De desconcert en desconcert

«Les catalanes seran el 21 de desembre». Més d’un dirigent del PP va haver de repetir la frase dins del cap per encaixar el que acabava de dir el president Mariano Rajoy. Segons diversos membres del partit i del Govern consultats per a aquest reportatge, molt poques persones sabien per endavant el que el cap de l’Executiu va anunciar el divendres 27 d’octubre a la nit a la Moncloa, després d’aconseguir que el Senat aprovés la intervenció de Catalunya a l’empara de l’article 155. Rajoy havia tancat definitivament la data i tot el que comportava poques hores abans, en un despatx de la Cambra baixa, amb la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría.

Tots dos van estar reunits a soles durant més d’una hora en una de les sales que els membres del Govern solen utilitzar el dimarts, el dia en què se sotmeten al control dels senadors. Els escortes es van posar a la porta i van barrar el pas a tothom que, sense saber què passava a dins, pretenia entrar-hi. Algun ministre va haver de tornar-se’n. La dada va córrer entre els equips i ningú més va interrompre per error la reunió.

Trucades per a una notícia

Quan Rajoy i Santamaría van sortir, tota la maquinària es va posar en marxa. La secretària general i també ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, va ser una de les primeres persones que van conèixer la decisió, ja ferma. Del Senat, tots els ministres, la vicepresidenta i el president van anar a la Moncloa, a celebrar dos consells de ministres, un d’ordinari i l’altre extraordinari, sobre Catalunya. Just abans i després d’aquestes reunions, tant Cospedal com Santamaría i Rajoy van telefonar a dirigents del PP i també als líders del PSOE i Ciutadans, per comunicar-los la data del 21-D abans que la digués el cap de l’Executiu en públic.

Segons diverses fonts, el president del Govern va defensar en privat la data perquè així podrien «enganxar descol·locats» els independentistes, sense caps de llista clars, mentre que els militants del PP estan «molt animats amb la manifestació del dia 8» (la que es va celebrar a Barcelona amb discursos de Mario Vargas Llosa i Josep Borrell). ¿Com estaran d’aquí sis mesos, amb «una intervenció llarga del 155» que pot donar temps als sobiranistes a «organitzar-se millor» i a incidir en el «victimisme»?, es preguntaven dirigents del PP i del Govern en aquelles converses, segons explicacions seves.

Davant del dubte a l’hora de respondre a aquesta qüestió, Rajoy va decidir oblidar el març, que era el mes amb què fins aquell dia feien plans electorals a la seu del PP, i escurçar els terminis. La convocatòria del 21 de desembre acontentava tant Pedro Sánchez com Albert Rivera, que li demanaven eleccions com més aviat millor. I a més a més, de passada, explica una font de la Moncloa, el president del Govern podia incidir en el missatge que Carles Puigdemont va tenir a la seva mà convocar aquests mateixos comicis autonòmics un dia abans (el dijous 26) i no ho va fer. Si ho hagués fet, la crida a les urnes hauria sigut el 20 de desembre, ja que així ho marca la llei electoral.

Plans trastocats

Notícies relacionades

Puigdemont, disposat a ser candidat el 21-D fins i tot a l'estranger

L'Audiència Nacional manté a la presó Sànchez i Cuixart al rebutjar els seus recursos

Tots aquests plans s’han vist trastocats per la decisió de l’Audiència Nacional de decretar presó incondicional per a Oriol Junqueras i vuit membres del Govern cessat. En privat, membres del PP es resisteixen a admetre que sigui una conseqüència de l’enfocament juridicista que han aplicat al procés durant tots aquests anys i reconeixen que la decisió de l’Audiència pot cohesionar un independentisme que, malgrat la por al boicot que hi havia a la Moncloa, havia acceptat concórrer a les eleccions. També pot dificultar l’aplicació del 155 a l’Administració, una intervenció que va «sorprenentment bé», segons fonts governamentals, que asseguren que han trobat una actitud positiva en els alts càrrecs de la Generalitat.

L’audàcia de Rajoy amb el 21-D es pot veure enterrada per l’atreviment de l’Audiència Nacional de respondre d’una manera extrema a la declaració d’independència.