EL NOU TERRORISME

La cèl·lula de Ripoll, una 'bandada de llops solitaris'

zentauroepp39765422 gra015  tres cantos  madrid   22 08 2017   mohamed houli che170822115041

zentauroepp39765422 gra015 tres cantos madrid 22 08 2017 mohamed houli che170822115041 / J J Guillen

3
Es llegeix en minuts
Efe / Madrid

Els terroristes de Catalunya eren, més que una cèl·lula organitzada, una bandada de llops solitaris units per un líder, i Espanya s'ha de preparar per a aquesta modalitat terrorista, segons experts consultats per Efe que coincideixen que al nostre país no hi ha guetos que serveixin de caldo de cultiu gihadista.

Han passat cinc dies des dels atemptats de Barcelona i Cambrils i tots els implicats estan morts o detinguts. Pretenien un gran cop quan el seu centre d'operacions a Alcanar va saltar pels aires i això els va portar a improvisar altres atacs.

A molts ciutadans els ha sorprès que una dotzena de veïns fes mesos que estessin radicalitzats i preparant atemptats, sense que ningú els detectés, però als experts en gihadisme no els estranya tant, perquè són conscients de la seva evolució: l'Estat Islàmic fa propaganda a internet i a les xarxes socials per captar joves d'aparença "normal", com els de Ripoll.

Així ho relaten diversos d'ells a Efe, incidint que ara Espanya ha patit el cop d'un tipus de terrorisme com el que fa mesos que pateixen altres ciutats europees, sense que això signifiqui que hi hagi més terroristes entre nosaltres, o més perillosos.

A la desesperada

De fet, el grup que tenia la seva base a Alcanar s'ha demostrat "gens professionalitzat", ha actuat "a la desesperada" i "pràcticament abocat al suïcidi", segons el coronel de l'Exèrcit de Terra expert en gihadisme Pedro Baños.

El perfil d'aquests gihadistes és similar al d'altres que han actuat a Europa, sobretot als que al juny van matar vuit persones a Londres: homes joves de segona generació de marroquins establerts a Espanya que són vulnerables psicològicament, a vegades perquè "no se senten ni d'allà ni d'aquí", diu Baños.

L'expert afegeix que a Catalunya "ha entrat amb molta força" el corrent de l'islam anomenat salafista en una modalitat excloent que anima "a estar al marge de la societat" i que propicia "un procés de radicalització en la línia del que s'està consolidant en països com França i Bèlgica".

A més, els joves que es radicalitzen "van aprenent i es van instruint a portar roba ordinària i no mostrar radicalitat" per no ser detectats.

Sense estructura professional

En la mateixa línia, l'investigador de la George Washington University i expert de l'Observatori Internacional d'Estudis Sobre Terrorisme de Covite, Javier Lesaca, té clar que els terroristes gihadistes que han actuat a Espanya per segona vegada són "una bandada de llops" com les que ja han actuat en altres capitals europees.

Sosté que el novembre del 2016 l'Estat Islàmic "va començar una estratègia de comunicació per tenir llops solitaris en xarxes socials, amb manuals i vídeos en els quals ja no es demana que viatgin a Síria a formar-se sinó que ataquin als seus llocs "sense necessitat d'una estructura professional darrere", com el grup d'Alcanar.

"A Espanya li passa el mateix que a la resta de la Unió Europea, perquè el missatge és global" i "haurem d'aprendre a conviure amb això, amb les bandades de llops solitaris" i a "assumir que no podem vigilar-ho tot", assegura l'autor del llibre "Armas de seducción masiva".

El politòleg Álvaro Herrero de Bethencourt, investigador del mateix Observatori, ha recordat que la majoria d'aquests terroristes estaven integrats a Ripoll, però "es pot passar de ser només simpatitzant a ser activista i cometre atemptats" en poc temps si es rep el missatge adequat en un moment de "debilitat".

L'imam reclutador

Pel professor de Ciències Polítiques a la Universitat Pablo de Olavide (Sevilla) Manuel Torres destaca la figura del reclutador, "que mobilitza aquesta joventut cap a un propòsit concret", però apunta que és estranya la figura de l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, sobretot "per la capacitat que va tenir per mobilitzar un grup tan extens".

El codirector de l'Institut d'Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària, Jesús Núñez, relata a Efe que "la pauta d'imitació és clara: individus, en aquest cas barroers, que no tenen cap estructura ni capacitat tècnica per cometre aquest tipus d'atemptats, per la qual cosa utilitzen instruments a disposició de qualsevol".

Notícies relacionades

"No és una ordre d'un racó concret de Síria", assegura aquest expert, que igual que la resta subratlla la diferència entre els atemptats de l'11-M i els d'ara.

"Sorprèn que 12 individus s'organitzessin per atemptar i ningú se n'adonés. És una fallada en termes de prevenció", assegura Núñez, que creu que les xarxes socials han facilitat l'adoctrinament d'aquests joves però "és necessari el cara a cara perquè l'individu es radicalitzi".