Anar al contingut

COMPAREIXENÇA DE PUIGDEMONT

La frenada de Puigdemont sumeix en la decepció els independentistes

Unes 30.000 persones es van aplegar al passeig de Lluís Companys per seguir la compareixença del president

Júlia Regué / Barcelona

jregue40490947 barcelona 10 10 2017 politica ambiente en el passeig de llui171010223230

periodico

Va començar com un cine d’estiu i va acabar com un partit de futbol en què l’afició escridassa el seu propi equip. Els congregats alguna cosa s’oloraven a l’arribar al passeig de Lluís Companys de Barcelona. A diferència de la resta de convocatòries liderades per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, no es respirava ni alegria ni determinació, més aviat tensió i desconcert.
    

La cita s’havia oficialitzat a les sis de la tarda, però des del migdia anaven arribant centenars de persones amb estelades sense fer gaire soroll. Quan ja estaven tots reunits, 30.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, tampoc van entonar més de tres vegades el seu himne: I, inde, independència. No es va sentir cap altre càntic entre tanta expectació. Només aplaudiments i xiulades, els primers per als diputats sobiranistes, en especial el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; els segons, dedicats a la bancada del PP, Ciutadans i el PSC. Poques al·lusions van dirigir als comuns.
    

L’atenció se centrava en la pantalla gegant que havien col·locat les entitats sobiranistes al centre del passeig. Retransmetia en directe TV-3 per viure la compareixença del president. Tot estava preparat a les sis en punt però es va truncar quan es va anunciar la pròrroga del discurs. 

DESCONCERT

«Calma, que això va per llarg», va emfatitzar un dels més esperançats al notar tant desconcert. Alguns es van posar còmodes a la gespa que envolta l’avinguda central, van treure cartes i van començar una partida. Altres ho van aprofitar per proveir-se als colmados del passeig de Sant Joan. Els que no es van moure de l’espai seguien pendents de la retransmissió buscant alguna explicació que justifiqués el retard del ple. Es van desencadenar les especulacions. 
    

Una hora després del que estava previst, l’entrada de Puigdemont a l’hemicicle va aixecar l’ànim de l’afició, que el va ovacionar a crits de president, president. Però llavors, va tornar la tensió al no veure a la pantalla ni rastre dels diputats de la CUP i sentir com sonava sense parar el timbre del Parlament que els reclamava. Van aguantar la respiració fins que van veure desfilar els anticapitalistes per l’escala de l’hemicicle. 

APLAUDIMENTS INICIALS

El partit va començar amb l’entrada dels àrbitres: els membres de la Mesa del Parlament al complet. La seva presidenta, Carme Forcadell, que també va ser aplaudida, va inaugurar la sessió, el president llavors va ocupar el faristol i es va fer el silenci. El públic es va concentrar llavors a ser tot orelles. Van aplaudir que el desafiament català era un assumpte europeu i que el poble de Catalunya s’havia de mantenir unit. S’aventurava el clímax quan Puigdemont va esmentar que compareixia per explicar els resultats de l’1-O. L’eufòria llavors es va desfermar al retrunyir pels altaveus: «Assumeixo […] el mandat del poble que Cata-lunya es converteixi en un Estat independent en forma de república».  Abraçades, petons, salts i crits. Però la pilota es va estavellar al pal.

L’eufòria es va ensorrar aviat. El president va anunciar que la declaració d’independència se suspenia per entaular el diàleg. Alguns van quedar estupefactes. D’altres van deixar anar al moment una llarga esbroncada. Alguns van arrencar a plorar. Això sí, les cares de tots plegats es van desfigurar. I el moment va deixar una imatge inèdita: un dels assistents va esquinçar la seva estelada i la va llançar a terra per tot seguit trepitjar-la.

No van aplaudir més fins al final del discurs; molts ni això. «Hem sigut enganyats, això no és una DUI», va cridar als quatre vents un dels reunits, buscant assentiments entre la multitud. I és que els va costar entendre, i encara més definir, el missatge de Puigdemont. «Això és un sí però no, ¿oi?», es va preguntar un altre en veu alta. També va aparèixer en aquell moment aquell que sempre havia desconfiat dels plans del Govern per culminar el procés: «Ja ho sabíem. ¿Què esperàveu que digués?».

LA RETIRADA

Sense que ningú donés la trobada per desconvocada, els milers d’assistents van iniciar la retirada. Un mar de desil·lusionats se’n van anar en silenci i només van reviure al sentir la líder de l’oposició, Inés Arrimadas, pujar al faristol per replicar el discurs del president. La van escridassar sense desmesura. 
    

I ho van repetir davant els discursos de Xavier García Albiol i Miquel Iceta els que es van quedar al passeig. Els tractors que havien aparcat als voltants de l’Arc de Triomf per recolzar el president també van iniciar la retirada després del discurs, aclamats pels assistents.

0 Comentaris
cargando