La Constitució impedeix il·legalitzar els partits independentistes

Un sector del PP advoca per la prohbició però la fiscalia ja ha arxivat una primera denúncia contra la CUP

La justícia europea, que vincula qualsevol veto a la violència, podria frenar una reforma de la Carta Magna

undefined30987689 gra88  madrid  09 09 2015   fotograf a facilitada por el pp 171018150748

undefined30987689 gra88 madrid 09 09 2015 fotograf a facilitada por el pp 171018150748 / TAREK

3
Es llegeix en minuts
Patricia Martín

Enmig de la commoció que ha causat l’empresonament de bona part del Govern, la Fiscalia General de l’Estat va rebre divendres una denuncia per il·legalitzar la CUP (Candidatura d’Unitat Popular) per donar suport a l’1-O i «propiciar la violència per aconseguir els seus objectius». El ministeri públic va arxivar la querella, però alguns sectors del PP sí que consideren que la solució al conflicte territorial passa per deixar fora de l’escenari polític els secessionistes, amb l’argument que defensen postulats contraris a la unitat d’Espanya i a l’ordenament jurídic.

El primer a proposar-ho, «a títol personal», poc abans que Mariano Rajoy convoqués eleccions el 21 de desembre, va ser el vicesecretari de comunicació del Partit Popular (PP), Pablo Casado. El líder d’aquest partit a Catalunya, Xavier García Albiol, va recollir el guant, però va precisar que només prohibiria els «programes electorals» independentistes i no els partits, a través d’una reforma de la llei electoral.

Tot i això, els seus plantejaments xoquen frontalment amb la legislació actual, fins al punt que tant el Govern espanyol com la direcció del PP s’han desmarcat dels seus postulats i de manera oficial ningú ha expressat dubtes que Esquerra Republicana (ERC), el Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) o la CUP concorrin als pròxims comicis. 

La pluralitat

Tant la Constitució com la jurisprudència del Tribunal Constitucional (TC) deixen clar que Espanya no és una democràcia de les anomenades «militants», com l’alemanya, que prohibeix els partits contraris a la democràcia, per la seva experiència amb el nazisme. 

La llei fonamental espanyola defensa la pluralitat política i la legislació que n’emana estableix que només es poden prohibir comportaments o activitats que, per mitjans violents o antidemocràtics, vulnerin la llei de lleis. A més a més, es requereix que els fets siguin greus, continuats i sistemàtics. Amb aquesta doctrina, Batasuna va ser il·legalitzada per «donar suport explícit o tàcit al terrorisme», segons recorda Francesc Vallès, professor de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

«Ser independentista o republicà sempre que es defensi a través dels procediments democràtics i parlamentaris és plenament constitucional, ja que no s’està atemptant contra els drets i llibertats, ni contra els valors constitucionals, ni contra la democràcia, sinó que significa una aposta per una forma de govern i una estructura territorial diferent, però plenament democràtica, com existeix en altres països», afegeix el professor de la UAB.

Per il·legalitzar els secessionistes no només s’hauria de modificar la llei de partits, fórmula proposada per Casado, sinó reformar la mateixa Constitució.

Els possibles frens

Encara que el PP es veiés temptat a fer el pas, aprofitant la comissió impulsada pel PSOE al Congrés, la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans és el «manteniment» i no la prohibició de les formacions polítiques, segons adverteix Mercedes Iglesias Bárez, autora del llibre La ilegalización de partidos en el ordenamiento español.

El Constitucional alemany ha interpretat restrictivament la Constitució del país i només va permetre la prohibició dels partits comunista i nazi en la dècada dels 50. En l’actualitat a Baviera existeix una formació independentista legal, encara que el seu suport electoral és escàs. 

El cas francès és similar, i en els anys 80 les prohibicions s’han circumscrit a organitzacions terroristes com Iparretarrak A Ricorsa. Però en l’actualitat és legal Corsica Libera, que defensa la secessió de Còrsega, segons documenta Agustín Ruiz Robledo, professor de la Universitat de Granada.

Per això, en opinió d’Iglesias Bárez, només si el comportament dels secessionistes fos «violent o de continuació de les actuacions antidemocràtiques», l’escenari «seria un altre i es podria iniciar el procés d’il·legalització».

El model del 78

El penalista Joan Queralt opina, en canvi, que si el PP s’entossudeix en el canvi («és l’única manera que poden intentar per guanyar les eleccions a Catalunya», assegura) ho farà sense preocupar-se de «si és democràtic o no». 

Notícies relacionades

El problema, lamenta, és que «el moviment independentista no és ni un suflé, ni la bandera per tapar la corrupció: és una classe mitjana, que veu que Espanya no respon adequadament a les seves necessitats i que ha percebut, abans que d’altres, que el model del 78 ja no serveix i està esgotat». 

Per tot plegat, conclou Queralt, actualment catedràtic de la Universitat de Barcelona, «creure que l’enfocament aplicat davant d’altres situacions, és a dir, repressiu sense més ni més, solucionarà res demostra per enèsima vegada que no es coneix la realitat ni la dimensió del problema».