LA RESSACA DE L'1-O

Més a prop del precipici

Puigdemont posa rumb a la declaració d'independència malgrat els dubtes al seu Govern

Rajoy mira d'acordar amb Sánchez i Rivera una resposta contundent contra el nou desafiament

zentauroepp40385910 rueda prensa puigdemont  foto ferran sendra171002132559

zentauroepp40385910 rueda prensa puigdemont foto ferran sendra171002132559 / FERRAN SENDRA

4
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena / Fidel Masreal / Barcelona

Diumenge va finalitzar una nova temporada del procés. Una entrega que es va iniciar l’endemà del 27-S i en què, al llarg de dos anys gairebé exactes, els aliats independentistes, de manera més o menys cohesionada, han esquivat amb un referèndum el desafiament que els va imposar el destí al deixar-lo per sota del 50% dels vots aquell 27-S. La temporada ha acabat amb l’1-O i, com a bon serial que s’ho valgui, amb un 'cliffhanger', és a dir, una escena final que crea suspens i deixa frisant  l’espectador fins a l’inici del següent capítol. En aquest cas, el cliffhanger (literalment, quedar penjat del precipici) va ser l’anunci de Carles Puigdemont que portarà els resultats de l’1-O al Parlament perquè la Cambra actuï en conseqüència. És a dir, declari unilateralment la independència.

La nova temporada, la del post-1-O, s’inicia, doncs, sota l’ombra d’aquesta declaració, per a la qual encara no hi ha ni data (finals d’aquesta setmana, inici de la següent) ni format. Després del vergonyós episodi final de diumenge, ple de violència gratuïta, aquest dilluns ha començat a un ritme pausat. Recuperar forces per al que serà el pròxim assalt.

L’independentisme mantindrà el seu múscul mitjançant les mobilitzacions. Com les d’ahir dilluns al migdia en repulsa de la violència i l’aturada i vaga general d’avui dimarts, que no és el mateix, però és igual. La vaga ha sigut convocada per, entre altres, el sindicat CGT, en una acció que molts creuen arriscada, ja que un fracàs en la participació podria restar gas a l’independentisme. Així que el Govern, els sindicats majoritaris i la patronal han convocat, al seu torn, una aturada general més assumible, de dues hores, per al mateix dimarts.

Voltes sobre la DUI

En un segon pla, per tant, quedarà el Govern que dona voltes a la DUI. «Farem el que considerem més eficient», assenyala una veu del bipartit, que també apunta que la declaració forma part del programa electoral i, per tant, no pot obviar-se.

Per la seva part, el soci de l’Executiu, la CUP, ja ha deixat clar que després del referèndum toca la DUI i, en qualsevol cas, no donarà suport a qualsevol mesura que pugui sonar a processisme, és a dir, a la demora en la presa de decisions davant el vertigen de la transcendència d’aquestes.

Després de la petició de mediació de Puigdemont a Europa i la negativa de la Unió Europea (UE) a ficar-se en «afers interns», hi ha veus de l’Executiu bipartit que insinuen l’opció d’una DUI tàctica, amb entrada en vigor (o proclamació) diferida en el temps que serveixi, al seu torn, com a últim cartutx per a una negociació.

Veus del Govern han assenyalat els últims mesos que asseure’s a negociar un referèndum pactat demanant un referèndum pactat és gairebé garantia, per poc que se cedeixi, de quedar-se sense consulta. En canvi, obrir una taula de negociació amb la declaració d’independència permet baixar un esglaó per aconseguir el referèndum pactat.

El principal argument dels partidaris de diluir la DUI en un termini de temps determinat o vincularlo a eleccions és que després d’haver guanyat moltes posicions a nivell internacional i d’haver aconseguit ampliar el perímetre dels seus fidels, el sobiranisme ha de saber administrar avui la victòria i no equivocar-se amb decisions precipitades que redueixin la majoria qualificada que va sortir al carrer en defensa de la celebració del referèndum.

L'ONU i l'OSCE

La mediació apareix com un altre dels esculls. El secretari general de Nacions Unides, António Guterres, va confiar ahir que «les institucions democràtiques d’Espanya trobaran una solució» a la situació a Catalunya. La UE va reiterar el seu suport a Mariano Rajoy i a l’ordenament constitucional espanyol, encara que en aquesta ocasió també va demanar que les parts passin «de la confrontació al diàleg».

El president del Consell Europeu, Donald Tusk, va anar una mica més enllà, i va demanar a Rajoy que impedeixi una «intensificació més gran de la violència» a Catalunya. Finalment, l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) va reclamar que Espanya garanteixi «el respecte als drets fonamentals de reunió i expressió».

També a la Moncloa és temps de preparatius. Primer, d’agrupar forces, perquè la brutal acció policial de diumenge va obrir alguna fissura en la posició del PSOE, que, en «assumptes d’Estat», i en concret en tot allò relacionat amb la unitat d’Espanya, recolza els populars. Rajoy i Pedro Sánchez es van veure al complex presidencial per llimar les asprors i abans que el cap de l’Executiu es veiés, també, amb Albert Rivera.

Tenint en compte que l’únic precepte previ que demana Rajoy per a un diàleg amb Puigdemont és que el català s’ajusti a la Constitució, i que això resulta força difícil per a algú que vol deixar enrere aquesta Carta Magna per redactar-ne una altra, al palau de la Moncloa es preparen per a una eventual DUI.

Sedició i rebel·lia

Notícies relacionades

Les mesures són de calat. A dos nivells. L’assumpció de les competències de la Generalitat, a través de la llei de seguretat nacional o de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució (com demana Ciutadans) i la inhabilitació dels eventuals caps sediciosos i rebels. Perquè a Puigdemont i a Oriol Junqueras se’ls podrien aplicar aquests dos delictes que comporten penes de presó.

En paral·lel, segueixen les reaccions pels fets de diumenge. Així, l’alt comissionat de l’ONU per als Drets Humans, Zeid Ra’ad Al-hussein, es va mostrar «molt pertorbat per la violència a Catalunya».