Les múltiples arestes d'Assange

Ja fa 8 anys, el 2010, els lectors de la revista 'Time' van escollir Julian Assange com la persona més influent del món. Seria, com a mínim, enriquidor saber si aquells ciutadans considerarien, avui dia, que aquell home a qui van enaltir llavors, atorgant-li els honors de paladí de la llibertat d’expressió, continua mantenint la seva capacitat d’influir, i amb quins interessos, en l’agenda internacional.

Difícil de mesurar, això de la influència, però sí que hi ha una dada irrefutable: el nom del ciberactivista ha aparegut vinculat els seus últims cinc nefastos anys a esdeveniments polítics d’abast mundial com les eleccions als Estats Units, amb victòria de Donald Trump, i les franceses, que es va adjudicar Emmanuel Macron. La seva plataforma va fer d’altaveu de correus electrònics secrets que desacreditaven la candidata demòcrata, Hillary Clinton i, de la mateixa manera encara que amb menys fortuna, de documentació que perjudicava Macron en favor de la seva contrincant ultradretana, Marine Le Pen.

En aquest context, no es pot deixar passar per alt una dada: les opcions a les quals han beneficiat les filtracions des de la plataforma d’Assange han coincidit sistemàticament amb els interessos estratègics de la Rússia de Vladímir Putin, sempre interessat en qualsevol causa que pugui desestabilitzar o debilitar la UE. La partició traumàtica d’un estat comunitari seria una d’aquestes causes.

En ple conflicte català, l’australià acaba de reconèixer estar prestant els seus serveis per garantir el funcionament de la web del referèndum català unilateral de l'1-O, clausurada per ordre judicial però replicada de forma immediata en una altra i, per tant, novament activa.

Denúncia dels abusos nord-americans

Polièdric fins a límits que pocs sospitaven, el món es va entossudir a destacar l’aresta heroica d’aquell misteriós home australià (Townsville, Austràlia, 1971), un hacker, un mag de l’encriptació i fundador del lloc web Wikileaks. El món 'va comprar' que, en nom de la justícia i la llibertat d’expressió, el periodista fes públics el 2010 prop de 90.000 documents secrets sobre la guerra que els Estats Units lliurava a l’Afganistan. Mesos després, va fer el mateix amb informació sobre l'ofensiva nord-americana a l'Iraq. Els documents oferien informacions dels abusos comesos per part de les Forces Armades nord-americanes en terreny afganès i iraquià  i l'ocultació dels "danys col·laterals" que van implicar l'assassinat de civils. Va ser multipremiat amb els guardons més prestigiosos. 

La fuga més gran d'informació

La seva fama va traspassar fronteres i els seus problemes, també. No en va Assange s’havia convertit en l’enemic número u dels Estats Units a l’humiliar la gran potència amb la fuga més gran d’informació de la intel·ligència en tota la història del país.

I van aflorar les arestes més controvertides de la seva personalitat, episodis que Assange nega i atribueix a una campanya de desprestigi, a una trampa per acabar sota les urpes de la justícia nord-americana que buscava, a qualsevol preu, extradir-lo per jutjar-lo. 

El novembre del 2010, Suècia va emetre una ordre de recerca i captura contra Assange després de la denúncia de dues dones sueques que l’acusaven d’abusos sexuals, inclosa la violació en un dels casos.  Les denunciants li retreien no haver utilitzat preservatius sense consentiment. Assange sempre ha sostingut que van ser relacions consentides. 

Acusacions d'abusos

Notícies relacionades

Assange reconeix que col·labora amb la web del referèndum de Catalunya

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Temorós de posar-se a disposició de la justícia sueca, en què veia una amenaça de ser extradit als Estats Units, el ciberactivista es va refugiar a l’ambaixada de l’Equador a Londres, on ja fa que hi és ni més ni menys que cinc anys, des de l'agost del 2012. El mes de maig passat, la justícia sueca va tancar la causa al arribar a la conclusió, en un cas, que el delicte havia prescrit i, en un altre, que no hi havia proves concloents per mantenir l'acusació. El cas va donar l’oportunitat de conèixer el vessant més misogin del periodista quan va descriure Suècia com «l’Aràbia Saudita del feminisme».

Avui dia, són molts els analistes que es pregunten on acaba l’Assange defensor del dret del públic a ser informat i on comença l’Assange que pretén influir en la política internacional. Nicholas Weaver, investigador de l’International Computer Science Institute (ICSI) de la Universitat de Berkeley, citat pel diari britànic 'The Guardian', és contundent: «Assange ha perdut el nord».