ATAC TERRORISTA A CATALUNYA

Els Mossos van rebre l'alerta d'atemptat de la CIA el 25 de maig

Els EUA van avisar que l'Estat Islàmic planejava actuar a l'estiu "específicament a la Rambla"

La nota va arribar el mateix dia al CNI i a les forces de l'Estat, que van informar la policia catalana

zentauroepp39873336 temadeldia170830233359

zentauroepp39873336 temadeldia170830233359

4
Es llegeix en minuts
Enric Hernàndez
Enric Hernàndez

Director

ver +

Dijous, 25 de maig. Els serveis d’intel·ligència dels Estats Units van contactar amb els Mossos d’Esquadra per transmetre’ls una informació confidencial i molt rellevant: els indicis recollits per l’Agència Central d’Intel·ligència (CIA, en les seves sigles en anglès) que apuntaven que l’Estat Islàmic (ISIS) planejava atemptar aquest mateix estiu en «zones turístiques molt concorregudes» de Barcelona, i «específicament a la Rambla».

Dijous, 17 d’agost. Una hora després de l’atemptat de la Rambla, la web d’EL PERIÓDICO informava que la policia catalana havia rebut aquesta concreta advertència feia «dos mesos». L’exclusiva d’aquest diari va ser desmentida en dies posteriors, amb rotunditat dispar, pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont; el conseller d’Interior, Joaquim Forn, i el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero.

Tots ells van pretextar que la policia catalana intercanvia informació amb altres cossos policials, no amb els serveis d’intel·ligència internacionals, al ser aquesta última una competència exclusiva de l’Estat. Aquest diari va intentar recollir sense èxit ahir la versió dels Mossos sobre aquesta informació. 

L'NCTC va informar els responsables de la seguretat a Catalunya perquè adoptessin mesures preventives

Una vegada desactivada la cèl·lula terrorista que va atemptar a Barcelona i Cambrils, i identificades totes les víctimes de les accions terroristes, aquest diari està en condicions de revelar íntegrament el comunicat remès pel National Counterterrorism Center (NCTC), l’organisme que coordina una vintena d’agències federals d’informació i espionatge dels EUA, incloses la CIA, la National Security Agency (NSA) i el Federal Bureau of Investigations (FBI).

La breu però eloqüent nota, que obra en poder d’EL PERIÓDICO, va ser enviada el mateix dia, el 25 de maig, a la policia catalana, a les forces de seguretat de l’Estat (Policia Nacional i Guàrdia Civil), al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) i al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). 

«Informació no corroborada de veracitat desconeguda de finals de maig del 2017 indicava que l’Estat Islàmic de l’Iraq i ash-Sham (ISIS) estava planejant portar a terme atacs terroristes no especificats durant l’estiu contra emplaçaments turístics molt concorreguts a Barcelona, Espanya, específicament al carrer la Rambla.»

¿Per què els serveis antiterrorista i d’espionatge nord-americans, que com bé destaca la Generalitat tenen com a interlocutors habituals a Espanya els seus homòlegs de l’Estat, van contactar directament amb els Mossos? La resposta a aquesta incògnita figura en el primer passatge de la comunicació remesa pel comandament antiterrorista dels EUA: aquesta informació tan summament sensible, puntualitzava l’NCTC, només es podria utilitzar «amb fins d’intel·ligència» o per «desenvolupar potencials pistes d’investigació», no en «procediments judicials  estrangers o nacionals» ni per a «fins legals, judicials o administratius».

Sense dades policials

El cert és que, com a «potencials pistes d’investigació», la comunicació del comandament antiterrorista dels Estats Units no aportava cap informació que pogués ser comparada amb les bases de dades policials: ni filiacions de presumptes terroristes, ni números de telèfon, ni domicilis controlats per col·laboradors de l’Estat Islàmic, ni vehicles, ni comptes corrents... 

Només resultava útil per excitar el zel policial pel que fa a la seguretat, extremant les mesures de prevenció i dissuasió –més presència d’agents, restriccions de trànsit, instal·lació de bol·lards...– per evitar, en la mesura que fos possible, que els gihadistes aconseguissin regar de sang Barcelona, i en particular la Rambla. Aquest va ser el motiu, segons fonts de la lluita antiterrorista, pel qual l’NCTC va contactar directament amb els Mossos, que desenvolupen de forma plena i exclusiva les competències sobre seguretat ciutadana a Catalunya. 

Seguint la via habitual, el National Counterterrorism Center va traslladar aquesta mateixa informació, amb idèntic text i el mateix 25 de maig, al CNI i a les forces de seguretat de l’Estat. La Policia Nacional va ser l’encarregada de compartir aquesta comunicació amb el comissari d’Informació dels Mossos, cosa que va fer, segons fonts oficials, «aquella mateixa setmana». 

EL PERIÓDICO va evitar difondre la notícia al juny per no provocar alarmisme; el 17-A, el seu deure era publicar-la

¿Per què EL PERIÓDICO va poder desvelar l’advertència de la CIA als Mossos el mateix 17-A, només una hora després de l’atemptat a la Rambla? L’explicació és molt senzilla: a principis de juny aquest diari va tenir coneixement cert de l’existència d’aquesta alerta específica de la CIA sobre la Rambla.

La informació va ser comparada amb dues fonts absolutament fiables de la Generalitat que, en virtut del secret professional que assisteix al periodista, no estem en disposició d’identificar. En aquell moment els comandaments policials estaven a l’espera de rebre noves dades, i no es descartava ampliar les mesures de seguretat a la Rambla. Avui dia no consta que més tard es reforcés el desplegament policial a la cèntrica artèria barcelonina.

Notícies relacionades

Encara hi ha un doble interrogant més: ¿per què EL PERIÓDICO no va divulgar aquesta alerta al juny, quan la va haver verificat, però després la va difondre just després de l’atemptat? Tots dos  tenen una mateixa resposta: el diari, en sintonia amb les fonts oficials, va decidir que publicar la notícia podia generar un alarmisme injustificat, tenint en compte que els Mossos ja estaven avisats.

Al confirmar-se que l’atropellament massiu era un atemptat, i conjurat, doncs, el risc de crear alarmisme, aquest diari va complir amb el principal deure del periodisme: publicar fets rellevants, veraços i contrastats. I aquest, òbviament, ho era.