L'1-O penja d'un fil en barris com Bellvitge
Dels cinc punt de votació previstos, només l'Institut de Bellvitge passa dissabte obert i amb equip de guàrdia
zentauroepp40352487 hospitalet de llobregat baix llobregat 30 09 2017 poli170930145038 /
La veneració a sant Procés és escassa a Bellvitge. Només una espelma crema a l’altar. És la de l’Institut de Bellvitge, dels cinc punts de votació previstos per a l’1-O en aquest barri, l’únic lloc on hi ha un escamot de guàrdia durant tot aquest dissabte de reflexió. Divendres a la nit s’hi van quedar a dormir una desena de persones, ni tan sols pares d’alumnes del centre. Van entrar-hi al vespre i ningú els va convidar a marxar. Ben al contrari va passar a uns 200 metres d’allà, a l’Institut Europa de Bellvitge, on el director ja va deixar clar per endavant que aquell centre educatiu estaria tancat fins dilluns. Bellvitge és un bon lloc per contemplar l’1-O des d’una perspectiva allunyada del mainstream processista.
L’arquitectura del barri és de sobres coneguda, pe les seves gegants fitxes de dòmino. Només d’arribar-hi en un dia com ahir, cal fer una repassada primer a les façanes. Les estelades són testimonials. Una o cap per bloc. També les rojigualdas són poquíssimes. Aquest és un barri on les banderes que onegen són les de la bugada. La geografia humana mereix un apunt previ. Bellvitge és un barri que ha viscut parcialment al marge de l’última onada migratòria, la del segle XXI. A l’extrem nord del municipi, a la Florida, gairebé la meitat de la població és estrangera. A Bellvitge, només un de cada sis veïns ha nascut a l’altre costat de les fronteres d’Espanya. Aquí el veïnat és essencialment el que va fundar el barri. Els bars no els regenta cap comunitat estrangera i, sobretot, no hi ha paquis que facin l’agost amb la venda d’estelades. A la seva manera, Bellvitge és el barri que constata que allò d’«eixamplar la base social de l’independentisme», repte mil vegades anunciat, no ha sigut tan fàcil com es pretenia.
Amb aquesta targeta de presentació, la decisió dels veïns de mantenir obert l’Institut Bellvitge per quan arribi l’urna sembla més meritòria que, per exemple, el de qualsevol altra comunitat d’allò que d’un temps ençà i sense motiu aparent se n’ha dit «el territori», identificable fàcilment per ser qualsevol municipi que a la rotonda d’accés al poble té plantada una estelada des de fa anys.
Ni un sol policia
Al migdia, el menú previst a l’institut és una fideuà per als que s’hi acostin. El pla és aplegarr-hi més d’un centenar de persones i, si és possible, sobretot, que s’hi quedin a dormir. Divendres a la nit no va passar per allà cap parella dels Mossos d’Esquadra. Dissabte al matí, tampoc. Suposen que diumenge sí que ho faran. Ja es veurà què passa. Si se supera aquesta hora crítica, es formaran un parell de grups expedicionaris encarregats d’obrir i protegir altres dos punts de votació previstos al barri, en dependències de la Generalitat. Un és l’Oficina d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat. És minúscula. Està en un primer pis. Si hi van molts, no hi cabran. L’altra és el CAP.
Per mesurar l’èxit de l’1-O a Bellvitge caldrà fer servir una balança diferent de la d’altres punts de Catalunya. Això és territori de la Nuri, l’alcaldessa. De fet, encara que és difícil establir un perfil mitjà, l’equip de guàrdia de l’Institut Bellvitge és si fa no fa com el sector crític del potent moviment veïnal del barri. Ningú ha dit que entendre la sèrie El Procés sigui fàcil. El cas de ciutats com l’Hospitalet és gairebé un spin-off, una derivada apta només per a molt entesos.
Can Vilumara
A la seva manera, l’Institut Bellvitge anticipa com es presenta l’1-O a la resta de l’Hospitalet i en altres municipis de l’àrea metropolitana. Una visita al centre de la ciutat confirma aquesta percepció. A l’avinguda de Josep Tarradellas, a menys de 100 metres de la rambla Just Oliveras, hi ha l’Institut Can Vilumara. L’horari lectiu nocturn de divendres es va acabar a la brava. Els estudiants van sortir una hora abans de classe perquè els en van fer fora. La direcció va tancar les portes i l’AMPA no va preveure fer-hi res d’especial. Allà, també es preveu votar. L’espera és més ingrata. Un grup de veïns, diversos d’ells exalumnes del centre, fan guàrdia davant de la reixa principal de l’institut. Diuen que passaran la nit al carrer.
- Els interessos no ho són tot Aquesta és l’edat límit per demanar una hipoteca a Espanya: ¿Ho sabies?
- Alves, submís davant el jutge i desafiador al sortir de presó
- Fàrmacs i alcohol per suportar el dia a dia
- El canvi d’horas’encalla a Europa
- Els casos de tos ferina d’aquest any ja multipliquen per 13 els del 2023
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Desconeixement Cita ITV: compte al testimoni MIL del cotxe si es va matricular a partir del 2008
- Infal·lible El truc casolà per netejar les portes de fusta que ja està de moda
- Els interessos no ho són tot Aquesta és l’edat límit per demanar una hipoteca a Espanya: ¿Ho sabies?
- Alimentació Si veus això a les nous, llença-les immediatament