La justícia exigeix comptes als Mossos i comença pel major Trapero

Hi ha inquietud entre alguns agents perquè temen estar sota la lupa de la Guàrdia Civil que investiga la seva actuació l'1-O

Sobre el seu paper davant les urnes hi ha debat però tots coincideixen que els antiavalots espanyols "es van acarnissar"

zentauroepp40326201 barcelona 28 09 2017 reuni n de la junta de seguridad de cat171004083820

zentauroepp40326201 barcelona 28 09 2017 reuni n de la junta de seguridad de cat171004083820 / ALBERT BERTRAN

2
Es llegeix en minuts
Guillem Sànchez / Barcelona

El major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, declara avui a l’Audiència Nacional per un delicte de sedició. També ho faran els líders de les entitats ANC i Omnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i la intendent Teresa Laplana. Aquesta última estava a càrrec, el 20 de setembre, de l’operatiu desplegat per contenir la protesta que es va desencadenar davant de la conselleria d’Economia. Tots estan sent investigats per impedir –o, més ben dit, per no actuar per evitar que la mobilització impedís– el treball dels agents de la Guàrdia Civil que van arrestar els 14 càrrecs públics que van organitzar el referèndum independentista.

La jornada de l’1-O ha perjudicat greument la relació que els Mossos mantenien amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Però també ha fet enrabiar part del poder judicial, que sospita que la policia catalana –amb Trapero al capdavant– va desacatar l’ordre d’actuar. Per això diversos jutges investiguen si no van poder retirar les urnes o si el que en realitat va passar és que no van voler. El Ministeri d’Interior analitza una gravació en la qual es veu uns mossos emportar-se urnes entre aplaudiments. Hi va haver guàrdies civils que van fer fotografies dels mossos dins dels col·legis, per certificar amb imatges el que al seu parer era una actitud de desobediència cap a a l’ordre judicial d’impedir la consulta.  Des d’aquell dia, són uns quants els agents catalans que tenen por de ser els següents en la revenja que preparen la Guàrdia Civil o el poder judicial. Ningú dubta que aquesta caça de suposats desobedients ja està en marxa.  

"Hi va haver acarnissament"

Els poders fàctics espanyols acorralen els Mossos. Ho noten en el rebuig explícit dels cossos de seguretat estatals i en el zel practicat per l’estament judicial. O en moviments com el de la base militar de Sant Climent de Sescebes (Alt Empordà), que  aquesta setmana ha vetat l’entrada a mossos que feien allà pràctiques de tir. Els sindicats de la Policia Nacional fins i tot han demanat que s’avorti la seva esperada incorporació al CITCO

Notícies relacionades

La pressió externa està dividint internament els Mossos. Alguns creuen que haurien d’haver fet més per complir el mandat judicial durant el dia 1. Uns altres creuen que van fer el que era correcte al quedar-se  al costat dels ciutadans. No hi ha gaire discussió, no obstant, a l’hora de jutjar durament l’actuació dels antiavalots espanyols diumenge passat. Sobretot la dels efectius de la Policia Nacional, i no tant els de la Guàrdia Civil.

«Hi ha alguns policies, no tots, que van venir aquí a repartir», explica un mosso, en al·lusió a les unitats desplaçades a Catalunya pel Ministeri d’Interior i salvant els funcionaris que viuen i treballen aquí des de fa molts anys. «Si et fiques en fòrums policials notes que fora de Catalunya hi ha agents que tenen un sentiment anticatalanista», manté. «Va ser una actuació desproporcionada», denuncia un altre mosso. «Jo vaig plorar molt veient les imatges d’aquestes actuacions policials. Van pegar i insultar. I van carregar en poblacions de 300 habitants», afegeix un tercer policia català. «El que van fer alguns d’ells va ser vergonyós», conclou un últim agent.