calendari del procés

Eleccions o eleccions

El programa electoral de JxSí preveia comicis al Parlament el maig passat com a màxim, però al tornar a la pantalla del referèndum es van fixar les 'constituents' per al pròxim abril com a límit

programajxsi

programajxsi

3
Es llegeix en minuts

Bé perquè les convoqui Carles Puigdemont (amb DUI prèvia o sense), bé perquè les convoqui el Govern central mitjançant l'article 155 de la Constitució, hi ha molts números perquè Catalunya celebri al llarg del pròxim semestre unes eleccions que hi haurà qui les anomenarà constituents i altres, simplement autonòmiques. Així hauria de ser almenys si ens atenim a l'últim quadern de bitàcola processista. El quid de la qüestió, per tant, resideix a resoldre si els comicis serien tard o d'hora i, sobretot, en la següent pregunta: ¿per a què servirien?

Tot i que l'enviament d'Artur Mas a la "paperera de la història" i el retorn independentista a la pantalla del referèndum el van convertir en paper mullat, cal recordar que el programa electoral de Junts pel Sí establia un període de 18 mesos per convocar aquests comicis "constituents" si l'independentisme tingués majoria al Parlament després de les eleccions del 27 de setembre del 2015. "S'iniciarà la segona fase del procés d'elaboració de la constitució del nou estat independent amb la convocatòria d'unes eleccions constituents en el període màxim de 18 mesos de la celebració de les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre", deia literalment el document. La primera fase consistia en la "declaració de l'inici del procés d'independència" (s'entén que és el que van fer JxSí i la CUP el 9 de novembre del 2015), seguida d'un "procés constituent" (que pel que es veu ha quedat ajornat per més endavant) i finalitzada amb una "proclamació d'independència", que encara no s'ha produït o que el més semblant a ella va ser el sí però no que va pronunciar el president Puigdemont el 10 d'octubre.

Com que en aquell programa es parlava de "convocatòria" en un màxim de 18 mesos, per calcular el dia límit de la celebració d'aquelles ja nonades eleccions s'hi havien de sumar 54 dies, que van des de la convocatòria oficialment publicada fins a la cita amb les urnes. És a dir, s'haurien d'haver celebrat com a màxim el 21 de maig passat. Però tot allò va canviar després del relleu de Mas per Puigdemont.

"En els sis mesos següents"

Nou mesos després d'accedir a la presidència, l'actual president de la Generalitat es va sotmetre a una qüestió de confiança en què va amarrar la CUP amb allò del "referèndum o referèndum", un compromís que va arribar acompanyat d'una resolució firmada per JxSí i els anticapitalistes el 5 d'octubre del 2016 en què s'afirmava: "El Parlament de Catalunya insta la Generalitat a proveir-se de les eines necessàries per garantir la convocatòria i la realització de les eleccions constituents en els sis mesos següents al referèndum d'autodeterminació en cas que l'opció independentista aconsegueixi més del 50% dels vots favorables". Sis mesos. És a dir, el diumenge 1 d'abril del 2018 com a tard, sempre que no s'estableixi una pròrroga per l''impasse' de les últimes setmanes, que tot és possible.

Notícies relacionades

Aquest ajornament, no obstant, implicaria incomplir la llei de transitorietat aprovada a principis de setembre i que, tot sigui dit, també s'està incomplint, ja que hauria d'haver entrat en vigor després de la victòria del 'sí' en l'1-O però que Puigdemont va donar per paralitzada pel seu compte, perquè ningú al Parlament va votar aquesta suspensió.

Tres fases

En tot cas, d'acord amb l'article 86 d'aquesta llei, "el procés constituent [posterior a la victòria del 'sí' en el referèndum] consta de tres fases successives: una primera, de procés participatiu: la segona, d'eleccions constituents i d'elaboració d'una proposta de constitució per part de l'assemblea constituent; la tercera, de ratificació de la Constitució mitjançant un referèndum". Tot seguit, l'article 87 subratlla que la "fase participativa" tindrà una durada de sis mesos després de la proclamació dels resultats del referèndum. Oficialment, mentre es considera que Puigdemont va fer la DUI i després la va suspendre per afavorir el diàleg, s'entén també que aquests resultats estan proclamats (encara que se saltés el pas de la Sindicatura Electoral). Per tant, la data dels comicis tornaria a quedar situada com a màxim en el mes d'abril del 2018. Tot i que per ara no s'ha iniciat ni el procés constituent.