Batea planteja un referèndum per deixar Catalunya i unir-se a Aragó

L'alcalde de Batea planteja convocar un "referèndum" perquè aquesta localitat tarragonina de 2.000 habitants pròxima al límit amb Terol se separi de Catalunya i s'incorpori a Aragó. Joaquim Paladella ja ha fet una petició oficial per reunir-se amb el subdelegat del Govern a Tarragona, Jordi Sierra, i també ha sol·licitat entrevistar-se amb el president català, Carles Puigdemont.

"El que és evident és que si uns poden tenir el dret de decidir per un banda, nosaltres el podem tenir per l'altra", ha assegurat en al·lusió a l'1-O l'alcalde socialista, que addueix "un llarg historial de discriminacions". L'exdiputat del PSC recalca que a Batea se senten "molt catalans", però adverteix que "no es pot continuar discriminant el poble". "Vaig néixer a Catalunya, em sento molt català i somio amb Catalunya, però el Govern ignora els nostres problemes", ha sentenciat.

Entre els greuges que exposa per explorar aquesta opció, destaca que el Govern català "no ha complert el compromís" d'oferir 60 places concertades d'una residència d'avis ja que en l'actualitat només n'hi ha la meitat. També denuncia "la imposició" de tres nous parcs eòlics al municipi, assumpte polèmic a la comarca de la Terra Alta.

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha mostrat "indignació, vergonya i impotència" per la proposta de l'alcalde i ha expressat que "no s'hi val tot" per "aconseguir unes places de la residència". Unió per la Terra Alta, candidatura vinculada al PSC, governa a Batea des del 1991. Malgrat això, en les últimes eleccions catalanes Junts pel Sí va ser la força més votada amb el 48% dels vots.

LA CONSULTA DE TONA

A l'espera de veure què passa amb Batea, la de l'1-O no és l'única consulta polèmica a Catalunya. L'advocat de l'Estat va presentar un recurs contenciós administratiu contra l'Ajuntament de Tona (Osona) per impedir una votació ciutadana sobre la nova bandera municipal al considerar que és un "referèndum encobert". Des de dilluns fins dissabte els 6.700 habitants de més de 16 anys podien triar entre cinc ensenyes. El requeriment judicial va arribar dilluns al migdia (ja iniciada la votació) i donava 10 dies per presentar-hi al·legacions, així que, com explica l'alcalde, Josep Salom, quan responguin al jutge "ja s'haurà celebrat la consulta i el resultat s'aplicarà". 

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

"És surrealista", exclama Salom, que explica que no pensaven "en un referèndum ni de bon tros". Tona no tenia escut encara i va encarregar el que li corresponia heràldicament. A partir dels colors, es van encarregar també cinc propostes de banderes. El ple del 29 de març va aprovar per unanimitat que els seus conciutadans de més de 16 anys (uns 6.700) fossin els que escollissin quina preferien d'acord amb la llei de consultes no referendàries del Parlament del 2014.

Encara que el Tribunal Constitucional va impugnar alguns articles de la norma, Salom explica que no inclouen el que permet sotmetre a votació qüestions en què té competència, com aquesta. L'alcalde, que no vol ser "màrtir ni heroi", explica que no hi ha desobediència i que presentaran les seves al·legacions davant un conflicte al qual segueix sense trobar sentit. "Deuen haver vist 'consulta' i 'decidir' i han saltat les alarmes", reflexiona.