LA NORMA MATER TEMPORAL

La difícil transitorietat després de la declaració d'independència

La llei de desconnexió aprovada per Junts pel Sí i la CUP evita en molts punts concretar dates d'aplicació i en altres evidencia que sense un pacte amb Espanya els obstacles es multipliquen

rjulve39995493 barcelona  07 09 2017 ple parlament  debate y aprobacion lle171025193008

rjulve39995493 barcelona 07 09 2017 ple parlament debate y aprobacion lle171025193008 / FERRAN SENDRA

4
Es llegeix en minuts
Rafa Julve
Rafa Julve

Periodista

ver +

D'acord amb el full de ruta independentista, després de la declaració unilateral d'independència arriba el moment d'aplicar la llei de transitorietat, la norma mater fins a l'aprovació d'una Constitució catalana. Aquest reglament, d'aplicació al mateix temps que s'impulsa el "procés constituent", sosté que la transició d'una legalitat (espanyola) a l'altra (catalana) es farà “de manera ordenada i gradual”, assegurant que des de l'inici “el nou estat estarà sotmès al dret”. No obstant, evita concretar dates d'aplicació en la majoria dels seus articles, encara que en alguns sí que es fixa un límit temporal o s'insta el Govern a portar actuacions com més aviat millor. En molts, a més, evidencia que sense un acord amb l'Estat espanyol les dificultats es multipliquen. Per molt.

NEGOCIAR LA NACIONALITAT

Els nascuts a Catalunya, els espanyols empadronats en un municipi català des d'abans del 31 de desembre del 2016, els fills de pare o mare catalans, els estrangers amb cinc anys de residència “legal i continuada” a Catalunya… La llei estableix les diferents modalitats per adquirir la nacionalitat o tenir-la “d'origen”.

Pel seu compte i risc, també subratlla que “l'atribució de la nacionalitat catalana no exigeix la renúncia de la nacionalitat espanyola ni de qualsevol altra”. Ara bé, a l'article 9.2 sosté que “el Govern promourà, en el temps més breu possible, negociacions amb l'Estat espanyol per celebrar un tractat en matèria de nacionalitat”.

TRACTATS INTERNACIONALS

La llei ve a dir en tot el seu articulat que se seguirà aplicant majoritàriament la normativa espanyola i internacional fins que es ratifiqui la Constitució catalana. “Les normes de la Unió Europea vigents a Catalunya en el moment d'entrar en vigor aquesta llei es continuen aplicant respecte a les obligacions que eren d'aplicació a les institucions catalanes…”, afirma sense entrar a valorar si el nou Estat formaria part de la UE o hauria de demanar el seu ingrés.

Fins i tot remarca que “els tractats internacionals celebrats pel Regne d'Espanya que siguin d'aplicació a Catalunya, sempre que la seva aplicació no resulti incompatible amb l'objecte i la finalitat del tractat o canviïn radicalment les condicions de la seva execució, es continuen aplicant a Catalunya”. És a dir, es dona per fet que el ‘nou país’ seguiria disfrutant d'allò que l'estat del qual s'ha esqueixat va acordar amb altres països.

EL PODER JUDICIAL

Una de les mesures més urgents. Segons la llei, el Parlament ha de designar “per majoria absoluta” i “en el termini màxim de cinc dies” els presidents de Sala del Tribunal Suprem de Catalunya, que substituiria el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El text també indica que els jutges, fiscals i lletrats de l'administració de justícia espanyola que hagin ocupat durant els últims tres anys una plaça mantindran suposadament el mateix càrrec. Els que faci menys d'aquest temps “poden exercir el dret d'integració”. Així mateix, “el Govern proposarà a l'Estat espanyol la firma d'un acord de cooperació judicial” i, també a proposta seva, el Parlament nomenarà el Fiscal de Catalunya.

FUNCIONARIS I CONTRACTES

Article 21.1: “El Govern ha d'impulsar la formalització d'un acord amb l'Estat espanyol per establir un règim de col·laboració per a la integració en l'administració de la Generalitat del personal de l'Estat espanyol que presta serveis a Catalunya”. Article 21.2: “El Govern ha d'impulsar un acord amb l'Estat espanyol per establir un règim de col·laboració per a la successió en els contractes que siguin d'interès per a les dues parts”. Més disposicions a tenir en compte: la llei estableix que els funcionaris de l'Estat espanyol passen a ser-ho de la Generalitat amb les mateixes condicions laborals. Això sí, “es requereix la possessió de la nacionalitat catalana en aquells llocs de treball que impliquin l'exercici de poder públic i la salvaguarda d'interessos generals”.

DETENCIONS I INDULTS

“Els jutjats i tribunals sobreseuen o anul·len els processos penals contra investigats o condemnats per conductes que busquessin un pronunciament democràtic sobre la independència de Catalunya o la creació d'un nou estat de manera democràtica i no violenta”, diu l'article 79.4. Tot un gest cap als actuals investigats (que ara podria estendre's als presos Jordi Sànchez i Jordi Cuixart) però també a l'expresident Artur Mas i els exconsellers Francesc HomsJoana Ortega i Irene Rigau. L'article 36.1 estableix que el president de la Generalitat “no pot ser detingut” excepte “en cas de delicte flagrant”.

EL CONSELL DE GARANTIES

Un altre canvi. El Consell de Garanties Estatutàries passa a denominar-se Consell de Garanties Democràtiques (CGD). Fins ara, i a causa de la retallada de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional, els dictàmens d'aquest òrgan no eren vinculants, fet que els independentistes van aprofitar per tirar endavant lleis tot i les objeccions d'aquesta institució. Amb la llei de transitorietat, les conclusions del CGD seran d'obligat compliment. Excepte els decrets llei dictats pel Govern, que “no són susceptibles de control” per part d'aquest òrgan.

ALTRES

Notícies relacionades

L'article 20 afirma que “l'Estat català succeeix l'Estat espanyol” en la “titularitat de qualsevol classe de dret real sobre tota mena de béns a Catalunya". És a dir, la Generalitat es queda amb les propietats de l'Estat espanyol. I també exerceix “l'autoritat duanera al territori de Catalunya”.

FÀCIL MODIFICACIÓ

Tot el que s'ha escrit anteriorment es pot modificar amb més facilitat que l'eventual Constitució o que l'actual Estatut. Sabent els obstacles amb què es trobarien, Junts pel Sí i la CUP van pactar que la llei de transitorietat es pugui reformar “amb el vot favorable de la majoria absoluta dels membres del Parlament”. És a dir, que els dos grups poden canviar el que convingui sense necessitat de majories més qualificades.