Eleccions 21D

El PDECat es presentarà al 21D i ERC no descarta un JxSí2

Els republicans afirmen que qualsevol decisió en relació amb les eleccions del 21-D ha de ser col·legiada entre els que defensen la independència

Els postconvergents es plantegen amb quin missatge concórrer a la campanya, una vegada la independència unilateral s'ha quedat sense aire després del 155

zentauroepp40746510 catalan pro independence party esquerra republicana de catal171030133308

zentauroepp40746510 catalan pro independence party esquerra republicana de catal171030133308 / JON NAZCA

3
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena / Fidel Masreal

Els partits independentistes miren d'abandonar sigil·losament l'escenari de la nova república, en la qual es van assentar breument, per espai d'unes hores, divendres, i si es perfila per al nou marc, el de les eleccions del pròxim 21-D. Les tres forces van mostrar aquest dilluns un degradat d'adhesió a la cita convocada per la Moncloa. Des de l'anunci del PDECat que es presentarà; a l'ampli ventall que ha revelat ERC, i que va des de no concórrer sota les seves sigles a fer-ho, fins i tot, a un Junts pel Sí 2, qüestió, aquesta, anatema fins fa una setmana per als republicans; per acabar amb la CUP, que menysprea una convocatòria “sota el signe de la repressió” però que no aclareix si hi haurà papereta anticapitalista o no als col·legis electorals.

Així, ERC no vol prendre cap decisió pel seu compte a l'hora d'afrontar "la trampa", en paraules del portaveu del partit, Sergi Sabrià, que els ha parat Mariano Rajoy. Sabrià, ha assenyalat que el que toca ara és "unitat d'acció en defensa" de la "fràgil" república catalana.

"Rajoy ha convocat unes eleccions il·legítimes. Però nosaltres no fugim, ni trenquem les urnes. D'una manera o altra hi participarem", ha assenyalat Sabrià. És a dir, si no estan sota les seves sigles, sigui en coalició o en solitari, els republicans podrien donar suport a una iniciativa aliena a ells, per exemple, una llista de la societat civil.

Després de reconèixer que el nou Estat "no té la força que tocaria" ha asseverat que les eleccions del 21-D han de servir per "consolidar-la". "L'Estat espanyol vol jugar al nostre terreny" ha conclòs. Sabrià no ha volgut revelar què faran els diputats i senadors a les Corts, a Madrid, i ha remès a posteriors conclaves per abordar el tema.El portaveu ha manifestat que la república segueix en marxa i que es veurà "al Govern actuant els pròxims dies".

Postconvergents en campanya

I el PDECAt no ha tingut cap dubte. Només tres dies després de participar en la proclamació de la independència de Catalunya al Parlament de forma solemne i de donar la benvinguda per tant a la república, els postconvergents han decidit de forma inequívoca presentar-se a les eleccions del 21-D.

La coordinadora general del partit, Marta Pascal ha argumentat la decisió: “No tenim por de les urnes, són una oportunitat per defensar un projecte. No acceptem l'aplicació miserable del 155”.

Més enllà de convertir les eleccions en un clam contra el 155, el cert és que al PDECat assumeixen la dificultat de forjar ara un programa electoral. ¿Amb quin missatge, si la independència ja va ser proclamada i s'ha vist que no es podia posar en marxa? Probablement el contingut programàtic del partit tindrà a veure amb l'exigència d'un referèndum pactat i la petició d'amnistia per a tots els processats del sobiranisme i en especial per a Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, els líders d'Òmnium i l'ANC empresonats a la presó de Soto del Real.

Respecte a si el partit es pretén presentar de la mà d'Esquerra i la CUP, Marta Pascal no ha volgut donar detalls al respecte més enllà d'apostar per la fórmula que sigui millor per aconseguir una victòria independentista en els comicis. Fonts del partit aposten per concórrer de forma autònoma, però compartint algun punt programàtic amb republicans i cupaires i, potser, també comprometent-se a donar suport al partit sobiranista guanyador en la investidura.

El debat del cap de llista

Notícies relacionades

El debat del cap de llistaAl PDECat es prefereix concórrer en solitari “perquè vam néixer fa poc més d'un any i el cos ens demana posar ordre i marcar perfil” respecte a Esquerra i la CUP. Respecte al cap no hi ha presa una decisió. L'exconseller Santi Vila –que va dimitir la nit abans de votar-se la independència al Parlament- s'ha postulat, però queda pendent la possibilitat que el conseller cessat Josep Rull o algú del seu entorn presenti candidatura, o ho faci també Jordi Turull. El partit té instaurat un sistema de primàries que, donada les presses per la presentació de candidatures, haurà de posar en marxa de forma urgent.

I després que diumenge la CUP no descartés participar en els comicis, la diputada anticapitalista Mireia Boya ha avisat que la formació anticapitalista "confrontarà" les eleccions "il·legítimes", sense detallar a què es refereix amb aquest terme. Només ha afirmat que aquesta "confrontació" es pot fer de moltíssimes maneres.