LA BRETXA GENERACIONAL A LES URNES

Les tres edats del vot

Podem lidera l'electorat jove, el PSOE, el madur, i el PP només guanya entre els jubilats

El futur a les urnes depèn més de si els mil·lennistes s'activen que del mer reemplaçament vegetatiu

rjulve34330774 barcelona  17 de junio de 2016  preparaci n y limpieza de la170816184732

rjulve34330774 barcelona 17 de junio de 2016 preparaci n y limpieza de la170816184732 / RICARD FADRIQUE

4
Es llegeix en minuts
Iolanda Mármol / Madrid

El 20-D va introduir una nova regla en la sociologia electoral a Espanya. El bipartidisme, que s’havia nodrit històricament de la mateixa manera dels diferents segments d’edat, va perdre els joves. Des d’aleshores, Podem és líder entre els votants de menys de 45 anys, una generació fastiguejada de la vella política, que considera responsable de la frustració de les seves expectatives vitals. El PSOE s’imposa en la forquilla de 45 a 64 anys, Ciutadans manté el seu nucli més ampli entre els 25 i els 34 –però no guanya en aquesta franja– i el PP és líder només entre els jubilats, segons les dades del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS).

La radiografia posa deures als partits i els assenyala les esquerdes per les quals poden perdre vots. La del PP resulta evident: el seu electorat envelleix. Segons càlculs del mateix partit, del 2011 al 2015 van perdre 900.000 votants per edat. No obstant, això no implica que les forces hegemòniques entre joves s’imposin per relleu vegetatiu.

Hi ha factors que dificulten aquest canvi. En primer lloc, els sèniors són majoria. La franja a partir dels 45 anys suma gairebé el 60% de l’electorat. De fet, el PP va trencar una tendència històrica quan es va imposar el 2016, perdent entre els votants a la vintena i a la trentena. Felipe González, José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero havien guanyat entre els joves. En resum: els grans són més, són més fidels, i el diumenge voten.

El repte per a Podem i Ciutadans és mantenir el vot jove, i per al PSOE, recuperar-lo. Els resultarà ardu pel perfil d’un electorat flexible, que encara no ha construït una identificació partidària sòlida. Ho augurava en les eleccions andaluses del 2015 un dirigent podemista: «Mentre els electors diguin ‘voto Podem’ i no ‘soc de Podem’, el vincle és feble i el risc que canviïn d’opció és més gran».

La lliçó de la (fugaç) remuntada

La reflexió no és gratuïta. Els estudis demostren que els joves no se senten tan lligats al seu vot i necessiten un context de forta mobilització per arribar a l’urna el diumenge. És a dir, les seves simpaties no es tradueixen en papereta si no hi ha una poderosa onada que els empenyi. A Podem ho van patir. Enfilats a la remuntada, el 20-D, van creure en un sorpasso al PSOE el 26-J, però l’abstenció –sobretot a les grans ciutats, avivada per la frustració de les fallides negociacions de governabilitat amb els socialistes– va desbaratar les enquestes i els seus pronòstics de victòria.

González, Aznar i Zapatero van guanyar pel 'vot júnior', Rajoy trenca aquesta regla

Els politòlegs recorden que el fenomen es dona a bona part d’Europa. Un exemple. Amb baixa mobilització d’electorat jove, el brexit va guanyar inesperadament a la Gran Bretanya, el 2016. En canvi, a les últimes eleccions legislatives el líder laborista, Jeremy Corbin, va segellar el seu creixement gràcies a un 70% d’electorat jove fortament implicat.

El vot jove és, a més, poc tolerant a la frustració de veure que el seu partit no guanya ni té capacitat d’influir en el Govern. «Si perden sempre i es converteixen en una minoria permanent augmentarà la desmobilització, és un risc important», assenyala Pablo Simón, politòleg de la Universitat Carles III de Madrid, que insisteix en la debilitat de la identificació, encara, dels joves amb les noves formacions polítiques. «No hi ha una solució evident. Haurien de consolidar la identitat de partit, però si no aconsegueixen forçar canvis en el Govern, tindran problemes perquè augmenta el risc de desmobilització», opina.

En posa un exemple: si l’Executiu (PP) es bolca en mesures de protecció per als jubilats que el voten i descuida els permisos de maternitat o les beques de joves, l’efecte pot ser negatiu per als nous partits si els seus electors els veuen com una opció ineficaç.

“Si els nous partits es converteixen en una minoria permanent augmentarà la desmobilització, és un risc important”

Pablo Simón

Politòleg de la Universitat Carles III de Madrid

¿Els joves del vot d’esperança frustrat poden mudar la seva papereta al PSOE i el PP? Dependrà de la incidència de dos efectes que els politòlegs han analitzat en el comportament electoral. Un és el cicle vital, assumir que a l’anar desenvolupant vincles socials al llarg de la vida els ciutadans voten més.

Notícies relacionades

I dos, el generacional. L’impacte dels esdeveniments impressio­nables fins als 26 anys afecta les actituds polítiques. La Transició va modelar una generació, el final del felipisme en va generar una altra de més antibipartidista, i està per veure l’efecte del quadripartidisme en els mil·lennistes. 

¿Què activa més el seu vot? ¿El sentiment d’indignació per un Govern amb polítiques que els menysprea o aconseguir arrencar victò­ries a aquest Govern? En això va consistir bona part de la pugna estratègica a Podem i hi ha una de les claus d’un futur electoral que no està escrit.