EL DESAFIAMENT INDEPENDENTISTA

La justícia belga deixa en llibertat Puigdemont i els exconsellers

El jutge d'instrucció imposa mesures cautelars als polítics catalans mentre dura el procés contra l'euroordre

jcarbo40830432 puigdemont171105193858

jcarbo40830432 puigdemont171105193858 / YVES HERMAN

3
Es llegeix en minuts
Silvia Martínez

El president cessat, Carles Puigdemont, i els quatre exconsellers que l’acompanyen a Brussel·les no passaran la nit a la presó. El jutge d’instrucció responsable de tramitar l’ordre europea de detenció i entrega, cursada divendres passat per la jutge Carmen Lamela, va decidir a la mitjanit deixar-los en llibertat, encara que amb mesures cautelars, segons van confirmar fonts judicials belgues. Bàsicament, l’obligació de seguir a Bèlgica i de comparèixer davant el jutge quan siguin citats.

    

Puigdemont i els quatre exconsellers –Meritxell Serret, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluis Puig– van pactar dissabte amb la fiscalia de Brussel·les entregar-se voluntàriament en una comissaria del centre de la capital comunitària. I així ho van fer ahir a les 9.17 del matí a la comissaria de la policia federal ubicada en la Rue Royal. «En presència dels seus advocats, se’ls ha informat de l’ordre de recerca i captura i se’ls ha privat de llibertat», va explicar ahir el portaveu i magistrat Gilles Dejemeppe. 

SOTA ARREST

Una «privació de llibertat obligatòria per llei» després de la qual van ser traslladats en vehicles policials ja sota arrest a l’edifici Portalis, seu de la Fiscalia de Brussel·les i del Tribunal de Primera Instància, per ser interrogats pel jutge d’instrucció. Segons va explicar Dejemeppe, fins on ell sabia, no havien sigut emmanillats perquè «no representaven un perill per als policies que els han acompanyat» ni «hi havia risc de fuga».

    

El procediment va tenir lloc en neerlandès perquè ha sigut la llengua elegida per Puigdemont i els exconsellers –podien elegir francès o neerlandès, les dues llengües oficials a Brussel·les–, que van estar prestant declaració almenys quatre hores i a porta tancada, en torns successius, acompanyats pels seus respectius advocats i intèrprets.

    

En total, els cinc polítics catalans van estar detinguts més més de 14 hores. Després de la decisió del jutge d’instrucció, el cas es traslladarà ara a la Cambra del Consell, una espècie de Tribunal de Primera Instància, que serà la responsable d’examinar el fons de l’euroordre. Aquest Tribunal haurà de verificar que els delictes de què estan acusats a Espanya –rebel·lió, sedició, malversació de fons, desobediència a l’autoritat i prevaricació– existeixen també en la legislació belga i que les penes es corresponen. Per exemple, la rebel·lió i la sedició no estan recollides com a tals en el codi penal belga. 

PENES INFERIORS

En el cas de la rebel·lió –entre 15 i 30 anys de presó a Espanya–, el codi penal belga sí que la contempla com a delicte però només quan es produeix contra els agents de l’autoritat policial, no contra l’Estat, i amb penes molt inferiors en funció de si s’han utilitzat armes o no i si és individual o col·lectiva. El càstig més dur correspondria a un cas en què s’hagin utilitzat armes i siguin diversos els rebels, de 5 a 10 anys de presó.

    

«És necessari que els fets pels quals ha de ser extradit existeixin a l’Estat membre al qual demanen l’extradició», va explicar a EL PERIÓDICO Anne Weyembergh, experta en euroordre i professora a l’Institut d’Estudis Europeu de la Universitat Lliure de Brussel·les. Això significa que si la justícia belga decideix que els delictes no es corresponen o inclouen penes desproporcionades, Espanya no podria jutjar-los ni per rebel·lió ni per sedició. 

Notícies relacionades

    

L’euroordre va entrar en vigor l’1 de gener del 2004 i en circumstàncies normals implica una extradició gairebé automàtica en el cas dels 32 crims greus –des de terrorisme fins a tràfic d’armes– recollits en el mandat. Però a la pràctica no hi ha garanties absolutes que Puigdemont i els seus exconsellers acabaran amb celeritat a Espanya, especialment si al·leguen risc de vulneració dels seus drets fonamentals, una estratègia que el seu advocat, Paul Bekaert, ja ha indicat que seguirà. El procediment es preveu llarg i impredictible i podria prolongar-se tres mesos.