La gota malaia de Rajoy

Tampoc en aquest curs Mariano Rajoy es deslliura de la gota malaia que el tortura: la corrupció al PP.  L’estrenada sintonia entre PSOE i Units Podem ha cristal·litzat en una punta de llança parlamentària que forçarà avui el president del Govern a donar explicacions sobre la caixa b del seu partit durant un ple extraordinari al Congrés.

Més enllà de les conegudes declaracions públiques, el cert és que l’oposició no té ni la més remota esperança que Rajoy contribueixi a aclarir les seves responsabilitats polítiques en el cas Gürtel i emmarca aquesta compareixença en una ofensiva per erosionar-lo. Descartada una nova moció de censura (Podem la reclama, el PSOE la desestima), els partits de l’esquerra estrenen aquest nou curs una tàctica de pressió sostinguda per soscavar la imatge d’un cap de l’Executiu que, saben, inflarà el globus del creixement econòmic com un airbag contra la corrupció.

Rajoy sembla disposat a donar la batalla amb tots els seus recursos. Al Govern estan molestos amb la compareixença, però no intranquils. Consideren que les urnes ja han dictaminat que la corrupció passa poca factura al PP i creuen, a més, que hi ha elements que acabaran per fragmentar l’oposició i la faran menys efectiva. Entre aquestes arestes hi ha el conflicte a Catalunya. El front comú del PSOE amb el Govern en la resposta al desafiament independentista l’allunya, asseguren, dels seus nous socis parlamentaris: els podemistes, que després del sopar de dissabte entre Pablo Iglesias i el vicepresident Oriol Junqueras s’han posat de perfil i no han dit absolutament res sobre la llei de transitorietat.

Assenyalar esquerdes

Més enllà de les diferents versions amb què cada part ha intoxicat respecte al contingut del sopar, el cert és que el secretari general de Podem ha preferit no comentar l’últim pas fet per Junts pel Sí i la CUP cap a l’1-O, després d’un estiu en què s’havia cansat de carregar contra el referèndum. Aquesta posició crítica que el va enfrontar amb el líder de Podem, Albano Dante. Fins i tot el secretari d’Organització, Pablo Echenique, va escriure, en aquest diari, un article contra ERC en què opinava que els republicans necessiten que Rajoy continuï a la Moncloa per arribar al poder a Catalunya. ¿Suavitza Iglesias la seva posició davant uns eventuals comicis autonòmics? La pregunta no li passa per alt a Rajoy i el PP està decidit a furgar-hi ple rere ple.

Rajoy sortirà a assenyalar avui les esquerdes de l’oposició. És previsible que recordi els milions de deute que els bancs van perdonar al PSOE, per situar Iglesias en una contradicció per acostar-se a un partit contaminat. També s’espera que carregui contra ERC i el PDECat i miri de transformar la compareixença per corrupció en una impugnació als «radicals» que «trenquen la legalitat».

Amb una ja n’hi ha prou

El PP vol que la intervenció d’avui eviti a Rajoy una nova declaració que ha d’afrontar: la de la comissió d’investigació creada al Congrés al març per investigar el finançament irregular del PP. L’oposició al·lega que això és un somni. Fins i tot els seus socis prioritaris, Ciutadans, ja han advertit que Rajoy haurà de tornar al Congrés a parlar de corrupció al PP. Encara no hi ha data per a aquesta compareixença, però el cert és que serà menys amable que la cita d’avui.

El Congrés ha fixat un format el menys hostil possible contra el president, amb temps sense límit per a la seva intervenció i només 15 minuts per als grups de l’oposició. La decisió ha aixecat enrenou als passadissos parlamentaris perquè, a més a més, Rajoy els despatxarà les respostes en bloc i no es prendrà la molèstia de contestar a cadascun dels partits.

Notícies relacionades

PSOE i Podem rendibilitzen la seva nova sintonia a l'inici de curs

¿Marejol a Euskadi?

El ple començarà a les nou del matí, no serà llarg, i acabarà amb el torn d’un compareixent que hi arriba arrossegat, forçat per l’oposició, però que debatrà gairebé entre cotó fluix.

El format del ple ha molestat els grups, que denuncien un tracte de favor al president. Les crítiques ja van sorgir en la seva declaració davant l’Audiència Nacional, al juliol. Llavors el president es va asseure a l’estrada, a la mateixa altura que el tribunal i els advocats, i va accedir a l’edifici pel garatge, cosa que va impedir les preguntes sempre incòmodes de la premsa.