot saber quina és la millor fórmula.

Meritxell Serret també està disposada que la incloguin en les llistes si fa falta, i ha reivindicat la legitimitat del Govern i de defensar-la a Europa.

Notícies relacionades

Últimes notícies sobre Catalunya i Puigdemont | Directe

Puigdemont insisteix que la llista unitària és l'"única alternativa"

Lluís Puig també ha afirmat que estaran en les llistes si és necessari i ha aprofitat per assegurar que a Bèlgica els arriba el suport des dels municipis i molts altres, que és "gasolina per al nostre motor". Per Clara Ponsatí, la intenció no és aconseguir un lloc a les llistes, però ha afirmat que és imprescindible una candidatura "d'emergència nacional".

Carles Puigdemont ha reiterat que l'ideal és crear "una llista de país amplíssima" en la qual hi hagi tot el seu Executiu i tota la gent que està defensant la democràcia i la llibertat.