Els terroristes van viatjar dues vegades a França en la fase final de preparació dels atemptats

La investigació dels atacs de Barcelona i Ripoll ubica en territori francès la connexió internacional de la cèl·lula gihadista

zentauroepp39726537 gra126   ripoll  girona   18 08 2017   guardia civil y mosso170818142720

zentauroepp39726537 gra126 ripoll girona 18 08 2017 guardia civil y mosso170818142720 / ROBIN TOWNSEND

3
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Antonio Baquero
Antonio Baquero

Periodista

ver +

¿La cèl·lula de Ripoll va actuar sola o va ser teledirigida des de l'estranger? Aquesta és una de les principals preguntes que tracten d'aclarir els responsables de la investigació dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Aquesta part de les indagacions està recaient sobretot en la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia, coordinats amb els Mossos d’Esquadra a través del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), que tracten de determinar quins contactes en altres països tenia la cèl·lula terrorista i quin paper van jugar aquells personatges exteriors en els atemptats. Unes investigacions que, quan es compleix un mes d'aquells atacs terroristes, apunten a França, sobretot per les tres visites -i no una, com es pensava en un principi- que els terroristes van fer a aquest país poc abans de l'atemptat.

Els investigadors segueixen una pista sobre el contacte de membres de la cèl·lula terrorista de Ripoll amb extremistes en territori francès, segons ha pogut saber aquest diari de fonts pròximes a les indagacions. Aquestes fonts van qualificar aquesta línia d'investigació de “sòlida”. La pista francesa s'ha reforçat a més aquests últims dies després que, segons ha informat el diari 'Le Figaro', se sabés que membres de la cèl·lula van viatjar almenys tres vegades a França.

La primera va ser el desembre del 2016, la segona el juliol d'aquest any i la tercera, la ja coneguda, l'11 i 12 d'agost. És a dir, al juliol i l'agost, les setmanes anteriors als atemptats, els membres de la cèl·lula van decidir viatjar dues vegades a França. Això significa que, en ple procés de fabricació d'explosiu i de preparació final dels atacs, dos membres de la cèl·lula es van desplaçar a territori francès. Pels investigadors, aquests desplaçaments en un moment tan crucial de la preparació de l'atemptat només es justifiquen per una necessitat ineludible. Això porta els policies al convenciment que durant la seva estada a París es van reunir amb algú, un extremista. ¿Amb qui es van veure? ¿Què va passar en aquella reunió? De moment les dues preguntes segueixen sense resposta. 

Sembla més probable doncs que el contacte o contactes de París fossin alguna mena d'enllaç per tenir contacte amb l'Estat Islàmic o de formador en tècniques de preparació d'explosius, però que la seva funció no passaria de l'assessorament. També sembla descartar-se la seva connexió amb els dos individus detinguts el 6 de setembre en possessió d'explosiu TATP en una vivenda a Villejuif, als afores de París.

Sense contacte amb sospitosos habituals

D'aquests tres viatges a França, dos van ser a París. Les mateixes fonts assenyalen que de moment no s'ha detectat que els terroristes de Ripoll estiguessin en contacte amb sospitosos de gihadisme fitxats per la policia francesa. Durant la seva estada a la capital francesa, els dos terroristes es van comprar una càmera de fotos en una botiga de la FNAC i van visitar la torre Eiffel. “És clar que no van venir només a comprar-se una càmera”, va assenyalar el ministre de l'Interior francès.

Notícies relacionades

També s'investiga si el viatge del desembre de l'any passat pot coincidir amb la decisió de cometre l'atemptat i amb el tipus d'atac que es va planejar cometre -una acció amb tres furgonetes carregades de TATP en enclavaments emblemàtics de la ciutat-. De moment, els investigadors, que situen la creació de la cèl·lula fa un any o un any i mig, no han aconseguit determinar amb exactitud en quin moment el grup decideix cometre l'atemptat.

La confessió de Mohamed Houli Chemlal, el membre de la cèl·lula que va sobreviure a l'explosió de la casa d'Alcanar, no permet cap dubte que el líder i cervell dels atemptats va ser l'imam Abdelbaki Es Satty, i que, almenys aquest testimoni, no va tenir mai notícia que algú des de l'estranger li estigués donant ordres.