AUDIÈNCIA NACIONAL

La Fiscalia insisteix a perseguir Trapero per l'1-O

El ministeri públic demanarà a la magistrada Lamela que ampliï la causa amb el referèndum

La jutge només va tenir en compte els fets després del 20 i 21 de setembre per determinar la intenció dels imputats

El major Josep Lluís Trapero és rebut amb aplaudiments a la seu central dels Mossos. / periodico

1
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

La fiscalia de l'Audiència Nacional vol redoblar la pressió contra el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero. Després de prendre-li declaració amb els presidents de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural el ministeri públic ha pres la decisió de sol·licitar a la jutge Carmen Lamela ampliar la causa per sedició fins al que va passar l'1-O, mentre estudia la possibilitat de recórrer que quedés en llibertat amb compareixences quinzenals.

Ja era clar, com feia presagiar, que fos el ministeri públic el que entregués al Jutjat Central d'Instrucció número 3 l'últim informe de la Guàrdia Civil sobre la sedició en què es feia referència no només a l'assetjament sofert per la comissió judicial enviada a fer registres pel Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, sinó també al referèndum il·legal. 

Fonts fiscals han confirmat aquest dimarts que la fiscalia l'hi plantejarà a la magistrada. En la seva opinió, malgrat les causes ja obertes a Catalunya, tots els fets relatius a desordres públics i, en concret, a la sedició, s'investiguin al jutjat de Lamela, tot i que encara no és clar com formalitzar-ho. 

Sosté que tots els fets entre el 20 de setembre i l'1 d'octubre està íntimament relacionat i, com a exemple, cita el president de l'ANC, Jordi Sànchez, arengant les masses davant la conselleria d'Economia dient que es votaria en el referèndum.

Notícies relacionades

En la decisió judicial de presó per als presidents de l'ANC i Òmnium, la magistrada es va cuidar de precisar que en la causa només s'investiga la sedició comesa entre els dies 20 i 21 de setembre, i que els fets posteriors aportats en l'informe de la Guàrdia Civil només servien per determinar la verdadera intenció dels imputats.

En les seves resolucions la magistrada assenyalava com pena màxima per a la sedició 10 anys de presó, però les fonts fiscals consultades segueixen apuntant als 15 previstos per als dirigents.