Mossos "en terra de ningú"

Els policies catalans van per un fil per estar amb el Govern sense desobeir la justícia espanyola

El jutge Ramírez va trucar al major Trapero perquè no endarrerís l'ordre de protegir la sortida de la Guàrdia Civil

3
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els Mossos d’Esquadra van carregar contra diversos independentistes que ahir a les 02.00 hores de la matinada seguien al davant de l’entrada de la Conselleria d’Economia i impedien la sortida de la Guàrdia Civil. Hi va haver alguns cops de porra i manifestants que els van encaixar dient-los «traïdors». I va passar una altra cosa, amb pocs precedents. Un cop superada la sufocació inicial, diverses persones es van interposar entre policies i manifestants per convèncer els seus que els antiavalots no havien tingut cap més remei. N’hi va haver un, molt motivat, que, donant-se cops al pit, els va cridar: «¡Si voleu llançar-los coses als Mossos, llanceu-me-les a mi!».

El marró dels Mossos

L’espiral de tensió entre els dos pols enfrontats pel referèndum independentista de l’1-O empeny els ciutadans a escollir un bàndol. Però cap marró es pot comparar amb el que turmenta molts agents dels Mossos, que aquests dies caminen sobre un fil molt fi: treballar sense ofendre la mobilització independentista i, al mateix temps, fer-ho sense incomplir els mandats judicials que els ordenen impedir el referèndum. Dijous a la matinada, una suposada tardança a actuar per facilitar la sortida de la Guàrdia Civil va provocar que el jutge Juan Antonio Ramírez, el mateix que va ordenar les 14 detencions de funcionaris i de càrrecs electes, acabés demanant explicacions al cap dels Mossos.

El major Josep Lluís Trapero va enviar dimecres a la nit un comunicat intern a tots els agents en què instava a allunyar-se del soroll de grups de xats interns i de portaveus sindicals. Davant de «qualsevol dubte o inquietud», ho han de preguntar als seus superiors més immediats. A la seu dels Mossos, el complex Egara, funciona durant les 24 hores un «servei de comandament de guàrdia» en què un policia amb rang d’intendent o comissari té l’encàrrec de prendre les decisions més incòmodes. En aquest comunicat, Trapero també els recorda dues coses evidents: han de fer complir la llei –dictàmens de la fiscalia i de jutges contra el referèndum inclosos– i garantir «l’ordre públic». Afegeix que l’ús de la força en l’escenari actual ha de ser «especialment restrictiu». 

Recel del Govern espanyol

El Ministeri d’Interior no es fia dels Mossos d’Esquadra. Ni per investigar l’organització de l’1-O, ni per garantir la seguretat de les institucions espanyoles o dels agents dels cossos estatals que impedeixin amb la seva acció el referèndum. Per això fa dies que està enviant milers d’efectius 

–uns 4.000 en total– de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia (CNP) a Catalunya. Però no troben hotels per allotjar-los tots. Ni a Barcelona, en plenes festes de la Mercè, ni al Maresme. Per resoldre-ho, el Govern ha contractat tres creuers d’una companyia italiana. El gremi d’estibadors barcelonins, no obstant, ha acordat no pujar a bord els contenidors de provisions que necessiten els vaixells «fins que no es resolgui el conflicte per vies pacífiques i democràtiques». 

El Sindicat SME ha dit públicament que els policies han de complir escrupolosament els mandats judicials. Però un altre, amb menys representació, el SAME, insta els Mossos a posar-se «del costat del poble» i a desobeir ordres que atemptin contra el seu dret a decidir. Consta el cas d’un mosso que ahir es va fotografiar amb una estelada al costat d’un cotxe destrossat de la Guàrdia Civil. La imatge no ha agradat a molts agents catalans que se solidaritzen amb l’institut armat al·ludint a «la sang blava» que comparteixen «tots els policies». Un últim mosso, més pràctic, ha resolt l’assumpte assegurant que l’arribada dels agents de fora és una bona notícia perquè, «per principis», ell tenia decidit desobeir per «no retirar cap urna».

Notícies relacionades

Els uns els demanen als Mossos que estiguin al costat del poble català, els altres que compleixin amb el que dicta la justícia espanyola. «Ens sentim en terra de ningú», resumeix un agent. «Preferiríem ser sempre dolents que ser estimats només quan fem el que interessa que fem», afegeix.

Durant la bronca de dijous, un manifestant –aparentment ebri– va estendre una estelada davant dels antiavalots i s’hi va estirar a sobre, deixant el seu cap a escassos centímetres de les botes antitrauma. El cordó policial, conscient que centenars de càmeres ho gravaven, es va quedar rígid. De fons, va començar a sonar l’himne 'Els segadors'. Dins del cos català, com passa amb la societat a la qual serveix, també hi ha grups de WhatsApp en què es discuteix acaloradament de política. Però la realitat és que compta poc el que opinin els policies de política. Només importa el que estan obligats a fer. Fins i tot quan ningú sap exactament què significa això últim.