Un jutge investiga la Policia Nacional pels 130 ferits a Barcelona l'1-O

El jutge de Barcelona Francisco Miralles ha començat a investigar les 26 actuacions realitzades per la Policia Nacional a col·legis electorals a la capital catalana durant el referèndum unilateral de l'1-O i en què 130 ciutadans van resultar ferits. La Guàrdia Civil no hi va intervenir, mentre que els Mossos han demanat un termini per respondre en quins centres de votació es van desplegar. La resolució assenyala, en contra del que ha expressat la fiscalia, que és “evident” que sí que hi va haver “afectació de la normal convivència ciutadana”, perquè hi va haver disturbis i lesionats i la policia va haver de disparar “salves a l'aire i pilotes de goma”. Les indagacions han de determinar, prossegueix, si la “normal convivència es va alterar per l'actuació dels agents, per les persones que eren allà o per una combinació de totes dues”.  

El jutge ha acordat l'obertura de peces per cada un dels incidents i l'oferiment d'accions als ferits. A la Policia Nacional se li demana que presenti un informe de les seves actuacions, amb indicació “expressa” del número d'identificació dels agents que hi van intervenir i la funció de cada un. I que remetin els comunicats mèdics sobre els policies lesionats. A la Delegació del Govern se li sol·licita que informi de les “instruccions orals i escrites” donades als cossos de seguretat de l'Estat i el criteri a l'hora de triar el lloc on es van fer les intervencions i el motiu pel qual van parar al migdia i no van continuar fins al final del procés de votació. I als mitjans de comunicació, se'ls demana que aportin imatges. 

El jutge rebutja la petició de la fiscalia que només s'investigués un incident, en concret el que es va registrar a l'Escola Infant Jesús de Barcelona, on, almenys, dos ciutadans van resultar ferits. Sosté que és necessari ampliar les indagacions davant “l'allau de denúncies i comunicats mèdics”, la majoria són persones que eren a l'Escola Mediterrània i al CAP del Guinardó. “És evident que la investigació no es pot centrar únicament en un sol dels punts on es van realitzar intervencions dels agents”, sosté.

Proporcionalitat de la força

L'objectiu de la investigació és determinar, “amb la claredat que sigui possible”, com es van desenvolupar els esdeveniments i la “concreta actuació dels agents i dels ciutadans”. El magistrat insisteix que, malgrat que els policies estaven desenvolupant les seves funcions i complint el mandat judicial, “no s'ha d'evitar l'anàlisi del que va passar per comprovar o descartar la proporcionalitat en l'ús de la força” per part dels agents. El jutge no descarta la possible existència d'altres delictes, ja que alguns denunciants han assegurat que van ser insultats.

Notícies relacionades

El PNB agita territori ‘abertzale’ en el seu intent d’evitar el sorpasso de Bildu

¿Marejol a Euskadi?

El jutge ressenya que l'afirmació del fiscal que la policia va actuar emparada pel compliment del deure i la legítima defensa pot ser certa, però que s'ha d'estudiar si l'acció va ser proporcional. “Fer aquesta afirmació a l'inici del procediment suposaria donar carta blanca a qualsevol excés policial que es pogués haver produït”, afegeix.

El magistrat subratlla que era il·legal i constitutiu d'un presumpte delicte de desobediència, que no tramita el seu jutjat, sinó el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la promoció del referèndum, però el que “no és il·legal ni il·lícit és que els ciutadans, convocats per la seva administració autonòmica, es dirigissin als punts de votació que se'ls van indicar” i tampoc “dipositar un paper sense cap valor legal en una urna”. No obstant, segons la seva opinió, això no implica “donar carta de licitud” al fet que grups de ciutadans es concentressin per, amb la seva presència, impedir l'actuació dels agents.