Anar al contingut

LA DOCTRINA JUDICIAL

¿Què és el delicte de sedició i el de rebel·lió?

El Codi Penal castiga fins amb 15 anys de presó aquells que s'alcin "públicament i tumultuàriament" per impedir l'aplicació de les lleis

Qui declari la independència pot ser condemnat fins amb 30 anys si hi ha combats o estralls en propietats o instal·lacions ferroviàries

J. G. Albalat

zentauroepp40558140 madrid 16 10 2017 pol tica declaran por sedici n trapero 171016100759

periodico

Sedició i rebel·lió. Dos termes jurídics que aquests dies han deixat d’estar només a la boca dels juristes  i que han arribat al ciutadà del carrer. El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i els presidents de l’Assemblea Nacional Catalana (ACN) i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, estan imputats pel primer d’aquests delictes. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el seu Govern fins ara se n’han escapat. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) els investiga però pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics en relació amb els preparatius del referèndum unilateral de l’1-O.

Al fer-se efectiva la independència, aquesta causa judicial incoada al TSJC es podria ampliar, a través d’una querella de la fiscalia, als delictes de sedició o rebel·lió. Tramitaria el plet l’alt tribunal català o el Tribunal Suprem sempre que els membres de l’Executiu català continuessin sent aforats. Si se’ls retiressin les seves funcions, com per exemple amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, s’hauria de fer càrrec de l’assumpte l’Audiència Nacional, segons l’advocat penalista Marc Molins. Últimament, hi ha juristes que qüestionen la competència d’aquest òrgan judicial, però per ara cap tribunal els ha donat la raó.

La sedició es regula a l’article 544 i següents del Codi Penal, i castiga amb penes de fins a 15 anys de presó aquells que «s’alcin públicament i tumultuàriament» per «impedir, per la força o fora de les vies legals, l’aplicació de les lleis», o per «impedir a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials».

La pena tipus de quatre a vuit anys de presó es pot aplicar a qualsevol ciutadà que cometi aquest delicte. En el cas dels líders de la revolta o els que l’han induït o sostingut, la condemna es pot elevar de 8 a 10 anys. El tram de pena més alt, de 10 a 15 anys, és per a les «persones constituïdes en autoritat». També es castiga la «provocació, la conspiració i la proposició» per a la sedició.

VIOLÈNCIA I SEPARATISME / Una versió més greu de la sedició és la rebel·lió (article 472 del Codi Penal i següents), que castiga aquells que s’aixequin «violentament i públicament» per, entre altres objectius, «derogar, suspendre o modificar totalment o parcialment la Constitució» o «declarar la independència d’una part del territori espanyol». Aquest delicte contra la Constitució seria, si es produís, competència de l’Audiència Nacional, segons el previst a la llei orgànica del Poder Judicial. Aquest delicte es va aplicar, per exemple, als guàrdies civils i militars que van perpetrar el cop d’Estat del 23 de febrer del 1981. Els caps d’aquesta acció es poden enfrontar a penes d’entre 15 i 25 anys de presó. «El delicte de rebel·lió no és quantitatiu, és a dir, que s’usi més violència, sinó que l’objectiu que es persegueix és diferent de la sedició», al·lega Molins.

En el cas que s’hagin «esgrimit armes» o si es produeix «combat entre la força del seu comandament i els sectors lleials a l’autoritat legítima, o la rebel·lió hagués causat estralls en propietats de la titularitat pública o privada, tallant comunicacions telegràfiques, telefòniques, per ones, ferroviàries o d’una altra classe, exercint violències greus contra les persones», les penes arriben fins a 30 anys de presó.

Entre el 2003 i el 2005, el Codi Penal va incloure un delicte específic per a la convocatòria il·legal de referèndums. Estava castigat amb presó. L’hi va incorporar el Govern de José María Aznar el novembre del 2003, després que el llavors lehendakari, Juan José Ibarretxe, anunciés que si el seu pla sobiranista (encara a la seva fase inicial) no era acceptat pel Congrés convocaria un referèndum a Euskadi.

Aquest delicte no es va arribar a imputar mai. No només perquè Ibarretxe no va convocar cap consulta, sinó perquè el Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero el va derogar el juny del 2015, al·legant que la convocatòria il·legal de referèndums no tenia «prou entitat per merèixer el retret penal», i encara menys si la pena que s’havia d’imposar era de presó.

0 Comentaris
cargando