La Guàrdia Civil acusa la direcció dels Mossos de protegir els organitzadors del referèndum

L'informe de la Guàrdia Civil presentat a l'Audiència Nacional, just quan hi anava a declarar el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, per sedició, és demolidor respecte al paper desenvolupat per aquest cos "en l'estratègia cap a la independència". El considera "braç executor de les tasques" que li encomana "el comitè estratègic" constituït amb aquesta finalitat en el full de ruta independentista. Hi destaquen els presidents de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, i d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que estarien "en una posició decisòria semblant" a les del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras.

Això explica "la inacció" de la policia autonòmica durant la jornada de l'1-O, narrada amb múltiples exemples al llarg de les 300 pàgines del document. Però és que, a més, relata com el 29 de setembre, nou dies després de l'operació Anubis, en què es va detenir 14 persones per col·laboració amb el referèndum i es van practicar escorcolls per ordre del jutge d'Instrucció número 13 de Barcelona, el director general dels Mossos, Pere Soler, va mantenir una conversa amb un arrestat aleshores.

Era Francesc Sutrias, a qui es van intervenir 10 milions de paperetes. El cap polític dels Mossos li va dir que "ja havia donat instruccions al personal a càrrec seu per augmentar la contravigilància sobre les persones més exposades". Segons la Guàrdia Civil, això "evidencia que el cap dels Mossos d'Esquadra està donant protecció a les persones encarregades de preparar la logística del referèndum" suspès pel Tribunal Constitucional i malgrat les instruccions donades per evitar-lo pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Estructura per a la independència

Durant els escorcolls del dia 20, en què es van produir concentracions per obstaculitzar la tasca de la comissió judicial, la Guàrdia Civil va intervenir un document al domicili de Josep Maria Jové, secretari general de la vicepresidència econòmica de Catalunya, que, considera, és el full de ruta del Govern per a la secessió. Es tracta d'"EnfoCATs: Reenfocant el procés d'independència per a un resultat exitós. Proposta estratègica".

S'hi especifica que hi ha un "comitè estratègic" i un altre d'"executiu" per aconseguir la independència. En l'executiu hi hauria els secretaris generals de presidència i vicepresidència; els directors de les oficines de desenvolupament de l'autogovern; professionals experts en els diferents àmbits del projecte i consellers o secretaris generals 'ad hoc' segons les temàtiques a tractar. L'estratègic estaria format pel president i vicepresident del Govern; membres dels grups parlamentaris independentistes, i els presidents i vicepresidents de l'ANC, Òmnium i l'AMI, entre d'altres.

És per això que Sànchez i Cuixart van controlar les concentracions amb què estaven "coaccionant i impedint als agents complir les ordres del jutge". "No ha de sorprendre aquesta capacitat de prendre decisions i de negociar fins al punt no ja de mantenir contacte amb el major dels Mossos, sinó de, possiblement, donar-li directrius i instruccions de com s'havia d'actuar", segons el paper que l'organigrama atorga al cos policial.

Més conflicte i desconnexió forçosa 

El document contempla diferents opcions per arribar a una Declaració Unilateral d'Independència (DUI): l'acceptació per part de l'Estat; una reacció estatal "violenta" o una "asfíxia econòmica i judicial", cosa davant la qual la consigna independentista seria "generar més conflicte i desconnexió forçosa per arribar a un referèndum acordat". La quarta seria una suposada oferta de negociació de les autoritats espanyoles en cas de renúncia a la DUI, que no s'acceptaria, així que es continuaria exigint una consulta "que podria portar novament a generar més conflicte i desconnexió forçosa".

En el document es descriu el suposat pla estratègic cap a la independència seguint un ordre cronològic en què ja s'han complert gran part dels punts, cosa que porta a concloure a la Guàrdia Civil que es farà una DUI. No obstant, situa un govern de transició fins al setembre de 2018 i, si es garantís la majoria independentista, un govern d'independència que arribaria al setembre del 2022. 

Actitud passiva o d'enfrontament amb la Guàrdia Civil

L'informe detalla “l'actitud passiva exhibida pels Mossos” durant l'1-O, evitant “intervenir fins i tot en els casos en què els membres de la Guàrdia Civil eren agredits, arribant en alguns casos a increpar i a enfrontar-se als agents”.

Cita com a exemple el que va passar a Sant Cebrià de Vallalta, on un caporal dels Mossos li va dir a un guàrdia que “no el reconeixia com a autoritat i que únicament reconeixia i obeïa ordres del major Trapero”. Tampoc reconeixia el TSJC.

A l'IES Quercus, a Sant Joan de Vilatorrada, hi havia unes 730 persones concentrades. Els mossos van requerir als agents de la Guàrdia Civil “autorització judicial” per actuar, mentre una massa de 200 persones els cridava. Es va haver d'allunyar els mossos de la zona de concentració per poder accedir a l'institut. Allà és on un agent, a l'entrar, va rebre l'impacte d'una cadira i va caure desplomat a terra.

A la Tallada d’Empordà els mossos requerits per col·laborar van respondre amb un “¿per quin motiu? No molesten”. Després es van abraçar als “agressors que van participar activament en la resistència”, denuncia la Guàrdia Civil.

Notícies relacionades

El Govern català guardava la DUI a la recambra des del 2014

El TSJC retira als Mossos el comandament de la vigilància del Palau de Justícia

A Siurana, un altre mosso es va dedicar a gravar l'actuació policial, que era “certament complicada i perillosa per l'acció violenta d'algunes persones congregades al lloc”, i quan va deixar el mòbil va ser per donar-li una empenta a l'oficial responsable de l'operatiu.

L'informe inclou un programa de televisió, en què un mosso diu que li van dir que les ordres de fiscalia “s'havien de posar a la mateixa altura que les de l'ANC i Òmnium” i que “havien de mantenir-se neutrals”.