Comença la campanya del 21-D

La campanya de les eleccions que l'independentisme va batejar com a "plebiscitàries", les del 27-S del 2015, es va iniciar un Onze de Setembre. No per un capritx del destí. El president convocant, Artur Mas, sabia molt bé que qui pega primer pega dues vegades i començar la carrera cap a les urnes amb una multitudinària manifestació per la Diada era una perfecta carta de presentació. Fins al 5 desembre no començarà oficialment la campanya per als comicis autonòmics del 21-D, però aquesta vegada ha sigut el bloc constitucionalista el que ja ha arrencat la maquinària amb una marxa que aquest diumenge ha omplert el centre de Barcelonamarxa que aquest diumenge ha omplert el centre de Barcelona. Mentre uns ja estan plenament conjurats per enterrar definitivament el procés, el món independentista només ha entreobert la porta a presentar-se a contracor a les eleccions i es debat entre quina estratègia seguir per fer-ho.

"En els pròxims dies haurem de prendre decisions, no sempre fàcils d'entendre", afirmava aquest diumenge Oriol Junqueras en un article al ‘Punt Avui’. El líder d'ERC es negava a reconèixer el que considera "un cop d'estat" (l'aplicació de l'article 155) però al mateix temps deixava entreveure una possible participació del seu partit en les eleccions al Parlament convocades pel president Mariano Rajoy a l'afirmar que no s'ha de "renunciar mai a les urnes per ratificar la república". Al "mateix temps", afegia, caldria anar "preparant uns futurs comicis municipals que han de ser clau en l'assentament d'aquesta república". Aquestes eleccions locals se celebraran la primavera del 2019.

"Estratègia compartida"

"Necessitem una estratègia compartida, que deia Albano Dante Fachin, a qui hem d'agrair el seu compromís inequívoc amb la llibertat i la justícia", comentava unes línies abans el dirigent d'Esquerra. El gest de complicitat adreçat al líder de Podem no podia ser més clar després que aquest, que també havia amenaçat amb no concórrer al 21-D per ser una derivada de l'article 155, proposés un front comú de forces proreferèndum.

Però a aquest pla li van començar a sortir goteres ben aviat. La portaveu de Catalunya en Comú, Elisenda Alamany, va afirmar en declaracions a RAC-1 que el seu partit no es planteja "ara mateix" la possibilitat de fer pinça amb els independentistes. Encara que més clar va deixar que la seva confluència té la vista posada en aquests comicis per més que no els agradi com s'han convocat. "Se'm faria molt estrany deixar aquestes eleccions en mans dels que defensen l'statu quo", va subratllar. El seu partit té tots els números de tornar a ser el blanc d'una infinitat de pressions per part del secessionisme, que segueix necessitant els seus electors per superar la barrera del 50% de vots que no va aconseguir el 2015.

Per batre aquesta marca els independentistes necessiten encara més el concurs de la CUP, que ha passat de fer broma dient que el 21-D el dedicaria a organitzar una  "paella massiva insubmisa" a matisar el seu boicot i afirmar que no descarta presentar-se a les eleccions autonòmiques "donada la situació excepcional del país". En tot cas, segons la seva portaveu, Núria Gibert, serà la militància la que tingui l'última paraula.

I parlant de paraules, ni una sola ha sortit encara en públic per boca del PDECat. Els postconvergents ni tan sols tenen aspirant clar i no s'han recuperat de la crisi interna que va precedir la DUI, amb alguns càrrecs amenaçant amb dimitir si no es declarava la independència i amb altres dimitint per no convocar eleccions; llegeixi's Santi Vila, l'exconseller admirador d'Emmanuel Macron, l'ara president de França a qui els socialistes van rebutjar com a candidat a la Picardia i va acabar més tard fundant la seva pròpia plataforma política.

Canvi de relat

Notícies relacionades

Independència de Catalunya: últimes notícies en directe

Rull va al seu despatx a Territori malgrat el seu cessament

Mentre el sobiranisme va desorientat, el bloc constitucionalista sembla fins i tot haver trobat un canvi de relat. En aquests cinc anys ha jugat a la defensiva mentre els secessionistes venien somriures. Ara són els del ‘no’ els que tracten de vendre il·lusió, la il·lusió de posar fi al procés. Fins i tot han copiat algun lema dels seus adversaris, com va fer ahir en la manifestació de Barcelona el líder de Ciutadans, Albert Rivera, al proclamar: “És l'oportunitat de les nostres vides per poder posar fi al nacionalisme a Catalunya”. “El vot de la teva vida”, deia JxSí en la campanya del 27-S del 2015. I “votarem” clamaven els sobiranistes abans de l'1-O i ho clamaven aquest diumenge els constitucionalistes.

En aquesta concentració convocada per Societat Civil també es van donar altres imatges mai vistes. Una d'elles, la presència del líder del PSC, Miquel Iceta, compartint pancarta i fins i tot selfies amb els populars Xavier García Albiol i Dolors Montserrat. Les reticències d'abans a aquest tipus d'imatges s'han vist superades per la unitat per defensar una Catalunya que formi part d'Espanya. Ja es van veure fotos d'aquesta mena quan Iceta, Albiol i Inés Arrimadas es van plantar al Tribunal Constitucional per recórrer contra la declaració sobiranista del 2015. Però llavors les cares eren de serietat i les d'aquest diumenge s'emmarcaven en un ambient festiu. Aquesta unitat no es traduirà en una candidatura conjunta per al 21-D perquè ni el PSC ni C’s ho volen. Una altra cosa és que s'intenti forjar després un govern de concentració, si és que es pot, perquè els independentistes han demostrat en nombroses ocasions la seva capacitat de sobreposar-se. Per ara, la Moncloa no vol donar-los motius per fer-ho ni provocar noves protestes i aquest dilluns no s'oposarà que els membres del Govern cessat puguin entrar als seus antics despatxos.