Anar al contingut

PERFIL

Albert Batlle, pedigrí socialista al punt de mira de l'independentisme

El ja exdirector dels Mossos havia advertit que la policia havia de complir la llei davant un referèndum

J. G. A. / A. B. / BARCELONA

zentauroepp26250996 barcelona 12 6 2014 presentacion del nuevo director dels170717122301

periodico

Conciliador i dialogant encara que, quan fa falta, contundent. Albert Batlle Bastardas és un corredor de fons (corre cada dia i ha participat en alguna marató). Un exemple són els 20 anys (1983-2003) que va estar a l'Ajuntament de Barcelona sota governs socialistes. Fins que va ser nomenat director adjunt de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), el 2011, va ser militant del PSC. Va haver de deixar el partit per la incompatibilitat de qualsevol militància política amb aquest càrrec.

Batlle s'havia guanyat els recels de l'independentisme, primer pel seu passat a l'OAC, sota les ordres de Daniel de Alfonso, però sobretot des que el febrer passat va deixar clara la seva consigna als Mossos de cara a un hipotètic referèndum unilateral: "S'ha de complir amb la legalitat". I va arribar a advertir que, com a policia judicial, els Mossos detindran el president Carles Puigdemont o la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, si un jutge ho ordena.

Nascut a Barcelona el 1953, Batlle és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria política ha estat lligada al PSC. El 1983 va entrar a l'Ajuntament de Barcelona. Primer va ser regidor del districte d'Horta-Guinardó i després va exercir com a responsable de descentralització, relacions institucionals i esports.

Amb l'arribada el 2003 del tripartit (PSC-ERC-ICV-EUiA) a la Generalitat, Batlle va saltar d'un costat a l'altre de la plaça de Sant Jaume. Pasqual Maragall el va nomenar secretari de Serveis Penitenciaris i Rehabilitació, un òrgan adscrit a la Conselleria de Justícia. Va començar en aquell càrrec amb el conseller Josep Maria Vallès (Ciutadans pel Canvi) i va seguir després amb la consellera Montserrat Tura, fins al gener del 2011, després que CiU recuperés el poder.

RESPONSABLE DE PRESONS

Durant la seva etapa com a responsable de presons va defensar el model penitenciari català, dirigit a la rehabilitació i reinserció dels interns, i va mantenir relacions fluides amb funcionaris. Era habitual que visités les presons per palpar sense intermediaris el dia a dia.

Un dels moments més complexos amb què va haver de lidiar va ser el motí del 30 d'abril del 2004 a la presó de Quatre Camins, després d'una revolta de 80 interns on van resultar lesionats sis funcionaris. L'endemà, 14 presos van ser maltractats. En el judici, Batlle va admetre que hi va haver "conductes irregulars" en el trasllat dels reclusos amotinats.

D'ANTIFRAU A LA POLICIA

El desembre del 2009, una anarquista va intentar matar-lo enviant-li al seu despatx un paquet bomba. Després d'abandonar la Generalitat, Batlle va fer una petita incursió en la política municipal i es va posicionar a favor de Jordi Hereu en les primàries socialistes a l'alcaldia, precisament davant Tura, amb qui havia treballat colze a colze al departament de Justícia. El setembre del 2011 va ser nomenat subdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), en què es va mantenir fins al seu nomenament com a director dels Mossos d'Esquadra, que va arribar de la mà d'un conseller d'Unió, Ramon Espadaler.

Durant la seva etapa al capdavant dels Mossos, Batlle, malgrat mantenir-se en un voluntari segon pla, s'ha erigit en un dels pilars de la conselleria, on ha lidiat amb l'amenaça del terrorisme gihadista, ha resolt alguns dels casos conflictius heretats de l'etapa de Manel Prat i ha propiciat el nomenament del comissari Josep Lluís Trapero com a major de la policia catalana.

0 Comentaris