L'independentisme i l'Estat es preparen per al xoc

Vetllant armes, políticament parlant. Així estan els quarters generals dels partits independentistes, per una banda, i del Govern i el PSOE, per l’altra, a l’espera que demà venci el segon termini donat per Mariano Rajoy a Carles Puigdemont perquè se situï dins de la legalitat constitucional. Però la pregunta de si va declarar la independència o no el dia 10 al Parlament seguirà sense resposta clara. O més ben dit, amb una resposta en forma d’enèsima invitació al diàleg, que, d’entrada, té una data de caducitat, dos mesos, però que pot quedar reduït en el temps si el bloc independentista veu com s’activen els mecanismes de l’Estat per a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, el que permet suprimir en part o totalment l’autogovern.

Fonts independentistes apunten cada vegada amb més vehemència a la possibilitat real d’un ple abans que el Senat certifiqui l’aplicació del 155. Un ple que hauria de servir per, aquesta vegada sí, declarar la independència de Catalunya de forma rotunda, d’acord amb el document que van firmar el Govern i els diputats de Junts pel Sí i la CUP en què s’afirma: «Nosaltres, els representants democràtics del poble de Catalunya, en el lliure exercici del dret d’autodeterminació, i d’acord amb el mandat rebut de la ciutadania de Catalunya constituïm la República catalana, com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social».

Diàleg davant repressió

Tots preparen les seves estratègies sense fer cap pas enrere. El PDECat reuneix avui el seu consell nacional, màxim òrgan entre congressos, i el Govern va afirmar ahir que no farà ni un pas enrere. Jordi Turull, portaveu de l’Executiu, va dir que es prendran «mesures» (no va dir quines, no va descartar ni va confirmar la hipòtesi de declarar formalment ja la secessió, ni la de convocar eleccions constituents) si l’Estat respon a l’oferta de diàleg de Puigdemont amb l’article 155.

Turull va posar com a exemple de la repressió del Govern de Rajoy l’empresonament dels líders de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. En presència de nombrosos periodistes estrangers, va insistir a oferir una imatge: mentre el Govern vol negociar, l’Estat només reprimeix. Això sí, la Generalitat vol negociar, afirma, sense condicions però amb la ferma determinació d’implementar els resultats del referèndum de l’1-O. És a dir, negociar com i de quina manera es fa efectiva la independència de Catalunya.

Al pol oposat hi ha el bloc del Govern i els socialistes. Un PSOE en què el seu líder no es pronuncia sobre l’empresonament dels líders de les entitats independentistes, però que està decidit a aplicar el ja famós article 155 de la següent manera: un ministre gestionaria la comunitat, assumint totes les competències del Govern que són necessàries per forçar la convocatòria d’eleccions autonòmiques com més aviat millor. Això significaria que, com a mínim, competències com les de Governació, els Mossos i Ensenyament (pel que fa als col·legis electorals) quedarien en mans de l’Estat, del bloc que formen el Govern espanyol, el PSOE i Ciutadans, el partit que més insisteix a aplicar ja el 155 sense embuts per forçar els comicis.

Ajuntament paralitzat

Davant, els comuns i Podem, que van denunciar l’empresonament dels Jordis amb una actuació que demostra que, una vegada més, l’Estat busca efectes col·laterals, com que el perímetre del sobiranisme s’ampliï a l’espai d’Ada Colau i Pablo Iglesias. L’alcaldessa de Barcelona es va queixar sense embuts de l’existència de presos polítics i va suspendre l’activitat de l’ajuntament durant dos dies. Iglesias també va carregar contra l’empresonament dels que es van limitar a portar a terme protestes «pacífiques». Que l’independentisme augmenta el seu perímetre aquests dies ho demostra, un cop més, la capacitat mobilitzadora d’aquest espai.

Notícies relacionades

El PP tem que la irrupció del debat sobre ETA li frustri les expectatives

La incògnita del sorpasso marca la fi de la campanya basca

Així, mentre es cuinen les decisions polítiques, l’independentisme va tornar ahir als carrers. Una nova multitud va recórrer l’avinguda Diagonal de Barcelona, amb la presència de membres del Govern tret de Puigdemont. Altres ciutats i pobles de Catalunya van viure concentracions de protesta per l’empresonament dels caps de l’ANC i Òmnium, actes als quals se sumarà una altra gran convocatòria dissabte a les cinc de la tarda a la capital catalana.

Recursos

Mentre preparen els seus recursos, en què qüestionaran la competència de la jutge Carmen Lamela per adoptar mesures cautelars tan greus, els advocats de Sànchez i Cuixart van fer una crida a la serenitat. Segurament per això es va decidir cancel·lar la convocatòria ciutadana davant les delegacions del Govern a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Una mobilització que podria haver generat escenes de tensió entre els ciutadans i la policia, quan l’últim que pretén el sobiranisme és perdre la bandera del civisme i la protesta pacífica, mentre els seus representants ultimen els següents passos en un clima, aquí sí, de tensió política.