El Congrés demana la rehabilitació de Companys amb el 'no' del PP i ERC

La proposta, a instàncies dels socialistes, declara "radicalment nul·la" la sentència de 1940 contra el president

Els republicans consideren que la iniciativa és insuficient i els populars carreguen contra la figura del dirigent català

2
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

El Congrés dels Diputats va aprovar ahir un text d’alt contingut simbòlic: la rehabilitació de Lluís Companys, el president de la Generalitat i líder d’ERC torturat i afusellat després de la guerra civil. A instàncies dels socialistes, la iniciativa va comptar també amb el suport d’Units Podem, el PDECat i el PNB. Ciutadans es va abstenir. Per motius molt diferents, tant ERC com el PP van rebutjar la proposta. Per als republicans, és insuficient. Per als populars, Companys va ser una figura divisiva, no «el president de tots els catalans».

La proposició, en qualsevol cas, és no de llei. El seu valor és només declaratiu, no jurídic. «El Congrés dels Diputats declara que la sentència dictada pel Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques de Barcelona amb data 13 de desembre de 1939 i pel consell de guerra d’Oficials Generals amb data 14 d’octubre de 1940, contra el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Jover, són il·legítimes, radicalment nul·les i injustes, i no tenen absolutament cap eficàcia i validesa», assenyala el text.

Sense tocar la llei de memòria històrica

Segons ERC, la iniciativa es queda molt curta. El seu portaveu, Joan Tardà, va defensar que la nul·litat de les sentències s’havia de fer a través d’una llei, reformant la norma de memòria històrica. Els republicans van presentar una esmena en aquest sentit a la proposta original, que no va ser acceptada pel PSOE. El PDECat va registrar una iniciativa molt similar, també rebutjada, i el seu diputat Jordi Xuclà va titllar la proposició d’«insuficient», però els antics convergents van decidir recolzar-la per evitar votar juntament amb el PP.

Els socialistes, a través de la portaveu del PSC, Meritxell Batet, sí que van acceptar una esmena d’Units Podem, per la qual  es «reconeix l’honorabilitat de totes les víctimes de la repressió franquista, com a acte de reparació del dolor que van patir i de les injustícies de què van ser objecte, així com de restitució de la seva memòria i de la dignitat democràtica de tots». 

Comissió territorial

Notícies relacionades

Un dia després de la multitudinària Diada, la jornada parlamentària també va servir per fer el primer pas cap a la posada en marxa de la comissió d’«avaluació i modernització de l’Estat autonòmic». La Mesa del Congrés va admetre a tràmit per unanimitat aquesta iniciativa dels socialistes pensada per donar resposta al malestar territorial a Catalunya. No obstant, la seva aprovació definitiva no tindrà lloc fins després de la convocatòria del pròxim 1 d'octubre.   

El PSOE era partidari en un principi que la comissió es constituís abans de la consulta independentista, però ha decidit esperar per comptar amb el suport del PP, que no vol donar aquest pas en aquests moments. Excepte sorpreses, Units Podem també donarà el seu vot a favor de l'organisme, en el qual el PDECat ha anunciat que participarà, a diferència d'ERC.